Aquest diumenge, després de la ruta d'ahir amb la bici de carretera que hem va deixar les cames una mica dolorides, hem agafat les btt i hem anat a fer de "guiris" per la costa, fins a Sant Salvador i tornar.Hem sortit la meva dona Elisabeth i jo, de tant en tant va bé desconnectar una mica, va bé que et toqui el sol a la vora del mar, sense preses, sense pujades, sense mirar la mitja i els km, va bé deixar la carretera i les pistes de terra per anar per zones més tranquil·les, també va bé per arribar a un equilibri familiar, no tothom fa 100 km i es llença a tot dret pels camins.
Durant la ruta he anat reflexionant i pensant que a vegades hem costa entendre que hi ha gent que passeja amb la bici pausadament, sense preses, que no han mirat mai un comptaquilòmetres, que baixa de la bici i camina a les pujades, que tant li fa els pedals automàtics, que el carboni li sona a lo que porten els reis pels nens dolents, que Shimano podria seu un emperador xinès, que Campagnolo sona a marca de vi italià i que la Quebrantahuesos és la femella d'aquest aligot.
Des de aquí vull fer un petit homenatge a la gent que comença, a la gent que ho intenta, a les famílies que compren bicis als nens, a la gent gran que continua sortint amb bici encara que sigui a passejar sense preses, a la gent que no pujarà mai al Tourmalet si no és amb cotxe.
Lo important no és fer molts km, ni quants metres de desnivell puges, ni la mitja, ni la màxima, hi ha molta gent que fa tot això i no és feliç, gent que arriba rebentada a casa i no pot ni parlar amb la família. Lo important és com les fas aquestes coses, si fent tot això som feliços endavant, jo hem considero un d'ells i si hi ha molta gent que fent nomes petites passejades també ho és, doncs endavant, d'això es tracte, en definitiva tots cerquem la nostra felicitat.
Quantes bicis bones i cares estan tancades en magatzems o a casa de gent que no les fa servir, que és pensava que pagant molts diners per una màquina, podria fer molts km i ser feliç.
En aquest aspecte som poc europeus, a l'altre banda dels Pirineus, on la cultura de la bici ens passa la ma per la cara, on és pot ser cicloturista i pujar al Marie Blanque amb un quadre de ferro i 6 corones al pinyó, on els anys no són un inconvenient per anar amb bici, on portar una bosseta a davant del manillar no fa lletg, on homes i dones van a comprar al mercat amb bici, on els nens saben qui era l'Anquetil, en definitiva on la bici forma part de la vida.
Bé, he anat d'un tema a l'altre, he començat a escriure i m'ha sortit tot això, total, penso que per això estant els Blocs, per anar dient la teva.
Apa !!
