diumenge, 3 de gener del 2010

1a Sortida de l'any i ... objectius

Avui he fet la primera sortida de l'any, feia molts dies que no agafava la bici, el temps no ha acompanyat per aquestes festes i encara tinc el regust dels torrons als queixals i el cos tocat de tantes celebracions nadalenques.
També feia dies que no escrivia, he descancat una mica.

He sortit amb bici de muntanya, però sense rellotge, ni comptaquilòmetres ni gps, ha estat una sortida a pel, sense preses, sense recorregut previ i sense cap interès de mirar la mitja ni els quilòmetres, ha estat una sortida en solitari, per sentir l'aire fresc a la cara, per aclarir el cap i per pensar en els objectius propers de cara al nou any que comença.
Durant el recorregut improvisat he anat badant, contemplant el paisatge, les masies, la merda que la gent llença pels camins, saludant a altres ciclistes que trobava i pensant que realment pel any 2010 no tinc cap objectiu clar. La resta de companys ja fa dies que comencen a triar objectius, que si la Paris-Roubaix, la Marmotte, La Remences, altres la Pedals de Foc o llargues travesses amb btt, però jo de moment no porto cap objectiu a la motxilla, suposo que l'aniré omplim mica en mica com cada any, tot depèn de moltes coses, de la forma física (avui hem fan molt de malt el genolls), dels dies de festa, de la família, de les ganes, etc ...
Però, entre pedalada i pedalada he anat pensant amb activitats i coses que m'agradaria mantenir, activitats com les sortides amb el grup de carretera, participar en alguna marxa de btt, fer algunes sortides amb el tàndem, anar a fer alguna caminada a peu, organitzar la concentració de bicis plegables i la de tàndems com cada any, fer fotos, gravar i editar vídeos de les sortides, mantenir aquest Bloc (la feinada que hem dona), continuar amb el Bloc de Tándem Total, anar a fer vies verdes de l'estat amb plegables i amb l'Eli i tot lo que pugui anar posant a dintre de la motxilla.
Funcionar d'aquesta manera amb porta problemes, hem costa molt aconseguir la forma física per anar a a fer llargues marxes o reptes durs ja que vaig combinant moltes disciplines i no hem faig cap en serio, però en definitiva faig lo que m'agrada, anar en bici.