Matí assolellat a Vilanova, he agafat la bici per fer un tomet per la façana marítima de bon matí i fer alguna foto.
La llum que hi havia era espectacular, des de la Pasífae he fet una foto panoràmica del nostre litoral.
Dona gust sortir aviat, tranquil i circular pels carrers sense gent, sense preses i gaudint de la frescor i de l'entorn.
No sempre serà córrer i córrer.
Tornem a Tàrraco és com una deria que tenim, aquestes primeres sortides de temporada ens ho agafem així, a rodar, rodar i rodar pel pla.
Jo, que poques vegades m'havia agafat en serio els començaments i acabaments de temporada, enguany toca fer-ho, tot és degut a preparar la Paris-Roubaix, ja ho porto clavat al cervell i tinc que començar a fer quilòmetres.
Hem sortit els nou de sempre, més el David, en Josep i hem tingut el retorn d'en Manel (Tusinu) desprès del petit problema amb una pedra, aquí podem veure la seva CRÒNICA d'avui, més endavant s'ha afegit en Sancho i el Mateu i a l'hora d'esmorzar ens ha acompanyat en Felipe, Parra, alguns companys més i en Sisco Benaiges, un plaer rodar amb ell, quants quilometres havíem fet junts als inicis dels Fermin's (colla ciclista de Vilanova) entre finals dels anys 70 i començaments dels 80 i més tard compartint moltes rutes tant per carretera com per muntanya, (FOTO)
D'anada ens hem trobat el típic vent de cara i de tornada, aquest cop si, l'hem tingut d'esquena i ens ha ajudat a rodar, de moment els típics 80 km, aviat anirem augmentant.
Avui parlaré d'una bicicleta Single Speed (una sola velocitat), una bici que té a la venda la gran superfície Decathlon.
No soc partidari d'afavorir a les grans superfícies, no he comprat mai cap bicicleta en aquests magatzems i soc fidel a les botigues de bicicletes de tota la vida, a les del comerç de poble i a les d'atenció personalitzada tant de taulell com de taller, però reconec que a vegades he comprat alguna peça per sortir del pas.
També penso que la majoria de material que es ven en aquests llocs va destinat a un tipus de clientela de les quals jo no formo part, però de tant en tant val la pena passar-hi per fer-hi una ullada.
De la bici que vull parlar, és una bici que d'entrada ja et sorprèn el seu preu és 79'95 €.
És una Single Speed amb el nom de Vitamin, una bici en quadre d'acer i amb una sola velocitat, dues rodes, dos frens V-brake, un manillar i un sillin, tant senzill com això. No porta cap complicació mecànica ni tècnica i no crec que doni problemes. Aquesta bici dona peu a la iniciació a les Singles, pot ser el punt de sortida per fer modificacions o deixar-la tal qual.
Gràcies al company Josep Franco he trobat en el foromtb unes converses i fotos sobre ella.
Aquest matí, donant una volta amb la bici plegable per la zona de la Rbla. Exposició i després pel Passeig Marítim de Vilanova, he pogut comprovar en el mal estat que es troben algunes senyals del carril bici i les del circuit de preparació física que es van inaugurar fa uns anys.
Realment construir i inaugurar en teoria deu ser fàcil, lo que no deu ser tant fàcil, veient les fotos, deu ser mantenir-ho.
Evidentment, hi ha persones, que en defensa d'un art mal entès com els grafits (en espais que no toca), les fan malbé i en són responsables.
I per altre banda els responsables del seu manteniment, també tenen la seva part de culpa per tenir-les en aquest estat.
De bon matí les persianes de casa es movien, senyal de que el matí es llevava ventós, mirar per la finestra i confirmació, un dia de vent i fred. SMS del David dient-me que no ve, fa massa vent.
Però la força de voluntat pot més que la climatologia, esmorzar i a vestir-se de ciclista que a les carreteres i falta gent !!
A les 9 al museu. La nit anterior havia quedat amb el company Josep Franco, hem va dir que a lo millor vindria, ell treballa de nit i plega a les 6 del matí de la feina. Grata visita !! allà estava sense haver dormit i disposat a rodar amb la ventada i els quilòmetres que faríem.
A part d'ell, els de sempre, en Sancho, Rafa, Marín, Xavier Pastallé i el seu fill, l'Alejandro, Carles Palacios, Jaume Simó i jo. Per cert, la bici que porta el Pastallé petit és d'en Joan Antoni Flecha.
Hem sortit direcció Tarragona sense una ruta definida, aniríem sobre la marxa, el vent ens diria on giraríem i on esmorzaríem. He tingut la sensació de ser un vaixell de vela, el vent ens mana. En alguna foto és poden veure algunes banderes en moviment.
Hem anat fins a Comarruga per la costa, hem travessat la riera de la Bisbal que desemboca al mar entre Sant Salvador i Segur de Calafell per tercera vegada aquest any i encara porta 5 dits d'aigua, s'ha de passar a poc a poc.
Tot seguit, punxada d'en Carles Palacios, 5 minuts de reparació i tornen-m'hi.
Hem decidit anar a esmorzar a l'antiga estació de Roda de Barà, jo no hi havia estat mai, sempre havia anat a l'altre costat de la via, a les Guatlles. Lloc curiós aquesta estació, pintoresc i amb un aire de nostàlgia de temps passats, quan per aquí hi devia haver força moviment, ara no hi para cap tren, però el lloc val la pena.
Bon esmorzar i bones converses, com la de més actualitat en aquests moments, *la jubilació als 67, després més avall vull expressar la meva opinió sobre aquest tema.
Hem tornat cap el Vendrell per la carretera interior, la que passa a tocar de Sant Vicenç de Calders, d'aquí cap a Santa Oliva, Bellvei i la primera pujada del dia, la de Clariana. Cal dir que en alguns moments hem tingut el vent a favor. Passem per Castellet, carretera del Pantà de Foix i cap a casa. Total 75 km, menys quilometres que els que volíem fer, però amb el vent que ha fet ja ha esta bé.
* Ja fa uns dies que és parla del tema de la jubilació als 67 anys, grata notícia, la mare que els va parir !!
Ens enreden com a "xinos", el personal tota la vida treballant per que al final t'allarguin la feina dos anys més. Ara si, banquers i grans empreses pre-jubilant al personal amb 55 anys i carregats de diners.
Gastant unes milionades en exercits i envien-los a no se on, en caràcter de no se que.
El capital i un fals govern d'esquerres amb la seva societat de consum ens ha ben agafat, ens han fet creure que tot anava bé, cap problema l'estat del benestar funciona, no cal patir !! Però en el moment que no tenen diners, ens els foten a nosaltres i ens obliguen a treballar dos anys més per omplir la guardiola que ells han trencat. Estic indignat !!
Bé, menys mal que ens queda la bicicleta per anar sortint !!
Els ciclistes que vivim a Vilanova sabem molt bé que per rodar a primers d'any s'ha d'anar cap a Tarragona per la costa. És una carretera amb mot de transit, però amb algunes millores fetes darrerament (2 carrils en algun lloc i vorals més amples) fa de més bon passar.
Hem sortit a les 9 del Museu (més aviat fa més fred) en Rafa, Carles Palacios, Pastallé (pare i fill), Marín, Alejandro, Jaume Simó, en Josep (molt grata la seva visita, ja que feia temps que no ens veiem) i jo.
A l'arribar a Segur de Calafell ens desviat encara més a tocar de l'aigua per fer un tram del passeig marítim i per tornar a sortir a la carretera general a l'alçada dels Masos de Comarruga i d'aquí fins a l'entrada de Tarragona on hem esmorzat al Bar Jaume I a tocar de la carretera.
A l'hora d'esmorzar han aparegut en Francesc Felipe (tio con clase) , en Sancho, en Mateu i dos companys més que han tornat amb nosaltres. Ells ja venien de Vilanova i havien anat a pujar al Santuari del Llorito a Tarragona, realment com més edat tenen millor marxen !!
En Felipe amb els seus 72 anys a l'esquena, quan es posa a tirar la feinada que hi ha per poder seguir-lo. Avui no ha pogut poder mostrar les seves habilitats de rodador ja que anava esperant al seu cunyat que no seguia gaire el ritme.
Al sortir d'esmorzar la bici de l'Alejandro tenia una punxada i el Rafa com a bon tiet "manos a la obra" a reparar i en Marín a la benzinera a inflar.
La tornada la hem fet directe per la general amb la petita "tachuela" del Vendrell.
Totals uns 84 km que de moment ja estan bé.
Aquest matí he sortit amb la bici de muntanya pel Penedès, la intenció era fer una volta d'uns 38 km, una ruta passada al GPS i extreta de la pàgina Wikiloc amb sortida i arribada a Sant Martí Sarroca.
Dic era la intenció ja que he tingut que fer alguna variant per carretera ja que he trobat camins amb molt, molt de fang. Les pistes assolellades i altes no tenien cap dificultat, però els fondos, a tocar de rieres i trams a la vora d'alguna vinya estaven impracticables, he tingut que baixar de la bici i fer algun tram a peu, la bici ha quedat bloquejada pel fang i amb un pes considerable. A part d'això hi han uns 100 m de camí que han desaparegut llaurats per un tractor i reconvertits en vinya a tocar de la masia de Can Raspall dels Horts.
El paisatge del Penedès actualment és de color marró, les vinyes s'estan acabant d'esporgar i donen una imatge de camps pelats, ara nomes queda esperar la primemavera i canviar el marró pel verd.
Es pot veure en el mapa en vermell la ruta que he fet i en negre els trams que no he fet ja que no hi podia passar i al tram final ja a tocar de l'arribada l'he escurçat per carretera. Al final m'han sortit 39 km.
A l'arribada a casa m'ha tocat anar al neteja-cotxes i donar-li un bon "mangueraso", no m'agrada gaire tirar aigua a pressió a la bici, però avui no he tingut cap més remei, de seguida una bona assecada i una bona lubricació i a quedat com a nova.
Fa 18 dies parlava en un Retall d'aquest Bloc, dels meus objectius 2010 i deia que no en tenia, que aniria fent i sobre la marxa ja veuríem.
Dons tota la teoria a prendre pel sac, ja m'he embolicat o m'han embolicat, és igual, aquest any penso fer la Paris-Roubaix cicloturista. És una marxa que porto al cap des de que era petit, veure aquest ciclistes per sobre les llambordes (pavé) és una imatge que m'enlluerna i sempre pensava que algun dia podria fer-la. No vaig tenir mai la ocasió, ni grup que hi anés, potser ara ja és massa tard, no tinc la forma per fer tants quilòmetres, però juro que ho intentaré.
Tot ho ha embolicat el company Rafa, aquest cop dintre de la Unió ciclista Vilanova es fa un grup per anar-hi. Uns altres van a la Marmotte, però la duresa i el desnivell no hem motiva.
Conversant amb ell, va dir-me : Aquest any passa el tren i para a Vilanova, sinó l'agafem ja no hi anirem mai, a més aquesta marxa la fan cada dos anys i d'aquí a dos anys més ja veurem com estarem !!
I jo, reflexionant uns dies, ja estic embolicat !!
Conec perfectament les meves limitacions, se que hauré d'entrenar fort per poder fer els 256 km que té, que hauré de fer molts km amb la bici de carretera i menys amb la btt, que hauré de vigilar els dolors d'esquena i de genolls, que fins el 6 de juny tindré la marxa al cap, però si acabo la Paris-Roubaix m'ompliré de felicitat, que en definitiva és lo que tots busquem, cada qual amb la seva afició o amb lo que sigui.
En aquesta WEB, tenim á informació.
Avui, festa major petita de Vilanova i la Geltrú, Sant Antoni i dia dels Tres Tombs pel animals i cavallers. Nosaltres com bons animals hem sortit a fer el Tomb, el dia no estava per tombar gaire, tota la sortida ha anat plovisquejant, però al final ens hem mullat molt poc.
L'altre dia parlava en un dels meus Retalls que m'havia preparat una bici Single Speed i avui hem sortit a provar-la per carretera.
Cal recordar que una Sigle Speed és una bici d'una sola velocitat (un plat i un sol pinyó), la combinació que jo porto a la bici és un 42X18.
Hem sortit en Josep i jo i hem fet un recorregut curt, d'uns 45 km per Cubelles, el Salze, Pantà de Foix, l'Arboç, La Gornal, Bellvei, Calafell, Segur, Cubelles i tornada a Vilanova. Una volta per provar la bici ja que encara no havia sortit i per anar intercanviant opinions de diferents temes, materials, bicis, rutes, anècdotes, amb el Josep dona gust parlar-hi i una bona conversa amb ell duraria fins a Andorra i tornar, sempre i ha tema !!
Després de la sortida d'ahir amb la bici de carretera, el canvi és radical, fer 45 km sempre amb el mateix pinyó és una altre cosa, una altre filosofia d'entendre la bici, és com tornar a l'infantesa quan anàvem al Pantà amb la bici que teníem i que era d'una sola velocitat, al començament t'agafen ganes de canviar de pinyó i de plat, però ràpidament t'ha n'adones que no en portes, a les pujades cal apretar i a les baixades toca deixar-te anar.
Per no portar, no hem portat ni bidó d'aigua, ni la gran companyia del comptaquilòmetres, hem sortit a pel, tant sols amb els recanvis per si de cas.
A l'arribar a casa no m'he pogut estar de mirar el mapa i saber quants km havíem fet, suposo que és un dels defectes dels ciclistes, les dades. Sempre volem saber mitges, velocitat, quilometres i recorreguts.
.jpg)
