I Marxa de BTT de La Granada

Desprès d'una setmana de vacances per terres de Terol, Cuenca, Montes Universales, Albarracín, Morella, etc ...
He tornat a pujar-me a al bicicleta de muntanya, he participat a la I Marxa de btt de La Granada (Alt Penedès). M'agrada de tant en tant participar en aquest tipus de proves ja que et despreocupes d'anar seguint un mapa o el gps, és la ventatge de trobar els camins marcats, et deixes anar, si tens ganes de córrer, ho pots fer sense perill de perdre't, o pots escollir el grup que porti el teu nivell, si vols parar als avituallaments ho fas tranquil.lament.
Tinc que felicitar a la gent de La Granada, tant per la bona organització, pel marcatge dels camins (gens perdedors), per la ruta que ha estat divertida i per terreny força diferent entre vinyes i bosc, pels avituallaments, per la botifarra i obsequis de l'arribada.
He portat el Gps, però m'he quedat sense piles i no he pogut gravar la ruta, hem sap greu ja que he passat per moltes pistes i corriols que no coneixia i si un altre dia vull tornar, no se si els trobaré. Espero poder baixar-me la ruta d'algun company del Wikiloc.

He tornat al Rat Penat !!

Avui he sortit d'hora, tenia que estar aviat a casa per preparar coses i la maleta, ja que demà marxem una setmana de vacances.
La resta del grup anava cap a la Llacuna i després a banyar-se al riu Mediona a Sant Quinti, això s'hem faria llarg i he decidit sortir sol . He pensat que podia sortir amb la btt o amb la de carretera i fer un tomet curt, però al final he sortit amb la hibrida i m'he embolicat a anar a pujar el Rat Penat a dintre del Massís del Garraf.

En un anterior Retall d'aquest mateix Bloc el 16-12-06 ja vaig parlar d'aquesta volta.

He sortit a les 7'30 i a les 10'30 ja era a casa, 3 horetes de dura etapa, 1000 m de desnivell positiu i 57 km, etapa curta evidentment però amb fortes rampes, he agafat la carretera de les Costes fins al final a tocar de Castelldefels, aquí comença la pujada a l'interior del Massís i comencen les rampes, algunes del 23%, la pujada té una llargada de 6 km i és tant dura que al passar per rampes del 10% pots descansar, a l'arribada a dalt del Pla de Querol he girat a la dreta, he saltat la barrera i he acabat la pujada al peu d'una altre barrera a prop de les antenes. Després avall amb algun trenca cames fins a al trencall de Vallgrassa, més tard Palau Novella, seguint cap el Corral Nou i tot seguit les dures rampes de la Masia de ls Piques fins a arribar a Can Grau, aquí comença una llarga baixada que passa per Olivella i et du a l'entrada de Sant Pere de Ribes i d'aquí a casa. A part dels 57 km a fet molta calor i això que he acabat d'hora.

Dimarts per la tarda, bici i calor

Aquesta tarda hem sortit la meva filla Mireia i jo, en teoria era una volta curta i al final hem fet 82 km pel Penedès.
Hem sortit de cara al Pantà, després Castellet i per dintre les vinyes fins a les Masuques, després Lletger i per dintre les pistes asfaltades fins a Les Cases noves i Les Conilleres, hem escollit passar pel màxim de pistes asfaltades ja que donen molta tranquil·litat i fan de bon rodar. Hem agafat un altre trencall fins a Sant Martí Sarroca i avall cap a La Bleda, la calor apretava de valent i hem decidit fer un refresc a La Múnia, d'aquí a anar buscar el trencall que ens baixa fins a Sant Marçal i cap a Castellet una altre vegada i tornada per la carretera del Pantà de Foix fins a Vilanova.
La Mireia porta una flamant Orbea Orca que ha estrenat fa un mes, amb ella a participat als campionats de la Lliga de clubs a Pulpí (Almeria) .
Cal remarcar els bons tractes fets per Celes (Esports Prieto), realment la casa Orbea a millorat molt en disseny i en fiabilitat, està fent unes bicis molt completes.

El tomb de la Cobertera amb tàndem

Diumenge matí, l'Eli la meva dona, un tàndem i jo, trio perfecte per anar a fer un vol amb aquesta bicicleta biplaça.
Hem sortit a quarts de 9 per anar a fer el clàssic Tomb de la Cobertera: Vilanova, Calafell, Bellvei, l'Arboç, Pantà de Foix i cap a casa, 42 km per rodar a bon ritme i arribar a Vilanova abans de les 11h ja que la calor apreta.
A l'arribada a Castellet hem girat un moment a l'esquerra per agafar les primeres rampes de la pujada a Torrelletes, aquí hem fet alguna pràctica de pujar aixecats del "sillín", cosa no fàcil en un tàndem, a l'arribada a casa ens hem adonat que hem trencat un radi de la roda del darrera, ja tinc feina.

Sortida com el Circ Cric

Avui ha estat la 1a sortida després de que la gent hagi tornat d'aconseguir els seus objectius, Quebrantahuesos, 3 Nacions ...
Ha estat molt agradable, ha estat relaxant, ha estat alegre, ha estat divertida, hem estat en bona companyia, en definitiva ha estat com anar al Circ Cric, a passar-s'ho bé. La ruta no ha estat gens complicada ja que semblava el darrer dia del Tour per Les Champs Elysees , només ha faltat el cava. Ha predominat el color verd dels mallots de la QH d'enguany i lo "naranjito".
Hem agafat carretera del Pantà i cap a les Ventoses on el lider de la muntanya del País Valencià (amb un modelet ataronjat i quadriculat) lo Vicentet fallero Manel ens ha delitat amb la seva màgia, escapolin-se de l'escomesa com en David Coperfil, darrera dels arbres, lo que passa que se li ha pagat amb la mateixa moneda i han estat ell i l'Alex una bona estona totalment desconcertats sense rumb i sense saber cap on anar, la resta del paquet també ens hem amagat, ha estat divertit !!!
A l'hora de l'esmorzar la conya ha estat impressionant, que si les xistorres, que si la cambrera, que si els entrepans, que si la gasosa voladora, que si el pobre gos, que si la exhibició del Ball de diables d'en Manel, total molt bon rotllo i un bon esmorzar.
Hem sortit de Vilanova un grup de 9 ciclistes, en Rafa, Alex, Manel, Jaume, Carles Palacios, Ivan, Vicenç, Julio i jo, hem anat junts fins el trencall de la Llacuna que hi ha al començar el descens cap a Pontons, aquí un grup de 5 ha continuat amunt cap el Coll de la Llacuna i els altres 4 hem tirat avall agafant la directa fins a Vilanova, això si, hem parat a fer el refrigeri a Sant Pere de Ribes.

Sant Joan, bon dia per relaxar-se

Sant Joan, bon dia per relaxar-se, aquest és el títol del Retall, però en tinc d'altres :
Cervesa, Pachurri, plegables.
"No solo de ciclismo vive el hombre"
Olives, patates, cervesa, mar i plegables.

Conclusió, que a part del títol del Retall que podia ser qualsevol, hem sortit la meva dona i jo després de la revetlla, a fer un tomet amb les plegables Monty pel passeig marítim de Vilanova, fins a Sant Gervasi i hem acabat fent l'aperitiu al Pachurri (un del bars més antics del passeig del Carme)
Feia dies que no descansava un festiu, un dia per la bici de carretera, un altre per la de muntanya, sempre enfeinat. Això també és una manera de gaudir del món de la bicicleta.

La 3 Nacions i els 3 patiments

Avui diumenge he participat a la Marxa cicloturista de les 3 nacions a Puigcerdà, m'ha acompanyat la meva filla Mireia, hem sortit junts com és lògic i hem arribat separats, molt separats, ella ha arribat abans que jo, molt abans.
La organització ha estat perfecte, hem participat més de 500 ciclistes, cosa que no són gaires per aquesta històrica Marxa que aquest any feia el 30 aniversari, suposo que coincidir amb el cap de setmana de la Quebrantahuesos li ha fet molt de mal.
Jo no m'he trobat gens bé, pujant l'Envalira (2407 m) m'he trobat buit, sense forces, no sé si ha estat l'alçada o que el dia anterior vaig fer moltes hores de piscina i hem va tocar molt el sol, o el no menjar gaire, no ho sé.
Durant la ruta m'he trobat l'únic company de la Unió ciclista, en Joan Camps de Sitges
En el títol del Retall parlo dels 3 patiments, el primer ja l'he explicat, el segon ha estat el fort vent que ha fet, a sobre d'anar cascat hem tingut vent de cara pujant i el tercer ha estat el fred, baixant l'Envalira i després el Puymorens (1920 m) feia molt de fred, les mans m'han quedat gelades i he tingut problemes per poder frenar bé. A l'arribar a baix no m'he pogut enganxar a cap pilot i he anat sol fins a l'arribada a Puigcerdà on m'esperaven les fantàstiques rampes fins al poliesportiu que m'han acabat d'arreglar.
A la Marxa ha participat i guanyat el professional de btt de Puigcerdà Josep Antoni Hermida amb un temps espectacular, 3h 52 m.
Com a positiu destaco l'estada a Puigcerdà, varem arribar amb la família el divendres per la tarda i ens allotjarem a l'Hotel El Lago, una passada, piscines, jacuzzi, sol, relax ... potser massa relax.
També com a molt positiu ha estat la companyia de la meva filla Mireia, ella viu a la Cerdanya, poder compartir estones i tornar a rodar amb ella ha estat un plaer.

Més Bici-Bicing fora del seu lloc

Estic pesadet amb el tema del Bicing, però aquest matí justament en un aparcament de bicis d'un centre de formació del C/Unió de Vilanova, hi havia aquesta bici-Bicing aparcada i lligada.
Com és pot veure perfectament l'han pintada de blau-negre i li han tret i canviat parts característiques com parafangs, porta paquets, pedals, etc ...
Per lo que veiem darrerament sembla molt fàcil aconseguir-ne una.
En el Bloc de Bici-vici hi ha un comentari sobre aquest tema.