La Campanya de publicitat per la propera Fira-Concentració de bicis plegables a Vilanova i la Geltrú ja està em marxa.
Més informació a : BICICLETES PLEGABLES
Sortida de btt per anar a pujar els 3 Pics que rodegen Vilanova, per ordre hem pujat El Montgròs (358m), el Pic de l'Àliga (465m) i el darrer la Talaia (279m).
Aquesta volta no és massa llarga, 39 km però el desnivell positiu és important, ens han sortit 923 m.
El tomb l'hem fet en sentit contrari a les agulles del rellotge, això ens ha permès arribar a dalt del Montgòs al km 12, parar a esmorzar a Canyelles al km 20, amb la panxa plena pujar les dures rampes del Pic de l'Àliga i fer cim al km 25, d'aquí ja en baixa i carenant fins al darrer cim, la Talaia al km 32. El repicó (cerveseta) a la masia la Figuera al km 36 i arribada a Vilanova al 39.
El grup ha estat format per els germans Palacios, Carles i Toni, en Joan Antoni Marín, Rafa, Antoni Gil, Josep Mª que ens ha deixat a Canyelles i jo.
Aquest volta ens ha permès tenir unes vistes d'alçada molt importants sobre el Garraf i el Penedès i que alguns companys hagin accedit a llocs que no hi havien anat mai.
La ruta és el 100% ciclable ja que passa per bones pistes i trams asfaltats, com a incidències cal destacar una punxada d'en Marín, una caiguda del Toni sense importància, una reparació del fre de disc d'en Gil, els matolls secs que hem trobat al camí del costat del Portal d'en Roc que ens han barrat el pas i hi que ens han fet riure i complicar el bon passar i la pèrdua d'en Gil als darrers km.
Aquest proper diumenge dia 8 de novembre arriba la 15 a edició de la Pedalada ecològica popular Barcelona Sitges, marxa reivindicativa Per un ciclisme + segur.
La sortida tindrà lloc a les 10 del matí de les instal·lacions del Barça com és habitual, passarà pel municipis de Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà, Castelldefels i Sitges on finalitzarà la ruta de 42 km, previ pas per la carretera de les Costes del Garraf.
Avui mentre esmorzava estava llegint El Periódico i a l'arribar a la pàgina 11 a l'apartat de les cartes dels lectors, he trobat aquesta que teniu a la vostra esquerra. Si hem punxent no hem treuen sang !
Com és possible que hi hagi gent que pensi així i a sobre té la cara d'escriure una carta com aquesta en un mitjà de comunicació.
Des de el meu modest Bloc contesto a aquest "senyor" i a més he enviat una carta al Periódico.
Anem a pams, a poc a poc i amb bona lletra :
Sr. Medir.
-D'entrada les carreteres no són pistes d'entrenament particular per els ciclistes, són simplement carreteres, vies de comunicació que pot utilitzar tot tipus de vehicle quan vulgui i a l'hora que vulgui, els ciclistes i usuaris de la bicicleta les fem servir des de el temps dels carruatges, molt abans de l'aparició dels cotxes. A part paguem les nostres llicències esportives i assegurances particulars que ens cobreixen. La gent que anem amb bicicleta fem servir les carreteres i camins per fer esport, per anar a treballar, per lleure, per anar a l'escola o per lo que vulguem, sempre respectant les normes, evidentment. Que hi hagi un petit col.lectiu de ciclistes que no respecti, pot ser que si, igual que els transportistes, cotxes, motos, tractors, carros, etc ...
-Els ciclistes, segons vostè som aliens al món laboral i a la crisi, renoi quina afirmació tant rotunda, no ?.
Solució, regalem bicicletes als aturats i col·locats !
Els ciclistes patim la crisi i l'atur igual que tothom, nomes faltaria, però quin prisma del món laboral té vostè Sr. Medir ?
-Sobre lo de la gent gran que amb prou feines manté l'equilibri.
Miri n'estic orgullós que la gent gran vagi amb bicicleta, tinc companys grans que surten a rodar i són les persones més sanes i més felices d'aquest món, vostè que pretén? Limitar activitats i edats a la seva conveniència? Faltaria més!
-Alguns anem uniformats de coloraines per que els conductors ens puguin veure, sap !
-La gent circula amb parella i amb grup i la normativa de circulació ho permet, cal revisar les normes, veig que les desconeix !
-Segons vostè l'objectiu dels ciclistes és arribar el primer al bar.
Miri, porto més de 30 anys circulant amb bicicleta i d'objectius n'he tingut i en tinc molts, arribar a veure un paisatge, arribar a dalt del coll, arribar a fer 100 km, arribar a casa, arribar a on vulgui, sol o amb els meus amics. I també arribar al bar si cal, com la resta dels humans, no !
- Que posem en perill la nostra vida.
Això ja ho sabem i la majoria de vegades per imprudències dels conductors, no cal recordar els darrers accidents fruit de conductors amb un alt percentatge d'alcohol o drogues a la sang, o no respectar la distància obligatòria de 1'5m en el moment d'avançar-nos.
Mal moment per donar consells als ciclistes, quan darrerament estan morint molts companys a la carretera.
-També cal remarcar, que vostè no ho diu en la seva carta , la poca seguretat que tenen moltes carreteres, brutes i sense voral a la cuneta.
-Fer esport i anar amb bicicleta és cultura, sinó miri els països del nord d'Europa.
-També cal dir que jo tinc cotxe i per fer tard no cal córrer.
Moltes gràcies.
Espero que la publiquin i si no, aquí queda la meva opinió i suposo que la de molts usuaris de la bicicleta.
Avui hem fet una sortida d'aquelles que es diuen llargues, hem anat fins a Begues, a l'altre punta del Parc del natural del Garraf, ja a la comarca del Baix Llobregat.
Hem sortit de Vilanova 4 ciclistes, en Marín, Toni, David i jo, hem anat per carretera fins a la veina Sitges on ens esperàvem en Josep, Rafa, Coco, Josep Mª i un altre company que juntament amb el Marin ens han acompanyat fins a la Plana Novella on han tornat enrere.
De sortida ja ens hem enfilat per la pista que porta al Coll de la fita, punt d'entrada al parc, hem continuat per pista ampla fins a Jafre, tot seguit una altre llarga pujada fins a la Plana Novella.
Estem fent sortides sense tocar senders o camins massa estrets, la majoria de companys que venen, són ciclistes de carretera i els hi costa una mica adaptar-se a trialeres, però mica en mica i anirem entrant.
De la Plana Novella hem anat fins a Begues per la pista clàssica, 10 km de tobogans, però de cara amunt que ens han deixat les cames una mica tocades.
Aquí esmorzem, a dintre del poble, en un bar al costat de l'antiga carretera interior, un d'aquells bars clàssics de quan sortíem per carretera i anàvem per les costes del Garraf fins a Gavà i pujàvem els 8km fins dalt.
Amb la panxa plena hem agafat carretera fins a Olesa de Bonesvalls, aquí hem girat a la dreta per dintre del poble per passar per l'antic hospital d'Olesa, a partir d'aquí i per pista de terra i a bon ritme hem anat fins a Can Grau, prèvia parada obligada a l'avenc de l'Esquerra, forat a la terra on hi baixen els espeleòlegs, aquí podeu veure unes fotos de dit avenc.
Des de Can Grau hem agafat asfalt i de baixada que es d'agrair, a l'arribar a Can Camps, deixem l'asfalt i girem a l'esquerra per pujar fins a Aliona, una altra bona rampa, continuem avall, passem per Can Lloses i per carretera cap a Ribes i tornem cap a casa.
Total 62 km, 17 km/h de mitja i 1050 m de desnivell, una bona sortida.
Aquesta tarda he agafat la btt i he anat a fer un tomb per la zona de la Casa Alta, zona molt coneguda i escola de btt pels ciclistes de muntanya de la nostra comarca, tots hi hem pujat en un moment o altre.
Mentres pujava per la pista del Mas de l'Artís, i després pel Fondo de les Oliveres, per cert està bastant malament, anava rumiant que podria escriure d'aquesta sortida curta de tarda.
L'altre dia parlant amb companys ciclistes els hi deia que calia conservar els noms dels llocs, de les masies, de les rieres, en definitiva anomenar el nostre entorn amb els noms reals, aquells noms que van posar els nostres avantpassats i que no els podíem canviar amb noms inventats, moderns o irreals. Mantenir els noms dels llocs és mantenir la nostra història.
A l'arribar a dalt de la serra he vist molt clar de lo que volia parlar, dels noms reals de les masies abandonades.
Ens hem fet un fart d'anar amb bici per les pistes de la Casa Alta i hi ha alguns ciclistes que nomes coneixen aquest nom, molts ciclistes no miren el paisatge, no saben per on passen ni com s'anomenen els llocs, lo important és arribar el primer a dalt i ser el més ràpid baixant, però si els hi preguntes per on han passat, no ho saben.
A la Serra del Miquelet que fa de frontera natural entre el Garraf i el Baix Penedes hi han uns quants masos abandonats i casi enrunats des de fa molts anys.
Estem a uns 11 km de Vilanova i les vistes de la plana del Penedès son espectaculars. En un tram curt d'un quilometre podem trobar quatre masies i amb la bici hi passem a tocar.
El primer mas que trobem pujant des de el Pla de les Palmeres i a dalt d'un turó a la nostra dreta és la Casa Alta, per arribar-hi ens hem de desviar uns metres de la pista principal, retornem enrere i continuem per la pista ample i trobem de seguida a la nostra esquerra Can Cassanyes, seguim en la mateixa direcció ja de baixada i a la nostra dreta apareix un altre mas, aquest més petit és Cal Cremat, continuem baixant i a la nostre dreta una mica aixecada apareix la quarta masia, Can Balaguer, amb bones vistes sobre el poble de Torrelletes.
He parat a cada masia a fer fotos, es respira un aire entre misteriós i solitari, però val la pena perdre una estona observant-les, totes s'assemblen i totes són diferents.
He baixat fins el pont del pantà de Foix i he tornat per carretera fins a casa, durant el trajecte per asfalt anava pensat que havia valgut la pena parar en cada masia, i que la tarda m'havia fet profit.
Jo a vegades també he passat per aquests llocs massa ràpid i no m'havia fixat en molts detalls.
Serveixin aquestes 4 ratlles per mantenir i recordar els noms d'aquests masos i saber realment per on passem.
A arribat a les meves mans via internet una guia d'una volta en bici de muntanya per la zona del Ports de Tortosa-Beseit (Terra Alta-Baix Ebre), el Matarranya (Terol) i les comarques del País Valencià dels Ports i el Baix Maestrat. L'autor és en Elies Bel.
Totes terres frontereres entre Catalunya, País Valencià i l'Aragó que en definitiva formen part del mateix país.
El llibre-guia amb el títol La ruta del Tigre en BTT descriu un itinerari d'uns 250km que és pot fer per etapes. No és que per la zona hi hagi tigres, si no que agafa el nom d'un personatge anomenat el Tigre del Maestrat, un tal Ramon Cabrera i Grinyó (1806-1877) carlista, militar i nascut a Tortosa.
La volta surt de Roquetes, puja a Caro, passa per Fredes, va fins a Morella, baixa a Vall-de-roures i abans passa per Vallibona, Penya-roja, per després anar cap a Horta de Sant Joan per agafar la via verda i tornar a Roquetes.
En el Bloc de l'autor podeu trobar més informació i demanar si voleu els Tracks pel GPS.
Val la pena la guia i la zona.
..................Les roques del Masmut a tocar de Penya-roja de Tastavins.
Ja fa temps que van sortir al mercat els cascs plegables, la majoria destinats al ciclista urbà, són molt útils ja que desprès de l'ús es redueixen quasi a la meitat i caben en un espai petit com la bossa o motxilla de la feina o de l'escola.
El model Stash ja fa un parell d'anys que està al mercat, ara la casa Dahon llança el model Pango , presentat al passat Eurobike a la ciutat alemanya de Friedrichshafen.
Esperem que tinguin la rigidesa i seguretat que demanem els usuaris.
Aquí es pot veure un vídeo del casc Pango :
