Dahom Jetstream P8. Presentació en societat

El diumenge passat a la Fira-Concentració de plegables vaig poder provar la Jetstream P8, una de les plegables de la casa Dahon. Aquesta bici feia temps que m'he la mirava i gràcies al company Josep Franco vaig acabar de decidir-me. L'altre plegable que tenia, la Monty F20 la vaig poder vendre i vaig comprar-me aquesta.
Aquesta bici és més polivalent que l'altre, porta doble suspensió, és més alta de caixa de pedalier, els components són bons i penso posar pneumàtics de taco ( bmx de 20") i amb ella podré fer alguna cosa més que amb l'altre.
Aquest diumenge passat vaig anar fins a la desembocadura del riu Foix a Cubelles per provar-la i fer algunes fotos.

De Castellet al Castellot

De Castellet al Castellot, sembla un joc de paraules però no !
És part de la ruta que he fet avui.

Avui he sortit sol, bé sol exactament no, he sortit amb el gps i la càmera de fotos, eines que darrerament sempre porto a sobre i que hem serveixen per poder il·lustrar l'article d'aquest Bloc i per seguir una ruta pregravada o gravar-la per després penjar-la.
En la sortida d'avui portava en el gps una ruta del company Josep Esteve que va fer pel Penedès, una volta d'uns 40 km per carreteres i pistes amples i fàcils. Però jo he fet alguns canvis, he afegit sortir de Castellet (Castell de Sant Esteve) a tocar del Pantà de Foix i pujar fins al Castellot (Castell vell de la Marca) a sobre de Les Cases noves de la Riera i a tocar de la riera de Marmellar.
He sortit de Castellet molt d'hora, sobre les 8 del matí, he aparcat el cotxe a la part del darrera de poble, a tocar del castell i del cementiri, a la llunyania és veu la serra on vull anar i el Castellot a dalt del turó.
Avui el matí s'ha aixecat frescot, però el sol començava a despuntar i he pogut fer algunes fotos a contrallum ja deixant el poble.

Alguna part del recorregut passa per trams del de la 2a Trobada de Tàndems, la majoria està asfaltat o cimentat excepte les pistes que pugen i baixen per dures rampes fins al Castellot a 465m i alguns enllaços entre asfalt. La pujada és fa dura, des de el trencall de la carretera hi han uns 4 km fins dalt, la pista és ampla i bona, però el tram final és un sender d'uns 50m que cal fer a peu, suposo que hi ha ciclistes més hàbils que el fan a dalt de la bici, però jo he arribat cansat i amb el temps he anat perdent agilitat.
La visió des de dalt és espectacular, a sota mateix tinc una gran plana plena de vinyes i masos, a la meva esquerra lluny és veu Montserrat, a darrera la serra boscosa amb la carretera de les Ventoses i a davant puc veure fins el mar. Ha valgut la pena pujar fins aquí, tranquil·litat, bones vistes, menjo una poma i avall.

Aquesta volta m'ha servit per conèixer alguna pista que no coneixia i poder passar per llocs que feia molts anys que no passava, com la Casa Murada o el mateix Castellot.
Arribant a la Casa Murada he pogut fer aquesta foto curiosa.
Total uns 47 km.

Notícies explicades a mitges

Sempre que llegeixo els diaris apareixen notícies que estan explicades a mitges.
M'explico: En aquest retall de l'esquerra, extret del diari gratuït Qué apareix una notícia sobre els ciclistes que es salten els semàfors en vermell, fins aquí correcte i a més pot semblar una bona notícia que es vigili i sancioni aquest fet ja que els ciclistes formen part de la circulació i tenim que respectar les normes, malgrat en algun moment de la nostra vida ens hem saltat semàfors i jo el primer.
Però d'aquesta notícia extrec coses negatives, primer el titular, aquests tipus de títols donen peu a fomentar l'odi cap els ciclistes, sempre som culpables de tot, de saltar-nos els semàfors, de passar per la vorera, de circular en grup per les carreteres, de no fer els stop, en definitiva som culpables de molestar.
També parla de no respectar les distàncies de seguretat, nosaltres ?? Jo hem pregunto si això no serà al contrari ja que a nosaltres cap vehicle ens deixa el 1'50 m que marca la normativa de transit.
Més endavant parla de que també han sancionat a altre vehicles (motos i ciclomotors) per posar en perill la seguretat dels usuaris de la bicicleta, però en cap moment en tot l'article surt la paraula cotxe, serà un descuit, un error o està fet expressament per a continuar culpant sempre als altres.
Els cotxes com la resta de vehicles formen part del trànsit i és el vehicle poderós, mai fa nosa, però és ell el que està implicat en la majoria de ciclistes morts a la carretera. És el que ens pita, el que ens passa a tocar, és el que no ens veu, el que té presa ...
Evidentment el cotxe és una màquina i el responsable és el conductor i a aquest conductor cal explicar-li que les carreteres, carrers i camins són de tots, només amb una cultura de respecte, de saber compartir i de igualtat ho podrem aconseguir.
Aquest article tampoc parla d'un factor important i que forma part del joc, les nostres carreteres i carrers tenen moltes mancances per poder-ne fer ús els ciclistes, els vorals són estrets (si n'hi han) i bruts, els carrils bicis a vegades innecessaris, mal dissenyats i en molts llocs treien espais als vianants.
Per ser objectiu lo millor és parlar de tot i de tots.
Lo millor és compartir de igual a igual.

Avui hem desplegat la bici a Vilanova i la Geltrú

Avui hem celebrat la 1a Fira - Concentració de bicicletes plegables a Vilanova i la Geltrú.
Després de molts dies feina d'en Josep Franco i jo, avui ens hem trobat al Parc de Ribes Roges, ho hem aconseguit gràcies a molta gent que amb el seu treball desinteressat ens a ajudat. Cal agrair les col.col·laboracions de l'Ajuntament de Vilanova, de les marques comercials de bicicletes Dahon, Brompton, Birdy, Monty, Orbea i Strida, de la casa de productes Verofit, de molts voluntaris que sense ells no hagués estat possible aquest embolic, gràcies al Rafa, Marín, Toni, Gordillo, Julio, David, Josep Esteve, Marto, Manel (Tusinu), a companys de la Unió ciclista Vilanova, a companys d'en Josep, a la Policia Local, als amics de la Plaça de la Sardana, al Pisa, a Mari, a la meva dona Elisabeth, a la meva filla Aina, potser hem deixo algú, però gràcies a tots i especialment a Celes de Esports Prieto que de seguida va dir que si a una idea embrionària que vàrem tenir en Josep i jo, una idea no gaire fàcil de tirar endavant ja que les persones que tenim bicis plegables potser som una mica especials i no formem part d'un col·lectiu homogeni com poden ser els grups de carretera o de btt.

La idea era reunir plegables tant antigues com modernes al voltant d'una petita fira i com a complement fer una volta per ensenyar la ciutat a la gent que ha vingut de fora, un tomb de 7 km per carrers i passejos que penso que ha anat força bé, potser el dia no ha acompanyat massa al començament i a restat afluència, però al final ha sortit el sol.

Hem pogut veure bicis de tot tipus, entre elles un tricicle plegable, un gran personatge vilanoví en "Tot arreu" i persones de totes les edats, cosa que era l'objectiu.

Hem sortit a pedalar per la ciutat uns 120 ciclistes i molta més gent ha passat per la fira, tant a mirar com a provar les bicis que les diferents marques tenien en els seus estands.

A l'acabar la pedalada hem efectuat uns sortejos d'una bicicleta Orbea i d'un lot de productes de la casa Verofit.

VÍDEO DE LA FIRA-CONCENTRACIÓ :



ÀLBUM DE FOTOS :

Ferrocarril i Btt, travessa del Massís del Garraf

Ja feia dies que volia fer aquesta travessa i per fi avui l'hem feta.
Sortida de Vilanova a les 8 de l'estació de la nostra estimada Renfe, ens indiquen via 3, arriben després de pujar i baixar escales a la via 3, megafonia, ara sortida a la via 10, tornem-hi, baixar i pujar escales una altre vegada, aconseguim pujar al ten i sortim amb 10 minuts de retràs, en la línia.
Avui hem sortit en Jordi i Carles Palacios, Rafa, Josep Franco, Marín i jo.
Arribats a Gavà de seguida ja hem enfilat cap el barri de la Sentiu per pujar cap a La Clota i després a Begues, les primeres rampes passada la urbanització han estat molt dures, més tard el terreny s'ha anat suavitzant, hem trobat una "pandilla" de caçadors uniformats i amb els seus 4x4 que ens han amenitzat la dura pujada amb el seu soroll i fum, (que bonic és compartir la natura), aviat hem passat per sota les Agulles i a la nostra dreta tenim bones vistes del Castell d'Eramprunyà.
Arribem a la Clota (plana a tocar de Begues) saltem unes quantes cadenes i cap a Begues a esmorzar, a l'hora de jalar a triomfat la botifarra blanca de Begues, molt bona per cert. D'aquí agafem la pista ample que ens durà a la Plana Novella, previ pas per la pujada al Coll de Fe, el camí és totalment polsós, fa dies que no plou i arriben plens de pols tant les bicis com nosaltres.
Passem pel costat del monestir budista (Palau Novella) per la gent de la terra com nosaltres, no parem, continuem per la pista, passem a tocar de Jafre i pujada cap el Coll de la Fita, baixada ràpida cap a les primeres naus de Sitges, aquí girem a la dreta per un camí força divertit que va pel costat de l'autopista. Enfilem cap a Ribes, una cerveseta de rigor i cap a casa plens de pols, amb 44 km a les cames i un desnivell acumulat de 850 m.

Concurs fotogràfic de la Fira de novembre 2009

Aquest cap de setmana a Vilanova hem estat de Fira, s'ha celebrat la Fira de novembre. Una fira multisectorial amb molta tradició i que es fa a l'aire lliure.
Dintre dels actes, La associació ciutadans defensors del casc antic han celebrat el 7è Concurs fe fotografia amb el títol : A peu o amb bici per Vilanova i la Geltrú.
Jo he participat amb 3 fotografies sobre el tema, aquest món dels concursos de fotos no és la meva passió, però enguany vaig decidir de participar-hi, tot gràcies al Bloc d'en Manel on vaig veure la informació. Han participat una seixantena de fotografies i jo he tingut la gran sort de rebre el 2on accèssit amb la fotografia que porta el nom de Pedalant.
He quedat molt content ja que no esperava res.
A l'acabar l'entrega de premis que s'ha efectuat avui diumenge per la tarda, ho hem celebrat amb el Manel amb una bona conversa i una bona cerveseta.

Esmorzar a l'Ermita de la Trinitat (el Garraf)

Sortida de BTT de 39 km com a objectiu principal anar fins a l'Ermita de la Trinitat, lloc emblemàtic dalt d'un penya segat a dintre del Massís del Garraf i a tocar de la carretera de les costes i del mar.
La sortida d'avui en teoria té 710 m de desnivell acumulat, pot semblar poc, però és puja en trams molts curts i amb rampes molt dures, tant les que pujant al Coll de la Fita per Mas Alba i les que pujant fins a Mas Quadrell des de Vallcarca.

Hem sortit de Vilanova en Julio, Carles i Toni Palacios, Joan Antoni Marín, Rafa i jo.
Avui hem portat l'esmorzar a la motxilla i ens l'hem jalat a l'arribada a l'ermita, això ha estat degut a que pel recorregut que volíem fer no hi havia cap bar a la vora, però de tant en tant va bé recordar els vells temps i fer un entrapà en plena natura, lluny del fum i sorolls dels bars, però no cal patir ja que als bars i tornarem (som mediterranis).
Fins a la Trinitat hi han uns 17 km del punt de sortida, el terreny és bo casi fins a l'arribar a peu d'ermita on hi ha molta pedra solta i de baixada, però sempre per pista.
Des de aquí dalt es podem veure totes les destroçes que han fet al territori, les pedreres, la cimentera i l'autopista de peatge amb els seus túnels, tot plegat fa pena, però diuen que és el preu que hem de pagar per viure al costat de la gran àrea metropolitana.
A l'acabar-nos l'entrepà hem baixat per pista cimentada fins a la carretera de les costes del Garraf i l'hem agafat cap a l'esquerra fins a Vallcarca (cimentera) aquí passant pel costat de les instal.lacions de la fàbrica hem agafat una pista de terra molt dura d'uns 4'5 km que ens puja fins a Mas Quadrell, aquí hem trobat la pista que a la dreta ens portaria a Jafre, nosaltres cap a l'esquerra per baixar el Coll de la Fita fins a l'entrada de Sitges, girem a la dreta per un senderol divertit que ens porta a Sant Pere de Ribes passant per Can Quadres, a l'arribar a Can Macià hem fet una cerveseta i cap a casa pel mateix camí de tornada.
Cal destacar alguna coseta : Unes caigudes d'en Rafa, Julio i Marín sense importància. Un veí ha tirat pintura verda al Marín tot just al passar pel costat d'una tanca i molt bon ambient com sempre.

Resposta de la carta d'el Periodico

Avui, 10 dies després de la publicació al Periodico d'una carta d'un tal Sr. Medir on ens deixava als ciclistes per terra, han publicat la carta que els hi vaig enviar pentinant a aquest senyor ( ja sabeu el refrany popular que diu que de senyor i de porc se n'ha de venir de mena).
La veritat és que fa gràcia que et publiquin una carta de contesta, però la veritat és que estic una mica desabut ja que l'han retallat i li han tret cert sentit que jo donava a l'escrit, però serveixi per intentar defensar-nos de persones com aquestes.