Foc a tocar de Vilanova i la Geltrú

Foto des de casa a les 17'30

Ahir i avui a Vilanova i comarca ha estat un dia gris, això que fa sol.
Aquest Retall es d'aquells que mai hagués volgut escriure, es d'aquells moments de tristor, veure cremar el bosc per on has entrenat, caminat, corregut tota la vida fa mal, molt de mal.
Ahir per la tarda un fill de p... no tenia cosa millor que fer que fotre foc el bosc, les notícies confirmen que ha estat provocat, es va encendre per diferents llocs a la carretera del Pantà de Foix, el dia era ideal per fer aquesta mala feina, molt de vent i temperatures altes, l'escenari ideal per fer tot aquest mal.
Aquest matí ja ha quedat extingit, tant sols queden retens per evitar que es revifi.

Fa un moment acabo d'arribar de fer una volta per la zona amb la bici de muntanya.
Avui els km, les mitges, l'entrenament era lo de menys, avui era dia per intentar anar a veure lo que havia quedat del nostre bosc, aquell bosc que tants vilanovins ens hem iniciat en l'excursionisme o en la bici de muntanya, el nostre petit paradís.
La fotografia de la zona fa plorar, tota la pujada de les Mesquites, cap el Balcó, la Talaia, tota la Serra que va fins la zona de la Casa Alta i que baixa fins a la carretera del Pantà està tota cremada. Encara hi han helicòpters remullant la zona i grups de bombers acabant la feina. No he tingut cap problema per poder passar, les pistes eren obertes i els bombers m'han dit que hi podia entrar.
He fet algunes fotos, a l'arribar a casa i mirar-les i tingut dubtes de penjar-les, això potser és lo que volen els piròmans, veure la seva feina. Però però poder denunciar aquest fets i conscienciar a la gent calen imatges.

Aquí estan:

Mànegues de bombers

Parc del Foix

Pujant al Balcó

Bombers acabant la feina

Encara surt fum

Paisatge gris

La Talaia

La resta de les senyals

Estic d'aniversari !!

Avui fa 5 anys des de que vaig iniciar el Bloc de Retalls de bicicleta, muntanya i altres coses...

Com passa el temps!
He estat revisant els Retalls que he penjat i fins la data d'avui n'he fet 681. Hi han hagut moments de tot, alguns anys més bici de muntanya, més de rutes, altres més de carretera, combinat amb sortides a peu, amb Single Speed, Ciclocròs, Plegable, Tàndem, comentaris, crítica, notícies, fotos, vídeos i un llarg etc...
D'aquest Bloc mare n'han sortit més endavant els Blocs de Tándem Total, Trobades Tàndem, Desplega la Bici, Vies Verdes Project i el darrer Pedals de Clip. A part del Wikiloc (rutes), el Facebook, el canal de vídeos de Vimeo i el de Youtube. Potser massa feina, ja veurem...

No comment !!

Poc o gens té que veure aquesta nota en el món de la bici. Però vaig fer la foto mentre anava amb bici a la feina. Per això està en l'apartat d'altres coses.

No és la Toscana, és el Garraf !

La primavera ja té aquestes coses, bonics paisatges, molt de verd, flors i colors.
Aquestes son unes quantes fotos que he pogut fer en la sortida de tarda amb la bici de muntanya.
No he anat massa lluny de Vilanova, he estat marejant la perdiu sense allunyar-me massa de casa, cap a la Serra, per sota del Montgròs, Mas de l'Artís, cap a les Mesquites, etc... uns 30 km per alleugerir les cames i el cervell. La veritat és que en el km 5 m'he adonat que m'havia tornat a deixar la manxa, ja em va passar un altre vegada i a sobre vaig punxar, no volia que es tornés a repetir i tornar caminat de lluny.

Però aquesta primera foto, bucòlica ella, no vull que amagui les altres.
Els voltants dels camins continuen plens de deixalles i de merda. No puc entendre l'esforç que fa certa gent per desplaçar-se a plena natura i llençar les seves deixalles allà on els hi sembla. Segur que tenen un contenidor a dos pams, o un punt de recollida municipal o el servei que dona l'ajuntament per recollir-ho a domicili. Caldria crear un premi per aquests tipus de personatges, el premi a l'imbècil, segur que hi hauria "pinyos" per fer pòdium !!
Pel febrer del 2007 i pel març del 2009 ja vaig parlar d'aquest tema en un Retall.

La primera foto de baix no té res a veure en el llençament de deixalles, és d'una part d'un marge caigut, suposo que per les pluges o per manca de conservació.
La meva pregunta és. Qui ho repararà i el temps que caldrà ?

Cartell de Montesa

Passejant per la Rambla de Vilanova el dia de Sant Jordi, vaig veure una parada de cartells antics, bé cartells antics reeditats i vaig poder fer una foto d'aquest cartell.
Els de Montesa en aquella època anaven forts, eh !!

Sant Jordi 2011

En aquest món tant ràpid que vivim, on la majoria de coses passen per la xarxa i no la de pescar per cert, si no la d'Internet, aquesta que tenim ara mateix a davant del nostres morros, a vegades els llibres queden en un racó.
No parlo dels llibres clàssics, de novel·les, dels assajos, dels de poemes, de històries ... Parlo dels llibres que tant de cops ens han fet descobrir el nostre entorn, el nostre país o el món que ens envolta des de dalt d'una bicicleta o calçant unes botes. Libres de gent aventurera que ens expliquen el seu viatge o de ciclistes (Kapitan pedales, Gabriel Pernau, Ricardo Hernández, etc ...) i editorials que en poc recursos s'emboliquen a tirar endavant rutes de btt, de senderisme, molt detallades, amb una feina impressionant sobre el terreny.
Un dia parlaré d'en Ricardo Hernández.

Serveixin aquestes quatre ratlles per trencar una llança a favor d'aquest tipus de llibre-eina que tant he fet servir durant tants anys per poder conèixer el meu entorn a peu o a dalt de la btt.
El món de la tecnologia gps i d'Internet sembla que els hagi arraconat una mica, sembla que ja no et calgui un llibre o un mapa de rutes per anar pel món. Dons no senyor !! Continuen sent un bon llibre, un bon complement i una bona eina.
Editorials com Cossetània (Azimut), Alpina, Piolet, Altaïr, etc... tirant endavant aquests tipus de llibres.

Val la pena fer-se'n amb un per Sant Jordi.

L'etapa d'avui

Avui, Sant Antoni Abat, festa major petita de Vilanova i la Geltrú, dia dels burros, dels tres tombs i per tant festiu local.
He sortit per fer capil·lars, he agafat la Brompton de bon matí i he fet 500m d'anada fins a la Pastisseria Llorens (Cal Federal pels amics), al meravellós casc antic de la Geltrú, a la Plaça Lledoners, un dels millors forns-pastissers de les rodalies i he comprat un fantàstic tortell. He tornat fent 500 m més, poso la bici a l'ascensor i arribo a casa, aquí l'Eli i jo, o sigui amb tàndem ens hem cruspit el tortell dels tres tombs.
Després amb la panxa plena hem sortit a fer trekking fins a la rambla per veure un dels tombs, dels 3 tombs anomenats anteriorment.
Hem tingut valor de baixar fins al passeig marítim, increïble !! no hi havia ningú, tothom era al centre.
Només un bar obert per poder fer una cervesa (esport de risc) i a la terrassa hi havia aquest cartell, el de la foto.


L'etapa ha estat molt lluïda i dura, la rambla plena de gent, de carros i d'animals, tots suats (els animals) tirant de treballats carruatges plens de pijos i dels pocs pagesos que encara ens queden (una pena) i els genets molt boniquets dalt dels seus cavalls estilitzats (alguns creien que estaven a la feria de Sevilla, deu ser la globalització).
Ara per la tarda noto les "agulletes", relax i properament i tornarem !!

Vilanova i la Geltrú, carnaval tot l'any !!

El calendari del pagesos

Aquest Retall no té res a veure amb el món de la bicicleta, per això està en l'apartat d'altres coses.
El calendari dels pagesos, enguany compleix 150 anys, quasi res. És un calendari-revista-publicació que fa molts anys que compro, el meu avi i el meu pare ja ho feien.
En moments que no ser que fer hi faig una ullada i acabes descobrint moltes coses de lo que ens envolta.
Per 2,90€ val la pena tenir-lo.

Estic molt orgullós de venir de pagès.







És una bona eina:

El Calendari dels pagesos és precís, basat en l’astronomia, amb la seva conegudíssima Roda perpètua del principat de Catalunya a la portada, amb referències astrològiques i on, dia a dia, el sol i la lluna són la referència obligada. Hi apareixen fires i festes majors i les diades o festivitats movibles, encara basades en el calendari religiós que ha bastit la nostra societat i que poc a poc es va bandejant. Incorpora un fort pes agrícola on, a part del Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions (amb referència, mes a mes, al camp, l’horta, els fruiters, els jardins i l’avicultura), en destaquen articles com el d’enguany dedicat a l’agricultura catalana de fa 150 anys. La lectura d’aquesta part és clau si volem recuperar el coneixement dels productes de temporada. En un món que ens permet menjar taronges a mig juliol, comprar maduixes per Nadal i que ens empeny a la pèrdua d’aquest coneixement, el calendari dels pagesos ofereix en una secció de només 3 pàgines el cicle anual dels treballs agrícoles i els productes que pertoquen a cada temps, i així ens dóna una eina per recuperar el coneixement que diu que per Nadal és temps de cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles; temps de collir olives i que si volem degustar bons préssecs, maduixots i cireres haurem d’esperar, com a mínim, a que el maig tregui el nas.
(Escrit per Albert Carreras Ballart)

Les mulasses o barraques de vinya

També anomenades barraques de pedra seca.
Feia dies que no parlava d'elles.
Aquestes barraques al Garraf les anomanem mulasses, son autèntics monuments en mig de les vinyes i camps del nostre entorn.
Fa uns dies i degut a les obres de la nova carretera de Vilanova a Vilafranca en varen fer malbé una que hi havia a l'alçada de l'entrada de la carretera que puja al castell d'Olèrdola, a la dreta, una mica aixecada.
Fa temps havia dedicat alguns Retalls a parlar d'elles, la veritat que vaig disfrutar molt fent un petit inventari des de dalt de la bici.
Avui he visitat el pessebre que han fet l'associació pessebrista de Vilanova i la Geltrú a la plaça de la Vila i he pogut gaudir de la mulassa en miniatura construïda per ells a dintre del pessebre d'enguany.
Felicitats per posar el vostre granet de sorra per recuperar-les.

No puc passar sense ella

No puc passar sens ella, la veritat és que fa ja molt de temps que m'ha la trobo, a tot arreu, a qualsevol cantonada, al carrer, a la vorera, al passeig.
Jo la miro al passar i ella també, ja forma part de la meva vida, pel matí al sortir de casa, a la vora de la feina, allà on vagi, la seva presència em posa nerviós, estilitzada i rosa, sempre allà, quieta i pendent de mi, arribo a la conclusió que em segueix, que m'observa, que ja forma part de la meva vida.
Vaig a altres indrets, poblacions, ciutats i m'ha la torno a trobar, està boja per mi !!
Patiré el dia que ja no hi sigui, la trobaré a faltar, tindré un gran buit a dintre meu, no se si ho aguantaré.
És ella.

Triatló de Vilanova 2010

Avui s'ha celebrat a casa el XI Triatló ciutat de Vilanova. Degut a les fortes pluges i ventades de la nit anterior la organització a suspès la part de ciclisme i la prova s'ha quedat en un aquatló (cursa a peu i natació), llàstima de no haver vist els ciclistes competint per les nostres carreteres.
A la prova d'avui hi ha participat la meva filla Mireia i ha quedat setena de la classificació femenina. Si la prova de ciclisme no hagués estat suspesa, el seu lloc en la classificació hagués estat més amunt ja que és l'especialitat que més domina.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES TRIATLÓ 2010.

A part la matinal m'ha permès fer alguna foto curiosa com aquesta:

Males notícies, incendi a Olivella

El maleit foc a arribat a Olivella (El Garraf), la zona de la carretera de Les Colines, molt coneguda pels ciclistes. Aquest dissabte dia 28 de setembre han cremat unes 60 hectàrees, el foc ha començat a la carretera BV-2111 que va de Sant Pere de Ribes a Olivella, sobre el km 12 a tocar de la urbanització de Mas Milà i per on tantes vegades circulem amb bici com a sortida de Vilanova passant per Sant Pere de Ribes.

Cartells sense manteniment

Aquest matí, donant una volta amb la bici plegable per la zona de la Rbla. Exposició i després pel Passeig Marítim de Vilanova, he pogut comprovar en el mal estat que es troben algunes senyals del carril bici i les del circuit de preparació física que es van inaugurar fa uns anys.

Realment construir i inaugurar en teoria deu ser fàcil, lo que no deu ser tant fàcil, veient les fotos, deu ser mantenir-ho.
Evidentment, hi ha persones, que en defensa d'un art mal entès com els grafits (en espais que no toca), les fan malbé i en són responsables.
I per altre banda els responsables del seu manteniment, també tenen la seva part de culpa per tenir-les en aquest estat.

El misteri dels cotxes sense rodes.

Ja fa bastants dies que passejant amb bici per la ciutat vaig detectar en dos carrers de Vilanova i la Geltrú dos cotxes sense rodes, un està al Carrer Piera i l'altre al Carrer Soligrup, els dos de la zona del Barri de la Bòbila .
Les preguntes que hem faig són:
Han robat les rodes? El propietari les ha portat totes a reparar el mateix dia? Hi estaran molts dies més? Si no apareixen les rodes, qui retirarà els vehicles? Els gats utilitzats estan homologats? És un acudit?

Esperem a veure com acaba la cosa.

De qui és la culpa ?

Aquesta tarda tornant de fer un tomb amb la bici de muntanya i apunt d'entrar a Vilanova des de la part de la Talaia, exactament en el trencall entre La Bassa en Creixell, el camí que puja a Mas Tapet, anant cap a la Plana, al costat mateix del restaurant la Figuera he pogut contemplar unes imatges molt desagradables. A la vora mateix de la carretera i rodejat de cases hi han varis abocadors il.legals separats entre ells uns 200m, és curiós ja que estan ubicats tot rodejant cartells d'ABOCADOR CLAUSURAT col·locats per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Aquests abocadors ja fa molt de temps que van apareixent de tant en tant, suposo que són fruit de gent sense cap tipus d'educació ambiental i de civisme, no vull pensar que entre els que aboquen aquí hi hagi els mateixos veïns, cosa que seria increïble, ja que viurien rodejats de les seves pròpies deixalles.
Podria ser fruit de gent de fora que ve a abocar aquí o dels mateixos veïns, sigui qui sigui el culpable aquests espais haurien d'estar nets i que l'administració és fes càrrec de recollir la brossa, d'educar als veïns, de col.locar més contenidors i d'obrir alguna investigació per esbrinar qui llença tanta quantitat de merd... al carrer.
Justament ara fa dos anys parlava d'aquest tema en un altre Retall en aquest Bloc amb el titol : Brutícia i brètols en el nostre entorn.

Podem veure l'espectacle en aquestes fotos :

La via verda vilanovina.

Les vies verdes que tant de moda estant, tenen una definició molt fàcil :
Són antics traçats de ferrocarril en desús adaptats per poder circular amb bici, a peu o a cavall.

Ja fa temps, molt de temps que de petit, el meu pare en va comentar que a Vilanova és va començar a construir una via de ferrocarril per unir la fàbrica Griffi i unes naus que tenia la mateixa empresa tocant a l'estació de Renfe.
Aquesta via no va entrar mai en funcionament, es va desestimà per algun motiu que desconec.
Jo de petit hi havia passat ja que era a la vora de casa, recordo que era una pista de terra llarga i ample i podies passar per sobre d'un pont.
D'aquest antic traçat queda molt poc, algun pont i un tram que jo he anomenat la via verda vilanovina, és un tram molt curt i simbòlic i que no s'hi pot circular ja que està envoltat per una rotonda. Aquesta rotonda està a la cruïlla entre els carrers de la Rbla.Exposició, C/Masia Torrents i C/Solicrup, just al costat d'un gimnàs i a la vora del butà.

Bones festes de Nadal i millor any 2009

Ja fa dos anys !!

El 4/12/06 vaig iniciar aquest Bloc,amb aquest Retall.
La veritat que no sabia massa bé que volia fer, ni com aniria això d'explicar o fer una mena de diari informàtic d'activitats, d'opinions o articles del món de la bicicleta en general, de senderisme, de fotografia o d'altres coses que hem passaven pel cap.
Fins avui he escrit 184 retalls, no se si són molts o pocs, però són els que són.
Penso que he tingut pujades i baixades, segons el tipus d'activitat que anat fent, he parlat més d'una cosa o d'una altre, de sortides pel territori que m'envolta (el gran Penedès) o per altres llocs on he anat, he parlat de coses que passen a la meva ciutat, de rutes, de mecànica, opinions, fotografies, vídeos, etc ...
He après a intercanviar informació amb altres companys blocaires, he après més coses del món de la informàtica, del photoshop, dels gps, dels vídeos, etc ...
Potser he anat deixant de banda articles d'opinió, de la bici urbana, de senderisme, d'altres coses ... potser és fruit de que tinc menys temps per escriure o de seguir part de l'actualitat d'aquest món i que m'he centrat més en sortides amb bici o amb les fotos.
Està clar que no segueixo gaire un patró i vaig fent lo que realment tinc ganes de fer en cada moment, només faltaria !!! tot plegat és una manera de passar el temps i si de passada m'ho passo bé, millor que millor.
En definitiva ja tinc dos anys , d'entrada ho celebro jo sol amb aquest escrit i espero que la gent que segueixi el meu modest bloc ho pugui celebrar amb mi.
De passada he canviat el títol del Bloc amb dues espelmes d'aniversari.

Salut .

La grua de la Fira.

Enguany a Vilanova i la Geltrú hem tornat a cel.lebrar la Fira de Novembre, una fira multi sectorial a l'aire lliure que des de el meu punt de vista no aporta res de nou, ja que cada any és lo mateix.
Però també penso que s'haurien de mantenir algunes activitats ja que la Fira forma part del calendari festiu vilanoví.

Aquesta tarda mentres escrivia el Retall de la pedalada Bcn-Sitges he descobert des de la finestra de casa, de que m'havia equivocat, que cada any no és lo mateix, aquest any hem tingut una grua de les més altes d'Europa, una grua que aixeca una cistella amb els que hi han volgut pujar a més de 108 m d'alçada.
Aquí podeu veure unes fotos que he fet.