Brutícia i brètols en el nostre entorn

No cal anar gaire lluny de casa per adonar-te que hi ha un tipus de personal que accedeix a la natura i que lo millor que podria fer és quedar-se a casa en el seu sofà mirant qualsevol programa brossa.
Els nostres camins , fondos , planes i camps estan plens de deixalles que aquests brètols es dediquen a llençar pensant que tot allò que els envolta és un gran abocador.
Per desgràcia les afores dels nostres pobles i ciutats estan plens de lo que els andalusos anomenen "el patio" , "el huerto" , construïdes amb tres xapes , quatre uralites , tres somiers de llit com a tanques i la majoria de vegades amb un gos tocacoll... que la millor feina que té és molestar a la gent que passa pel camí a peu o amb bicicleta , i no parlem del fill del de la barraqueta que acostuma anar amb la "amoto" fent sonar el seu meravellós motor. Aquest personal llença les seves deixalles a un metre del seu "huerto" , a la vora del camí esperant que per art d'encanteri allò desaparegui o no.
Un altre tipus de individu és el que agafa el cotxe i en comptes d'anar a llençar la runa de la reforma que ha fet a casa seva a una deixalleria municipal , va i la llença en mig d'un camp al costat d'un cartell que diu : abocador clausurat (?) , no serà la mateixa feina fer-ho bé !!
No parlem dels caçadors , guarnits de paramilitars , un fart de disparar a cartells i llaunes , i els cartutxos allà es queden esperant que la terra els engoleixi. I el personatge que va a la natura amb un esprai de pintura (pintor frustrat) , es podia pintar els o...
Part de culpa també la tenen les nostres administracions amb la mania d'asfaltar els camins , això a permès que gent que no anava mai a la muntanya , ara hi arribi amb el cotxe o moto , i amb ell la brossa. Els que sempre hi hem anat no ens feia cap falta asfaltar els camins , ja que hi anàvem a peu o amb btt , i el cotxe a casa , els camins tenen de ser de terra , també si cal és podem reparar amb pedra i grava , tota la vida els pagesos ho han fet , i si plou , amb fang , evidentment , i amb olor de terra mullada.