Aquesta és la petita història d’un grup pioner en la bicicleta de muntanya en el nostre país, EL GRUP CICLISTA DE LA UNIÓ VILANOVINA. Aquest grup ciclista neix sota el ventall de La Unió Vilanovina, societat sociocultural molt implantada a Vilanova per la seva feina en el carnaval, la cultura i altres coses.
Pels finals dels anys 80 un grup de joves i no tant joves, socis d’aquesta entitat i amants del ciclisme i de la muntanya, descobreixen que amb la BTT (bicicleta tot terreny) que ens acabava d’arribar dels EE.UU es pot accedir a llocs de les nostres contrades que s’hi anava a peu, o si passava a la vora amb la bici de carretera i de passada amb una bona sortida de btt es podia parar per esmorzar i fer petar la xerrada.
Les primeres bicis que ens vàrem comprar eren bicis molt senzilles comparades amb les actuals, eren les primers Peugeot, Mbk, Mudy Fox, Vipch, Otero, Specialiced. Màquines sense suspensió, amb quadres de ferro, molt pesades, però per nosaltres eren una meravella, ens permetien accedir a llocs impensables, descobríem camins nous, camins que ja s’havien perdut, igual que nosaltres moltes vegades, els primers salts, les primeres castanyes, els primers incidents amb gossos, les primeres discussions amb propietaris pel tema de les cadenes als camins, etc...
Ens dissenyem la primera roba ( mallots i culots ) i amb la col·laboració d’alguns espònsors com Esports Prieto (gran amic), Frankfurt Fuentes, l’ajuntament, el Consell Comarcal i la mateixa Unió Vilanovina ens guarnim de dalt a baix, fèiem patxoca.
El grup inicialment el formàvem en Bienve Moya, Josep R. Fuentes, Antoni Màrquez (Nejo), Nani Ràfols, Kaki Ràfols, Jordi Lleó (l’avi), Xavier Planas, Jaume Rosselló, Joan Masip, Pere Renyer, Josep Albà, Manolo Claver, Sisco Benaiges, Ricard Belascoain, Miquel Àngel Ibañez i jo en Carles Soler. També venien en el gran Gàlvez, en Quico Ràfols, en Víctor Duran, l’Iturat petit, l’Andreu Ferrer, Pere Guinovart, Lluís Díaz, Frank Alcaraz i d’altres que sortien puntualment.
A la resta del país es comencen a organitzar les primeres trobades de btt, gent com nosaltres que intenten ensenyar els seus racons als ciclistes de fora, gent amb molta voluntat, marcant camins, posant controls i organitzant avituallaments, gent com la de Granera, Sant Llorenç Savall, Sant Joan de L’Erm, La Uec de Tortosa, que ens van ensenyar els primers recorreguts organitzats a fora de casa.
Després de veure el funcionament de les trobades i coneixent el nostre terreny (El Garraf) ens decidim al any 1990 a organitzar la 1a trobada de BTT de Vilanova i la Geltrú, successivament en vingueren 4 més, l’any 1993 organitzem la marxa TRANS GARRAF, ruta de dos dies que va recórrer la comarca de punta a punta, Vilanova –Begues i Begues-Vilanova anant i tornant per diferents llocs. L’any 1995 preparem la darrera trobada.També cal destacar La Vilanova-Santes Creus, ruta organitzada de 70 km. A part d’aquestes marxes també organitzàvem les sortides típiques de cap de setmana, cap a Prades, el Penedès, la Conca, Horta de Sant Joan, etc... I no podien faltar les sortides de iniciació amb la canalla.
Cal destacar que l’any 1992 ens vàrem donar d’alta com a club ciclista a la federació catalana, es va crear l’equip Prieto-Weeler-Unió Vilanovina, dintre de les nostres files va córrer el ciclista professional de carretera Joan Antoni Flecha, que en aquella època era cadet.
Per motius diversos el grup es va desfer, però tots més o menys anem sortint amb bici i ens anem veien.
2 comentaris:
una pena com a acabat (o no?) la Unió Vilanovina
Espero que hi vagi jovent i torni a donar vida a la més popular i carnavalera entitat vilanovina
Ostres Carles, quins temps. Jo crec , però, que no ha acabat, a mñes de que el que queda queda, la majoria de tant en tant continuen sortint.
Felicitats pel bloc i gràcies pel bon moment que he passat recordant aquells temps-
Xavier Planas
Publica un comentari a l'entrada