dijous, 24 de febrer de 2011

La punxada i la primavera

Avui, jo, tot emocionat, he agafat la bici de muntanya per anar a fer una sortideta de tarda. El dia radiant s'ho merexia, sembla que hagi entrat la primavera, (ja veureu el fred que encara queda)

Dons he fet la sortida més curta des de fa molt de temps. He fet uns 9 km, tota una prova de llarga distància o de resistència. En el km 4'5, al costat del Mas del Montgròs he punxat la roda davantera, cara de pocs amics, però que hem de fer ? reparar, faltaria més. Porto dues càmeres darrera de la sella, cap problema.
Cap problema. Ja, cap problema !!
Lo que no porto és manxa, on és la manxa ??
A casa !!
Suor freda i mala llet, de què serveixen dues càmeres sense manxa ??
De res !!
"Es como el que tiene un tio en Graná, que no tiene tio ni tiene na"
Dons mitja volta i cap a casa, a la roda queda una mica d'aire, a peu i en bici arribo a la benzinera, inflo una mica, lo suficient per arribar a casa.
Tota una sortida.
Lo bonic, és que sembla que hagi entrat la primavera.
El que no es conforma, és perquè no vol !!

3 comentaris:

DBG ha dit...

Home Carles! Que aixó et passi a tú, qlobero globero!

Anònim ha dit...

Es el que passa per fer esports de risc, que en solitari encara ho son més.
Fr&Co.

Manolo Tusinu ha dit...

Mala llet!!! Clar como q mai punxes... bona tarda, jo tambè hi he surtit i temperatura primaveral però amb orelleres, el vent a les orelles... ja se sap: hasta el 40 de mayo no te quites el sayo!!!