A les tardes dels dimecres , a la tornada de la sortida amb bici de carretera que fem el meu amic Salvador i jo , moltes vegades entrem a la ciutat per 
Sortint de Vilanova pots fer molts km per carreteres tranquil.les , pel Garraf , Baix i Alt Penedès , entre camps i vinyes , per pobles tranquils , evidentment que et trobes vehicles , però no et jugues el físic com a l’arribada a casa.
El problema és que els pobles i ciutats estan creixent massa i per arribar a la carretera de sortida , que abans la tenies a 2 minuts ara la tens a un quart d’hora , tens que passar per multitud de trencalls , rotondes , accessos a polígons industrials i zones comercials , ple de camions i persones que van a zones que abans eren camps i masies , realment hem fa molta pena.
Hem pregunto si aquest creixement té fi ?
A on anem? i què volem?
Cal parar aquesta bogeria de construir que no ens porta enlloc i tornar a l’equilibri que hem perdut.
Ningú a pensat amb nosaltres , els ciclistes , els més dèbils , les carreteres continuen brutes , els arcens són molt estrets i a la vora de l’asfalt ja hi ha la vorera , estan plens de vidres , amb molts clots , això ens obliga a anar més pel mig amb el evident perill que un camió ens afaiti. La majoria de conductors desconeixen les normatives noves de transit , no saben que tenen que deixar 1’5 m de distància lateral per poder avançar a un ciclista , no saben que dos ciclistes poden circular amb paral·lel , que un pilot te preferència de pas tot ell dintre de una rotonda i que ja n’estem farts de que ens toquin el clàxon a un metre de distància i de que ens donin consells de com hem de circular.
Els ciclistes acabarem agafant el cotxe amb les bicis a dintre fins anar a cercar una bona sortida sense transit , realment una putada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada