Garraf, un lloc tranquil a la tardor

Garraf no té municipi propi, està dintre del terme municipal de Sitges, però els 11 km que els separen donen al nucli de Garraf una identitat pròpia.
Se'n pot destacar la seva platja, que forma una petita cala amb pintoresques casetes de bany blanques i verdes que contrasta'n amb el rocallós Massís del Garraf, n'hi a una de la Uec de Sants, jo pensava que els centres excursionistes tenien refugis de muntanya, curiós.
El seu port actualment d'ús esportiu però construït originalment per donar sortida als materials d'una pedrera que s'havien fet servir per una de les ampliacions del port de Barcelona, hi ha un petit hotel i uns restaurants.
Aquesta platja a l'estiu està plena de gom a gom, tant de gent com de cotxes i realment no m'agafen gaires ganes de acostar-mi amb la bicicleta. Avui diumenge, amb un fred que pela, i amb un sol que comença a aixecar-se he decidit arribar-mi amb la bici de carretera, he anat cap a Sitges i després cap la carretera de les costes, que per les dates que són i l'hora estava força buida de vehicles, passo la cimentera de Vallcarca i arribo a Garraf després de 21 km des de Vilanova, a la meva esquerra tinc el celler Güell, obra modernista projectada per Gaudí, passo per sota d'un petit túnel per accedir a la platja, són les 9'30 h i està totalment buida, el mar tranquil i el sol ja comença a escalfar, agafo la càmera de fotos i en faig algunes pel Bloc. Realment es respira molta calma, sec un moment en un banc, faig un traget d'aigua i contemplo la platja i el mar una estona, sincerament quin canvi aquest lloc del mes d'agost al mes de novembre, ha valgut la pena venir fins aquí.
De tornada cap a casa, la carretera de les costes ja està més plena, els "domingueros" amb els seus vehicles ja han despertat i van cap a Sitges a fer el vermut, també està plena de ciclistes que no renunciem a passar per aquesta bonica carretera a la vora del mar, malgrat el trànsit.