diumenge, 13 de gener de 2008

El ciment que ens envolta


Fa ja un temps que s’ha posat de moda cimentar les pistes de terra, les administracions públiques defensen aquesta feina en nom de millorar la xarxa de camins.
A la comarca del Garraf han augmentat els camins cimentats una barbaritat, ja fa temps es va cobrir l’antic camí vell de Cubelles, la pista que porta a la Torre en Veguer, actualment la que puja a la Talaia des de el Portal d’en Roc, la pujada a les Mezquites, la pujada a la zona del Balcó, la que surt del Pla de les Palmeres per anar cap a la Casa Alta i un llarg etc ...

Avui he agafat la btt i he anat cap el Mas de l'Artís i la pista de terra ja està parcialment plena de ciment i no trigaran gaire en fer-la tota, estem farts de sentir que això afavoreix l’accés dels vehicles dels bombers i forestals per fer la seva feina, com si amb els vehicles especials amb tracció a les quatre rodes que tenen no arribessin a tot arreu sobre una bona pista de terra.
Els camins cimentats afavoreixen que molta gent que no anat mai al medi natural i pugui accedir amb el seu cotxe. Fins aquí seria tot correcte, però afavorir tant el poder arribar a certs llocs, penso jo, que és una equivocació, ja que es portar la part negativa de les ciutats a aquests indrets, ja et comences a trobar de tot : El que porta el cotxe amb la música a tope, el que llença les escombraries a peu de camí, els que pinten tot lo que poden amb el seus sprays, els que abandonen un cotxe robat o simplement els que volen fer un dinar a peu d’un pi i del cotxe i acabant deixant totes les seves deixalles allà pensant que ja passarà algun àngel a replegar-les. A part de la brutícia resulta que hem convertit els camins en vies ràpides, ja que tenir el terra bo facilita la velocitat.

Resulta que la gent que sempre hem anat a la muntanya hi hem accedit a peu, en bicicleta o amb cotxe per pista de terra fins el lloc que l’en pogut deixar ben aparcat, ja per fer una caminada o una sortida en bici i no hem tingut mai cap problema.

Jo no estic en contra de l’arranjament de les pistes, tot lo contrari, cal reparar-les però amb terra i grava, a molts llocs del nostre país on hi ha molta gent que encara viu a pagès les pistes es reparen amb terra i després es compacta i s’hi plou amb el seu fang i amb l'olor de terra mullada , evidentment !!.

Els camins formen part del nostre paisatge i no cal destrossar-lo més. Els camins de ciment s’acaben esquerdant degut a la filtració de les aigües de pluja que s’emporten la terra de sota, al no tenir bona base per falta de terra el ciment s’esquerda i es trenca i així es queden, fan de mal passar i costa molts diners per tornar-los a refer, és un mal negoci.

En un antic Retall del mes de març passat ja parlava d'aquests camins cimentats.

Al final ho cimentarem tot i posarem quatre torretes i aquest serà el nostre paisatge !!!

2 comentaris:

Manolo.vik Tusinu ha dit...

Totalmente de acuerdo, donde llegan los coches: malament!!!

Carles Soler ha dit...

Posssssi !!!!!