Entre el Garraf, el Baix Penedès i l'Alt Camp

Aquest dissabte he anat a fer un tomb que feia molts anys que no el feia, he fet uns 82 Km en solitari i realment he acabat bastant destrossat, sobre tot de l'esquena que ja fa uns quants anys que hem dona la llauna i hem fa estar una mica limitat en el total de quilòmetres que puc fer.
He sortit de Vilanova i he anat per la comarcal C-31 i després del Vendrell la N-340 fins a l'Arc de Barà, aquest tram no té res d'especial ja que és una carretera amb molt de trànsit i amb algunes obres a Segur de Calafell, passat l'Arc (km 28) giro a la dreta cap el poble de Roda de Barà, aquí ja comença la tranquil·litat i les carreteres que a mi m'agraden.
Al passar per carreteres que fa temps que no trepitjo me n'adono de com passa el temps, puc observar les noves rotondes, els ponts de l'Ave, les variants que s'han fet en alguns pobles i que trenquen la gràcia de passar pel costat de les cases, veien els tractors entrant i sortint dels seus magatzems, els moviments dels bars, sentin les olors de les garrofes, de les cuines o el moviment de la canalla que els dies de festa està pels carrers. (M'estic posant melancòlic).
Passo per sota del pont del tren (vell i bonic) i pel costat del desviament de l'estació de Roda i del restaurant les Guatlles on tants esmorzars havia fet anys enrere amb el grup ciclista que anava i a continuació ve el pont de l'Ave (nou i modern) . Continuo amunt cap a Bonastre, aquí algun tram de la carretera també està aixecat, tinc la impressió que retallen tombs i la fan més ample, no entenc aquestes obres per quatre cotxes que hi passen, suposo que les urbanitzacions en tenen la culpa. Passo Bonastre amb la seva petita variant per l'esquerra del poble i continuo amunt fins al trencall, giro a la dreta cap a Masllorenç, a l'esquerra aniria cap a Salomó. Passo per Masllorenç amb les seves naus de botigues de mobles i arribo al trencall de la carretera que va a Valls per l'esquerra, jo giro a la dreta i pujo un curt tram del coll de Santa Cristina o coll de la Rubiola (345 m), baixo fins el trencall de la Bisbal, passo per l'Ortigós, i el mas de Ca l'Alegret, un dels masos més grans i més bonics d'aquesta zona. Continuo per Llorenç del Penedès, Banyeres i l'Arboç. D'aquí agafo la carretera del pantà de Foix, aquesta presa deu ser la única plena a Catalunya, està clar que ningú fa servir aquesta aigua, ja no tenim pagesos a la comarca i per beure no es bona. Continuo cara avall, ja només queda el "repechon" d'en Corral del Milà que m'acaba de matar.