dimecres, 25 de juny de 2008

Per Sant Joan hem tornat als Ports


Aquests 4 dies de pont de Sant Joan he tornat als Ports amb una part de la familia. Aquest racó entre el Principat, País Valencià i l'Aragó hem té el cor robat, és un d'aquells llocs on els seus rius, valls, camins i pobles tenen un encant especial, hi acostumo a baixar uns tres cop a l'any, és un d'aquells llocs on m'agradaria viure.





Aquestes contrades les vaig descobrir fa molts anys amb la bici de muntanya de la ma de la gent de la UEC de Tortosa, gent formidable per cert, ells van organitzar l'any 90 la 1a trobada de bicis de muntanya, hi vaig anar l'any següent per la 2a i vaig quedar enganxat per l'entorn , la trobada de btt és va convertir en la Volta aventura de dos dies i la meva participació va ser de vuit anys seguits, amb l'encant de compartir ruta, sopars, experiències i llocs de dormir amb la resta de ciclistes, cal reconèixer la feina feta per la gent de la Uec, gent amant del territori i amb ganes de mostrar-lo als altres.

Aquí vaig aprendre a baixar per les senderes, baixar de la Colònia Europa fins al Barranc de la Fou i després fins al Pantà d'Ulldecona pel Portell de l'infern ho recordo com a quelcom meravellós o baixar del Coll de Miralles fins a Mas de Pau o pujades llargues i dures com de Beseit al Coll de la Creu o pujar pel Racó dels Capellans fins a Casetes velles i empalmar cap a la pista que va de Fredes a Caro o trams de la via verda quan encara hi havien les travesses, passant per la Fontcalda, vaig descobrir llocs d'uns vellesa increïble, espais com els Estrets, el riu Ulldemó, l'Algars, la Pena, el Parrisal, les Roques d'en Benet, la Penya Galera, Caro, Terranyes, Fredes, el Racó dels Capellans, Beseit, Sant Miquel d'Espinalvà, Tossal d'en Grilló, la Franqueta, Paüls, Penyaroja, Rafalgarí, el Boixar, i un llarg etc...


Fins que una lesió i operació de genolls hem va dir prou.
Ara hi torno per fer petites excursions tant a peu com amb bici, a fer fotos, a gaudir de l'entorn, a fer bons àpats, a veure cabres, a saludar al Lluís de la Fonda Can Barrina d'Arnes que amb els anys hem fet una bona amistat. Tot té el seu moment i cal gaudir-lo de diferents perspectives.

1 comentari:

Manolo Tusinu ha dit...

Todavía tengo en mente la vista dels Ports desde la Matarranya, allá por Cretes. Una gran y estremecedora panorámica q te atrae y te deja embelesado... Mi amol, tu ya sabes!!!