La bicicleta, els ciclistes i les seves diferències

Tots coneixem les diferències que hi ha entre bicicletes. D’entrada sabem que n’hi han de carretera, de muntanya, de passeig, plegables, de Bmx , de trialsín, tàndems i les darreres amb sortir les dirtJump-street, aquesta seria una definició simplista, però correcte per molta gent coneixedora del nostre món, però cal especificar moltes coses.

D’entrada dintre del grup de màquines de carretera trobaríem :

La clàssica de competició, que molts cicloturistes i triatletes (amb alguna variant) fan servir. La hibrida, que seria amb quadre i components de ruta però amb el manillar pla i pneumàtics llisos. La cicloturista autentica, amb portapaquets davant i darrera, quadre més llarg i més amplada de rodes i que es fa servir per llargs viatges. La de ciclocròs, també estaria dintre d’aquest grup ja que té les mides, components i geometria de les de carretera amb la variant de rodes amb una mica de taco i els frens oberts tipus cantilever. La de pista, amb l’estètica de carretera, però sense canvis, sense frens i amb pinyó fix. La de contrarellotge, molt aerodinàmica i amb manillar de cabra. La reclinada, poc coneguda al nostre país, el ciclista va assegut amb un tipus de cadireta, la posició és allargada i les rodes són de 26” amb pneumàtic llis. La majoria de bicis d’aquest grup porten rodes de 700.

Dintre del grup de les de muntanya trobaríem :

La clàssica de cross amb suspensió al davant o ja fa uns anys també al darrera. La de descens (DH) amb quadre més reforçat, doble suspensió amb molt recorregut, geometria diferent i amb el sillin molt baix. La de street o dirtJump, amb quadre de btt, sillin molt baix i potencia de manillar molt curta i que porten molts nois joves pels nostres pobles i ciutats.
En aquest grup les rodes són de 26”

Dintre del grup de les de passeig trobaríem :
La clàssica holandesa amb quadre de barra baixa i anomenada de dona. Les hibrides de ciutat, amb llum, parafangs, etc... Les “playeras” vingudes de Califòrnia.. Les de lloguer, bicis que molts ajuntaments i empreses privades han posat a disposició dels ciutadans pagant una quota. En aquest grup les rodes poden ser de varies mides, tant de 700, 600 o 26”

Dintre del grup de les plegables trobaríem :

Les antigues BH o Orbea que tots havíem tingut de petits, però que mai plegàvem . Les modernes que han envaït les nostres ciutats, algunes casi regalades per supermercats i per promocions amb materials molt senzills i quadre de ferro i molt pesades . Les més bones que porten materials de qualitat, quadre d’alumini i molt lleugeres. Les plegables de carretera tipus Sppep, de molta qualitat, amb bons materials i amb molts “desarrollos” que ja es comencen a veure en alguna marxa i que a EUA estan molt implantades.

Les de BMX i trialsín, molt similars , però diferents en la seva aplicació, les primeres són més per cursa i les segones per Trial. Bicicletes petites amb roda de 20”, amb manillar alt i sillin molt baix que la majoria de vegades no es fa servir, ja que els joves van drets a sobre dels pedals.

Dintre del tàndems trobaríem :

Els de muntanya, els de carretera i els reclinats, amb diferents tipus de rodes i materials segons els terrenys que trepitgin.

Les dirtJump-street , són per anar per la ciutat d’estètica molt similar a les de btt, però amb un sloping molt pronunciat, amb el sillin molt baix, algunes d’elles no porten canvis.

Després de veure les diferencies que tenim entre màquines passaria a comentar la gran diferència que tenim entre els ciclistes o entre els usuaris de la bici, que a vegades no és lo mateix.
D’entrada tenim 3 grups molt importants : Els de carretera, els de muntanya i els de ciutat, aquesta també seria una definició simplista, però bastant encertada.

Dintre dels de carretera, o els que fan més carretera i amb alguna petita diferència tindríem : Els que competeixen, els ciclesportius, els cicloturistes, els triatletes, els de ciclocròs, els de pista , els de tàndem i els que viatgen per asfalt.

Dintre dels de muntanya tindríem : Els que competeixen, els que van a marxes o practiquen la btt dintre de sortides de club, fan llargues travesses o pel seu conte i els que fan descens i alguns practicants de tàndem de muntanya. Aquí també podríem incloure encara que amb moltes diferències als practicants de BMX o als de trialsín,encara que a vegades són practicants de ciclisme urbà.

Dintre del grup de ciutat tindríem : Un ventall impressionat i molta diversitat. Les famílies que surten a fer un tomb els caps de setmana per passejos o places. Els de les bicis plegables o normals que les utilitzen per anar a la feina o d’esbarjo. Els nois joves amb les seves street, dirtjumps o BMX. Els que no tenen bici, però utilitzen els serveis de lloguer de les ciutats. Els que no hi van mai, però surten dos cops l'any a la festa de la bici o a alguna reivindicació, etc ...

Després d'aquesta exposició per diferenciar bicis i ciclistes arribo a la conclusió que la gran diferència la tenim amb els ciclistes i no amb les màquines, les bicis en el fons no deixen de ser uns aparells amb dues rodes, un sillin, un manillar, uns pedals, quatre ferros que ho subjecten tot i que cal equilibri per anar-hi.

Acabo de llegir un article d'opinió a la revista Pedalier d’aquest mes que l'escriu Amaia Latorre, en ell parla de la diferència entre ciclistes o usuaris i jo n’estic plenament d’acord en lo que comenta. No som un col·lectiu gens homogeni, la majoria de cicloturistes que fan milers de km a l’any no tenen cap costum d’anar al treball, a la facultat o a passejar per la ciutat amb bici. Lo mateix passa al revés, la majoria de ciclistes urbans no tenen cap connexió amb el món de la carretera ni amb el de la btt, tot els hi queda molt lluny i no surten dels pobles i ciutats, la majoria de vegades son molt reivindicatius amb l’ús de la bici per la ciutat, però res mes.

Entre els ciclistes anomenats de rodes primes (carretera) i els de rodes gruixudes (btt) ja hi ha una miqueta de relació, alguns comparteixen les dues disciplines, però també hi ha molta diferència ja que la majoria venen de dos mons molt diferents. Els de carretera a vegades massa puristes donen poca importància a la btt ja que pensen que és una tonteria, que és fan pocs km i que hi ha molta pedra. Al reves també passa i molts ciclistes de muntanya desconeixedors de la bici de carretera els hi espanta l’asfalt, el transit i la llargada de les rutes i dels seus colls.

Jo que porto 30 anys practicant ciclisme, he tingut i tinc molts tipus de bicicletes, he arribat a un cert equilibri, vaig a treballar amb una plegable, practico btt, surto a rodar per la carretera, faig rutes de varis dies amb tàndem, he modificat la plegable i he fet trams de més de 50 km, surto pels carrers, passejos i carrils bici de la meva ciutat amb una hibrida, en definitiva gaudeixo de la bicicleta de totes les maneres que puc i realment he trobat el punt.

Des de aquí animo a que trenquem els motllos, les manies i cadenes que ens lliguen a una sola modalitat, a que no pensem que la nostra manera d'anar amb bici és la millor i que ens acostem a les altres maneres d'anar-hi. No cal competir, ni fer grans quilometrades, ni picar-se entre nosaltres, no cal comprar bicicletes cares, lo que cal realment és provar-ho tot i disfrutar de la bicicleta.