Volta per la Serra de Prades

Avui no he sortit amb el grup, hi ha hagut com una petita desbandada, el Manel sortia amb els Tusinus, el Rafa i el Vicenç anaven a la Riera del Gaià, el Coco està per Astúries i el Josep està tocat de la ungla del peu i no se si ha sortit.
Jo tenia ganes de pujar una mica ja que vull arribar bé de nivell a la Marxa de les Tres Nacions, feia temps que no anava cap a La Serra de Prades i hem feia gràcia pujar-hi.
He agafat el cotxe de bon matí i he anat cap a Montblanc que és on he deixat el vehicle, el matí estava fresquet i amb uns núvols per sobre la Serra, he tornat a recuperar els "manquitos" i el "canguro" a la butxaca del darrera del mallot.
Anar en solitari és una altre història, depens de tu, del teu ritme, dones voltes a les teves coses, el cap no et para, no parles amb ningú, però et fixes amb tot, el paisatge és el teu company igual que el comptaquilòmetres i avui excepcionalment el Gps, aquest aparell no l'acostumo a portar per carretera, però avui volia gravar la sortida i saber exactament les dades dels desnivells i per on he passat i poder-ho visualitzar en el Pc a l'arribar a casa, és una altre de les avantatges de la tecnologia que ens envolta. A mi particularment m'encanta anar sol, no tinc cap problema, però avui lluny de casa no m'hagués anat malament un company, després ho explico.
Agafo la bici i enfilo cap a l'Espluga de Francolí, aquest poble a perdut una mica el seu encant des de que van fer la variant per la dreta, abans passaves per dintre i era una altre cosa. Surto del poble i giro a l'esquerra per la carretera de Les Masies, per arribar-hi cal esforçar-se ja que puja una mica, aquest lloc sembla anclat en el passat, hotel, balneari, alberg i els apartaments que recorden temps passats, temps d'un turisme familiar i casolà. Aquí ja t'he n'adones que comença la pujada a Prades, passat aquest bonic lloc a ma esquerra surt la pista de terra que puja a la Pena, lloc encisador amb bones vistes i una font d'aigua fresca i que t'acosta per dintre les muntanyes a tants llocs que he trepitjat amb la Btt, com Castellfollit, Rojals, la Mola dels Quatre Termes, els Cogullons i un llarg etc...,
Arribo a Poblet, giro a l'esquerra i amunt, a la dreta tenim bones vistes del Castell de Riudabella i les seves vinyes, uns 18 km de pujada al Coll de Les Masies, pujada còmode i llarga que et deixa a 1000 m d'alçada, passo Prades (la vila vermella) , giro a l'esquerra per terreny pla per anar direcció a la Mussara, passo el Coll de Capafons, baixo a La Febró i tiro amunt cap el trencall del Coll de les Pinedes, aquí a l'esquerra aniria al poble abandonat de la Mussara i de baixada cap a Vilaplana, jo giro a la dreta per anar a buscar les casernes abandonades de Castillejos, començo a baixar cap al Coll d'Alforja (és maco arribar a un coll baixant), paro i hem col·loco el "canguro" realment l'aire és fred, passo el trencall de l'Arbolí, aquí hem trobo amb un grup de ciclistes estrangers, baixo fins a la Venta d'en Pubill, cruïlla de camins i hostal amb molta història, s'acaba la baixada i arribo a Cornudella, ja a la comarca del Priorat, aquí esmorzo i descanso una estoneta.
Surto del poble per començar a enfilar el Coll d'Albarca a 774 m, baixo cap a Ulldemolins, travesso el riu Montsant, que per cert porta aigua. Aquí comença la meva mala sort, enganxo una pedra de la carretera i "llantaso", en aquests moments és quant et poses a resar i demanes el no punxar, dons no punxada al canto i la roda una mica descentrada, paro i reparo la roda de davant, en teoria cap problema, giro a la dreta per enfilar la pujada a Vilanova de Prades i catacrak !!!, acaba de petar un radi de la roda, la mateixa d'abans, la roda està feta un vuit, és la desavantatge de les rodes modernes amb pocs radis (18), obro el fre el màxim i continua tocant, afluixo el cargol i allibero el cable, hem quedo sense fre davanter, hem queden 40 km fins l'arribada, començo a pujar cap a Vilanova de Prades i penso amb la baixada que m'espera, molta prudència i baixant a 20 Km/h, la roda balla més que el Travolta, hem passo tota l'estona pensat i demanant que no peti un altre radi, giro a l'esquerra cap a Vallclara, baixant ho passo bastant malament, passo el poble, giro a la dreta cap a Riudabella i torno a empalmar a la carretera que baixa a l'Espluga, vaig molt lent i amb por de no quedar-me tirat, al final arribo a Montblanc, 116 km, 2000 m de desnivell positiu i content d'haver pogut acabar.