La bici de muntanya o a la recerca dels ous ferrats

Aquest és un bon titular per la sortida d'avui.
Hem fet una volta amb btt pensant tota l'estona amb l'esmorzar que ens cruspiríem. Realment ha valgut la pena esperar l'esmorzar, ha estat d'aquells que fan grup, però no ha estat fàcil arribar-hi, el Josep ens havia preparat una ruta pel Massís del Garraf d'aquelles que obren la gana.
Hem sortit de Vilanova cap a Sitges per carretera en Manel, en Josep Antoni Gordillo i jo per trobar-nos allà amb el Josep i el Carles.
La volta d'avui tècnicament no ha estat gens difícil ja que hem anat tota l'estona per pistes amples i la tornada per carretera, però el desnivell positiu ha estat de 850m .
Hem sortit de Sitges per enfilar les primeres rampes del Coll de la Fita, punt d'entrada del Parc natural del Garraf, la pujada no és massa llarga, però ja ens ha fet suar, hem passat per davant de la masia dels Caçadors i hem arribat al trencall que ens ha portat després d'una llarga baixada fins a Vallcarca, primer hem passat per la masia de Mas Quadrell i tot seguit una llarga baixada fins les pedreres i fabrica de ciment (quines destrosses), aquí hem passat per sota el pont de l'autopista i hem començat a pujar per unes rampes dures i encimentades fins a la plana de Campdàsens, lloc que val la pena visitar, amb masies, ermita i vinyes en una plana a uns 240m d'alçada i amb vistes al mar.


Però primer passem per Ca l'Amell de la muntanya i tot seguit entre vinyes cap a la plana descrita anteriorment.
Deixem l'ermita i comença una altre bona pujada encimentada que ens porta al coll que hi ha davant mateix de Can Lluçà, aquí comença una baixada, planegem, passem a tocar de Can Planes i tornem a pujar per girar a la dreta cap l'interior del Massís, el descens és ràpid, deixem Can Marcer a la nostre esquerra i arribem al trencall de Jafre i Palau Novella, nosaltres avui agafem cap a l'esquerra, cap a Olivella, passem per davant de la masia de la Fassina i molt aviat comencen, una altre vegada les rampes, aquest cop la dels Masets, que agafa el nom d'uns masos abandonats que hi han al costat de la pista, a la nostra dreta, aquí si que realment suem i ens veiem obligats a donar-ho tot.
A dalt del coll parem una estona, traguet d'aigua i a vall direcció Aliona i Olivella, a la dreta aniríem a Can Grau, però de seguida agafem una pista a esquerres pel Fondo de Querol, aquí ja trobem els primers tolls d'aigua importants i que anem salvant sense mullar-nos gaire, excepte el Manel que és veu obligat a posar peu a l'aigua, aquesta pista que va pel fondo (petites valls del Garraf) ens porta ràpidament a la carretera de les Colines i davant mateix de la urbanització de Mas Milà, lloc escollit per parar a esmorzar els famosos i desitjats ous ferrats, fins aquí ja portem a les cames uns 39 km.


No nomes de masies, paisatge i camins viu el ciclista, també hi ha moments per parar i poder gaudir d'un bon esmorzar, d'entrada hem arribat acalorats i ens hem demanat una clara de mig que ha estat la millor beguda isotònica del moment, tot seguit han arribat els ous acompanyats d'unes patates que treien el sentit, converses, fotos, anècdotes, batalletes , tot acompanyat al final amb un bon cafè i cap a casa per carretera, passem per Ribes, on en Josep i el Carles ens deixen ja que ells van cap a Sitges i nosaltres tres cap a casa per la carretera de Puigmoltó.
Total 51 km, amb una bona jornada de btt i d'agradable companyia.

Aquí la crònica d'en Manel.