Trencant el glaç

Trencant el glaç és un bon títol per la sortida d'avui.

Evidentment que bona part del Principat està coberta de neu, però nosaltres els de la costa, en tenim prou en veure els tolls gelats i passar-hi per sobre, no som terres de nevades.
De bon matí el termòmetre estava sota zero, però les ganes d'agafar la bici m'ha tret del llit, feia molts dies que per motius diferents no la tocava, pel mal temps, per les festes, etc ...
He agafat com objectiu anar a pujar el Montgròs (358) cim a sobre mateix de Sant Pere de Ribes i que juntament amb el Pic de l'Àliga (465) i la Talaia (279) són els que acaronen Vilanova des de el nord.
Hi ha una ruta que enllaça aquests tres cims i que ja vaig penjar en aquest Bloc.
La volta que he fet ha estat curta, té 27 km i uns 544 m de desnivell, el dia ha estat molt clar i això ha fet que fos molt fred. Bona part del recorregut passa per llocs molt coneguts i clàssics dels ciclistes de la comarca, Torre del Veguer, la Serra, urbanitzacions con Califòrnia, Les Palmeres, el Mas de l'Artís, etc ...
La pujada escollida per anar al cim del Mongròs ha estat la que puja des de les instal·lacions de Fecsa a tocar de Can Ramon, feia temps que no la feia, aquesta pujada fa molts anys havia estat asfaltada dintre d'un projecte nefast de intentar urbanitzar la zona i que com sempre s'acaba abandonat, pel meu gust la pujada és més fàcil que l'altre, la que puja per la Font d'en Sidro des de el cementiri de Ribes, aquesta té menys desnivell, però en contra té que el terreny està molt malmès i cal molt d'equilibri per mantenir-te a sobre de la bicicleta. Les vistes des de el cim, com sempre espectaculars, val la pena parar-hi una estona i anar descobrint i resseguint des de dalt masies i llocs per on has passat, tenim bones vistes de cara al mar de Sitges, Ribes, Vilanova i Cubelles i de cara a muntanya podem veure Canyelles, Vilafranca a la llunyania Montserrat i avui moltes muntanyes nevades.
Avui des de el cim reflexionava que els que que vivim a tocar del mar sempre tenim un 50% del territori que no podem trepitjar, és mar. Això no passa a l'interior on la gent pot anar nord, sud, est o oest sense limitacions, tenen més terreny per descobrir (ens queda el submarinisme), bé, una reflexió com un altre !!
Avui he aprofitat per estrenar les sabates noves dels Reis, perfectes !!
Després de molt de temps he punxat, a l'arribar al Mas de l'Artís he notat com la llanta hem tocava al terra, parada de rigor i a reparar, després tot seguit baixada fins a Vilanova, com a única feina he anat trepitjant els tolls gelats i escoltant el glaç com es trencava.