El dimoni del Tour, ja no és ningú.

Ja fa anys que el desplaçament d'aficionats a les carreteres per animar als ciclistes és un fet, sobre tot a les pujades. A la vora de les carreteres franceses, a tocar de la frontera s'apilen mils d'aficionats vascos amb el seu color taronja i les seves ikurriñes, de catalans carregats de senyeres, els típics holandesos a Alp d'Huez, o els belgues a les carreteres del nord.
Fa molts anys que això passa, la foto de l'esquerra és de l'any 1924 i ja es produïa aquest fet, la passió d'aquest esport porta a aquest comportament.

Però darrerament ha aparegut el col·lectiu carnavalesc de la festa, uns dels primers en aquest tipus de guarniments festius va ser en Dieter "Dimoni" Senft, el personatge que tots hem vist des de fa molts anys a les carreteres del Tour vestit de dimoni i armat del seu trident.
Ahir mirant l'etapa del Tourmalet per la tele, varem poder veure un gran espectacle, però penso que part de l'espectacle no el van donar els corredors, sinó els aficionats. (Ara no és el moment de parlar, si l'espectacle del ciclisme és mort, pinganillo si o no, de pocs atacs, esperar o no esperar al contrari, etc...)

La meva pregunta és ?
Què porta a un aficionat al ciclisme a vestir-se o disfressar-de de Víking, supositori, plàtan, Superman, torero, Spiderman, Papa Noel o amb un lluit tanga empaitant als ciclistes ??
Quina feinada, no !!!
Suposo que és degut a que pot sortir per televisió, suposo que volen que des de casa el vegin que ha anat a veure el Tour i ha dit que sortirà vestit de pallasso al km 12, a sobre moltes vegades els veim parlant pel mòbil amb la família que està a casa, tots mirant la moto i sense parar de saludar a la càmera. Els ciclistes que passen,la majoria de vegades els importen una me...
Jo no sóc ningú per criticar aquestes festes carnavalesques a les carreteres, però, estan fora de lloc ??
No ho se ! Jo potser degut a que he nascut i visc en una ciutat on el Carnaval és la festa nacional, no hem cal carregar una disfressa fins a 1900 m d'alçada i perseguir a un ciclista. Crec que d'aquesta manera no l'animo gaire, la veritat !! Tot lo contrari, pot ser un perill !!
M'agrada el ciclisme i el practico, m'agrada el paisatge i el disfruto, com a molt porto la càmera de fotos, els aplaudeixo, els animo cridant i deixo als corredors tranquils, que ja prou feina tenen pujant on pugen i com hi pugen.

Algú s'ha preguntat, què pensa un ciclista professional en el moment que s'ha li acosta un aficionat vestit d'indi Siux cridant-li a l'orella ??

Visca el ciclisme i Visca el carnaval !! (de Vilanova i la Geltrú, clar)