dissabte, 9 d’abril del 2011

Tarraco, Single Speed 42X18, 92 km

Avui he agafat la Single Speed, havia fet alguns canvis a la bici, com els pneumàtics, el manillar, la potència i deixar nomes les manetes curtes de fre (les de ciclocròs) a davant i volia sortir a provar-ho.
A part demà tenim la marxa de btt La Portals a Montserrat i no era cosa de rebentar-se amb recorreguts de molt desnivell.
Lo que passa que anar a Tarragona amb aquesta bici també cansa, son 92 km (anada i tornada) i amb una sola velocitat, un 42 de plat i un 18 de pinyó, aquesta combinació et dona uns 4'92 metres per pedalada, lo qual vol dir que sempre avances lo mateix en cada volta de biela, sigui pujada o baixada, això vol dir també, que en les rampes et tens que esforçar més i en les baixades, si cal et tens que deixar anar.
Com ja he explicat altres vegades, és una altre manera d'anar en bicicleta, tot el mecanisme és més simple, no hi ha canvi, ni desviador, ni manetes, menys cables i la forma de rodar és totalment diferent.
Anar a Tarragona un dissabte per la N-340 és un suplici, està plena de cotxes i de molts camions i a la tornada ja és comença a veure el volum de vehicles que van a les platges. Aquesta sortida serà la darrera per la costa fins que no arribin temps millors.

A Tarragona amb la Single Speed ja hi havia anat, la darrera vegada va ser amb el Josep Fra&co el 17 d'abril del 2010 i veient les fotos d'aquesta sortida, no feia la calor que fa avui.

Anar sol em serveix per anar observant i rumiant més que quan vaig amb companyia, la veritat i en contra de lo que pensa molta gent, rodar sol a mi m'agrada. Això no vol dir que sigui un solitari, rodar amb gent ho practico sovint i també m'hi sento molt bé. Per cert, demà a la Portals hi sortirem 1500 i allà estaré.


Lo d'anar observant ho deia per que avui he vist, bé sempre hi han estat, però avui m'he fixat en els antics punts quilomètrics (mollons) que encara queden al costat de la carretera nacional, alguns estan destrossats i d'altres encara aguanten, van ser vigents fins a finals dels anys 70 quan van aparèixer els nous de xapa, formen part de la nostra història i potser caldria recuperar-ne algun.
Si tingues un terreny i un camió grua (deuen pesar un ou) n'aniria a recollir un i el restauraria.


5 comentaris:

DBG BICIS ha dit...

Carles, el manillar molt "xulo"

DBG BICIS ha dit...

Carles, el manillar molt "xulo"

CICLISMO NINJA I ha dit...

Queda muy guapa y el manillar tiene pinta de ser cómodo, si, ir solo tiene su punto... hoy después del almuerzo he ido solo y mola.

Anònim ha dit...

La potència no es gaire "singlespeedtera".
Alguna millora respecte al manillar anterior?.
Fr&Co.

Josep ha dit...

Quina bici més maca! Llàstima que això de les fixies em faci més por que gràcia. Però de xula, ho és un rato!