dilluns, 20 de juny de 2011

Andorra-Vilanova i la Geltrú amb bicicletes plegables


Lo primer de la crònica que cal dir, ha estat BESTIAL !!

Si nois/noies i amb tota la modèstia possible, penso que aquest cop lo que hem fet ha estat una passada, tant pel recorregut, el paisatge, el bon temps, la companyia, els llocs on hem menjat i dormit, etc ...

Les dades:

2 ciclistes:
Josep Franco i Carles Soler

2 bicicletes plegables:
Dahon Impulse P21 i Dahon JetStream P8

2 etapes:
1 etapa: Andorra- Santuari del Miracle, 113 km i 3572m de desnivell
2 etapa: El Miracle-Vilanova i la Geltrú, 113 km i 1740m de desnivell

Desnivell total i km dels dos dies:
5312 metres i 226 km

A donat la casualitat que els dos dies sortissin 113 km, no havia estat preparat.
Aquí tenim els tracks reals, gentilesa d'en Josep.

Per poder fer aquesta travessa no tot ha estat bicicleta.
Tot comença a l'estació de ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Diumenge a les 4'42h de la matinada, agafem un rodalies fins a l'estació de Sants, d'aquí ens surt un autocar de l'empresa DirectBus que ens pujarà a nosaltres i les bicicletes fins a Andorra (Sant Julià de Lòira). Abans, però una petita feina prèvia, plegar les bicis i empaquetar-les una mica amb plàstic (norma de l'empresa). El viatge amb autocar perfecte, amb tres hores arribem al Principat d'Andorra, descarreguem les màquines, esmorzem una mica i comencem a rodar, feia molts dies que preparàvem aquesta sortida i la veritat que ja em teníem ganes.


1a ETAPA:

Sobre les 10 del matí comencem la ruta de cara avall, cap a la Seu d'Urgell. Baixant ens troben al gruix de ciclistes de la Marxa cicloturista 3 Nacions, que pugen. Parem un moment i saludem a companys de Vilanova, al David Ruiz, als germans Baig, Pau i Roger i al Montesó.
Des de dintre del poble de la Seu agafem una carretera que s'enfila direcció Tuixén, previ pas per Cerc, el Ges, el paisatge és espectacular, vistes del Cadí i de les valls del Segre, el dia és radiant, no hi ha n'hi un núvol. Coronem el Coll de la Traba (1480m), aquest coll té una llargada d'uns 16 km. Passem per Adraén ja de baixada, omplim els bidons en una font de l'entrada del poble. continuem per Fórnols del Cadí, Cornellana, pobles petits a la cara sud del Cadí. Amb pujada arribem a Tuixent, és la 1 del migdia, aquí dinem a Cal Farragetes, lloc perfecte i un pati per desar les bicis.
Després de dinar i amb la panxa plena enfilem el Coll de Port (1668m), coll que des de Tuixent té una llargada d'uns 10 km, previ pas pel Coll del Buc. Ràpida baixada i aviat empalmen amb la pujada a Port del Compte (1690m), després de coronar tenim unes bones vistes a la nostre esquerra de Sant Llorenç de Morunys i del pantà de la Llosa del Cavall. Baixem una mica i tornem a coronar un altre port, el Coll de Jou suau per aquest costat. Ara bé una llarga baixada fins a Solsona, previ pas pes Lladurs. Aquí parem en un bar a refrigerar-nos, el dia és molt calorós i el sol ens ha castigat de valent. També cal dir que passo per una de les farmàcies del poble, hem calia una pomadeta per calmar-me una mica de mal de cul que fa hores que arrossegava.
Agafem un tram de la vella carretera que va a Guissona, més tranquil·la i suau que la nova. Girem a l'esquerra i en 4 km ens posem al Santuari del Miracle, lloc especial, emblemàtic, al vell mig del Principat, espai religiós i curiós, sembla que hem retrocedit 40 anys, però que ha nosaltres ens fa un bon servei, bon sopar i bon allotjament.
Anem a dormir molt d'hora, el dia ha estat esgotador.



EL VÍDEO DE LA 1a ETAPA:




2a Etapa:


Sortim molt d'hora del Miracle, sense esmorzar ja que el bar està tancat, tenim previst anar a esmorzar a Pinós, lloc emblemàtic ja que és el centre geogràfic del Principat de Catalunya, a uns 820m d'alçada. Passem per Su, d'aquí fins a Pinós tenim un coll que s'ens fa dur de bon matí, el Coll de Pinós amb 7 km de pujada. Arribem a Pinós sobre 3/4 de 9 del matí, el bar ja està obert. Esmorzem de valent, un dels millors esmorzars que recordem, truita, pa amb tomàquet i una fusta d'embotits de la zona, que la veritat ens senten molt bé.
Continuem la ruta, a partir d'ara la carretera és un autentic trencacames, pujar i baixar constant, el terreny és així. Arribem a la Molsosa i fem un tram nou que no estava previst, després de preguntar a la masia de Cal Claret tornem enrere i fem una carretera estreta i ombrívola que ens dur a la de Calaf. Passem per Sant Pere de l'Arç i Aleny, aviat arribem a Calaf i més endavant als Prats de Rei. D'aquí comença el Coll de les Maioles que ens portarà a Igualada, a dalt del coll estem rodejats de ventiladors - generadors per fer llum, la imatge no és massa paisatgística, la veritat. El descens és ràpid i pronunciat fins a Igualada, aquí parem a fer una clara, la veritat que ens fa falta, venim bastant deshidratats.
Aquí ja estem en territori més conegut, estem en el radi d'acció dels ciclistes vilanovins. Enfilem l'antiga carretera cap a Vilafranca del Penedès, passem per la Pobla de Claramunt amb el seu castell vigilant, per Capellades, Sant Pere de Sacarrera, Sant Quintí de Mediona, Sabanell i Puigdalber on decidim parar a menjar alguna cosa, son les dues del migdia i un most i beguda ens vindrà bé, fa molta calor i el sol crema de valent.
A partir d'aquí i fins a Vilanova ho trobem tot en obres, ple de transit i molts camions, no té cap gràcia excepte arribar a casa. Veiem la monstruositat de les obres del Eix diagonal, sense comentaris.
Passem per Vilafranca del Penedès i Canyelles amb la seva pujada que ens acaba de posar les cames al seu lloc. Ja tot baixada i pla fins a la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, arribem sobre les 4 de la tarda, cansats, cremats del sol, però contents dels dos dies de travessa, ha valgut la pena.
Objectiu aconseguit !!


EL VÍDEO DE LA 2a ETAPA :

4 comentaris:

Manolo Tusinu ha dit...

OSTRAS lo vuestro si que tiene mérito, rizando el rizo con las plegables... y la primera etapa os sale un desnivel bestial con tan solo 113kms!!! Yo flipo!!! la carreterita de la Seu a tuixent la he hecho en coche y me apreció muy-muy bonita y si, en Can Farreguetes nos alojábamos mucho en la época de skí de fondo, q subíamos a Tuixent-La Vansa a esquiar, un bar- apartamentso q se está francamente bien, hasta un año pasamos allí el fin de año. Increible ruta la vuestra, me alegro de vuestro entusiasmo q va amas. FELICITATS ALS DOS!!!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Carles i Josep per estar pensant sempre nous reptes a quin més espectacular!. Heu fet una passada de desnivell com si res i a més amb les plegables!. Dir que esteu molt forts es quedar-se curt.
David Ruiz

Anònim ha dit...

Carles i Josep, em sento orgullós de vosaltres i la veritat és que em feu un xic d'enveja.
Ànim i que no decaigui.
Suntu

EL GUINDILLA ha dit...

INCREIBLE, hem quedo parat , moltes felicitats als dos per haver aconseguit el vostre objectiu, quan llegeixes la cronica dona envega sana...

Hem trec el barret.