Fins al Castell de Subirats

Foto Joan Sancho

Avui he aprofitat la sortida de la Unió ciclista Vilanova, per desviar-me una mica i anar fins al Castell de Subirats.
M'explico, 7 del matí al Museu Balaguer, lloc de sortida dels 2 grups de la Unió ciclista. M'apunto al grup (2a) de més de 20 ciclistes que van cap a Sant Sadurní, previ pujada a les Colines. Ells van cap a Sant Llorenç d'Hortons, on esmorzaran. Jo a l'arribada a la capital del cava els deixo, ells van cap a l'esquerra, carretera de Gelida i jo giro a la dreta per anar a pujar els Casots, vull ser aviat a casa. Començo a pujar i a l'entrada del poble ja hi ha el cartell que indica cap el Castell, és pot veure a la llunyania (2 km) lo que queda de la seva torre i al costat l'església de Sant Pere. Cap allà que vaig, la carretereta comença en pla, però de seguida baixa molt fins a un fondo i amb dues llaçades en forta pujada s'arriba a un aparcament immens (si que esperen vehicles) al costat mateix del Castell, en un extrem de l'aparcament la carretera continua amunt fins a una residencia de minusvàlids, unes bones rampes. Aquí dalt tenim molt bones vistes, el Castell queda a sota i més avall Sant Sadurní, llàstima que el dia està gris i amb gens de visibilitat, sinó veuríem Montserrat i altres cims.
Però el problema no ha estat arribar-hi, tot lo contrari. El problema és tornar a anar fins els Casots, menys mal que portava el triple plat, les rampes son curtes, però molt, molt dures. Ja deia jo que baixava molt a l'anada !!
Giro a l'esquerra i acabo de pujar fins al coll, al costat mateix hi ha un puti-club, m'ha fet gràcia un cartell petit al costat de l'entrada, Los lunes cerrado por descanso del personal. Evidentment, tot cansa !
Baixo fins la general, d'aquí cap a la dreta, Avinyonet i tornada per Sant Pere Molanta i un altre cop les Colines, Ribes i cap a casa.
Total uns 76 km i anada a un lloc que no hi havia estat mai. Sempre pujant els Casots pensava que algun cop hi tindria que anar i avui ha estat el dia escollit.