Feia dies que em mirava uns trencalls de camins asfaltats i aquesta tarda m'hi he ficat. Son camins del Baix Penedès, potser no tant bonics com els de l'Alt, entre Roda de Barà, el Vendrell i Santa Oliva, van d'urbanització a urbanització, però entre mig hi ha trams fantàstics, camins estrets i asfaltats que tant de moda s'han posat.Moda o necessitat ?
Moda de perdre la por a aquests trams i comparar-los al pavé o a carreteres de Flandes, estretes, divertides i una mica malmeses. O necessitat de fugir del transit que ens envolta, tant s'aval, per a mi llocs agraïts, espais tranquils i amb sabor al passat.
He anat per la costa fins abans de Roda de Barà, aquí ja per l'interior cap a la dreta per urbanitzacions (Roca Coloma, Mas Borràs, el nou Vendrell) cap El Vendrell (La Barceloneta, Les Pedreres) i cap a Santa Oliva, la Gornal i pel Camí Moliner (foto Tusinu) cap a la carretera del pantà i cap a Vilanova, uns 66 km de recorregut.
1 comentari:
Per mi és mes una necessitat que es converteix en moda perquè enganxa molt. Les carreteres normals ja les coneixem, necessitem accessos complementaris per fer mes atractives les nostres sortides i una mica de "camí en mal estat" es necessari. Lo següent Carles es tindre una bici sense velocímetre... pur plaer!!!
Publica un comentari a l'entrada