dilluns, 3 d’agost del 2009

Per la Serra de Prades amb bici hibrida


La volta que he fet avui en el fons tenia com a primer objectiu pujar a Siurana per carretera. Fa molts anys que vaig per aquesta zona, però sempre hi he anat a caminar o amb cotxe. Mai havia tingut la oportunitat d'escapar-me un dia i pujar-hi amb bicicleta, la pujada a Siurana des de Cornudella té 7 km, té rampes molt dures, però també té uns quants descansets que van la mar de bé per recuperar.
També tenia ganes de fer la pista de terra que porta des de Siurana a Prades i que té uns 11 km i que transita entre els 900 m i 1000 m d'alçada.


He anat amb el cotxe fins a la Vila vermella de Prades, el dia estava negre i a punt de ploure, he descarregat la bici, m'he col.locat el cangur i he enfilat carretera cap a la Febró, trencall de la Mussara cap a la dreta direcció el Coll d'Alforja, aquí la boira ha baixat de cop, no es veia res i ha començat a ploure, he passat les casernes abandonades de Castillejos, avall fins el trencall de l'Arbolí, he anat fins al poble i d'aquí més avall per una carretera en no massa bon estat fins al Pantà de Siurana, per cert ple fins dalt, dona gust veure aquest embassament amb tanta aigua. A la meva dreta ja es pot veure a dalt de la cinglera la vila de Siurana, allà dalt hi estaré d'aquí una bona estona. Ha parat de ploure , hem trec el cangur, comença a fer calor i a la pujada en farà més.




He parat a fer fotos i tot seguit cap a Cornudella, giro a la dreta en direcció a Albarca, però de seguida ve el trencall que he d'agafar , el de la pujada a Siurana, començo baixant, està bé començar a pujar de baixada, però dura poc, ràpidament comencen les primeres rampes, ja hem veig obligat a possar el triple, ve algun descanset i es torna a enfilar, segons el gps rampes del 18 i 20 %, un altre descanset i anar fent, al km 6 de la pujada ja planeja, arribo al càmping i baixadeta fins el poble, un tomet pels carrers empedrats, alguna foto més i torno endarrera per anar a buscar la pista de terra que hem portarà de tornada a Prades, 11 km de pista bastant bona, la bici hibrida es porta bastant bé, no porto suspensió i en algun moment noto que hem fa falta, però és el preu que tinc que pagar per anar amb aquesta bici, no hem sap greu, a la carretera s'ha portat molt bé. Aquesta pista hem porta al lloc més alt de la ruta a 1009 m d'alçada, passo pel grau del Llop i pel Coll de l'Andreu, arribo a la carretra de Prades i tant sols hem resten 2 km fins al poble.
Total 53 km mixtos, 1000 m de desnivell, asfalt i terra, pluja, boira, aire, calor, en definitiva una mica de tot.






1 comentari:

CICLISMO NINJA ha dit...

Preciosa ruta NO??? La niebla, qué cosa mas increible verdad? Entras dentro de ella y parece q el tiempo se para... y solo, qué experiencia mas guapa. ¿Cómo te haces las fotos desde fuera de la carretera? ¿Con temporizador? Menudo currele neng!!! Ya me hubiera gustado haber ido contigo, Qué pena!!!