La Pedals d'en Serrallonga 2011

El títol del Retall és simple, però en podia haver posat algun de més interessant com:
Aigua, aigua, aigua...
Dos dies sota la pluja.
Aigua i bona companyia.
Quin paisatge i quanta aigua!
Mullats, mullats i requetemullats.

Com és pot veure en els possibles títols del Retall, parlo molt de l'aigua.
Dons si! , aquest líquid element és el que ens a marcat la ruta de dos dies d'aquest cap de setmana.
16 ciclistes de muntanya del grup VNG Bikers, hem anat a fer la Pedals d'en Serrallonga. Ens hem desplaçat fins al cor de les Guilleries, entre la Selva i Osona. El lloc de sortida ha estat el càmping del Pont de Malafogassa a Vilanova de Sau.
Ja feia dies que les noticies del temps pintàvem malament, però nosaltres cap allà que falta gent !!
Part del grup ja havia marxat divendres per fer nit al càmping i la resta hem marxat de bon matí de Vilanova per estar sobre les 8h al Pont de Malafogassa per sortir tots junts.

Primera etapa:

Sobre les 9h iniciem la marxa i acabar de passar per sobre del pont comença a ploure. El grup, ben equipat amb impermeables i fundes per les motxilles comencem a tirar amunt.
Cal remarcar que aquest cop les motxilles eren més grosses i anaven més plenes, havíem decidit portar tot lo que ens faria falta pels dos dies a sobre, roba de "paisano" per la tarda nit a Sant Hilari, roba de bici de recanvi pel segon dia, recanvis i eines per la bici i alguna cosa de menjar pel dinar del primer dia.
El dia és gris i a la mesura que anem guanyant alçada la boira, els núvols i la pluja ens envolta. Menys mal que les pistes estan en bones condicions i el fang no s'enganxa a les rodes. Tenim unes vistes impressionants sobre el Pantà de Susqueda, pantà que recull les aigües del riu Ter. La ruta passa per paisatges idíl·lics, entre pins, castanyers, fajos i roures, tot el nostre entorn és verd i tranquil, tant sols ens trobem dos grups de ciclistes que fan el mateix recorregut que nosaltres, sis ciclistes que també faran nit al mateix lloc que nosaltres.
El grup roda bastant homogeni, el ritme dels setze és bastant similar, els més forts s'adapten i els més dèbils s'esforcen, d'aquesta manera fem una pinya, no és cap cursa, és una excursió en bici de muntanya, sense preses amb l'únic objectiu de fer la ruta prevista i passar un bon cap de setmana.
Sobre les dues del migdia arribem al Santuari de la Mare de Déu del Coll, lloc amb molt bones vistes i amb el seu bon Hostal que ens acull per poder dinar l'entrepà que portem. Aquí per desgràcia ens hi estem unes tres hores, comença el diluvi universal, quina marera de ploure !, jo feia molts anys que no havia vist ploure tant i amb tanta quantitat. Evidentment que aquí no ens podíem quedar, teníem que anar a Sant Hilari on teníem reservat l'hotel per poder fer nit el dissabte. Després de varis intents fallits de sortir, afluixava i tornava a apretar, decidim fer lo que ens queda de recorregut per asfalt, fer-ho per pista hagués estat el suïcidi. Descendim per la pista asfaltada que puja al Santuari, és un riu, aigua, aigua i més aigua. Arribem a la carretera, girem a la dreta i en constant i llarga pujada arribem a Sant Hilari de Sacalm.
Total de la primera etapa: 50km.

Segona etapa diumenge:

De moment no plou, tot un èxit. Hem fet nit a l'Hotel Ripoll, tot molt correcte.
Abans de sortir fem una bona engrassada a les bicicletes, ahir van empassar molta aigua i la cadena i peces s'en ressenten. Trobem el terreny amb molt basalts, però la terra no s'enganxa a les rodes i fa de bon rodar, el fang d'aquí es diferent al de casa.
El recorregut d'avui ja no té llargues pujades, però és un autentic trencacames, pujar i baixar constant. Passem per la zona de Cabanes als arbres, molt romàntic. Passem per dintre de petit nucli d'Espinelves, indret conegut per les seves plantacions d'arbres de nadal. Passem l'eix transversal per sota i arribem a Viladrau, al vell mig de la plaça del poble, petit avituallament i omplim els bidons d'aigua. Aviat torna a ploure, ens tornem a tapar amb els impermeables, anem xops, hem passat per autèntics rius i els senderols i camins en alguns trams semblen rieres. El recorregut és més divertit, tenim trams més tècnics i menys pista. Patim algunes avaries importants en les bicicletes, trencada de puntera de canvi i d'altres, continua plovent i decidim escurçar la ruta en un tram i ens arriem avall per pista asfaltada fins al lloc de sortida. Arribem al càmping passades les 4 de la tarda, xops i amb les bicis plenes de fang.
Dutxa per les bicis i per a nosaltres.
Avui han sortit 52km.

Ens esperen unes bones botifarres, llom i cansalada amb pa amb tomàquet.
Malgrat la gran quantitat d'aigua que ens ha caigut entre els dos dies, ha valgut la pena. Bon ambient, bona companyia i un recorregut i paisatge espectacular, malgrat no hem pogut fer tot el recorregut al 100 %, tornem contents, la zona s'ho val.





Avui dinant, a l'acabar la ruta, foto Josep Franco.


Fotos Dani Garmón.