dilluns, 4 de maig de 2009

Pels passejos maritims, prenen el sol.

Aquest diumenge, després de la ruta d'ahir amb la bici de carretera que hem va deixar les cames una mica dolorides, hem agafat les btt i hem anat a fer de "guiris" per la costa, fins a Sant Salvador i tornar.
Hem sortit la meva dona Elisabeth i jo, de tant en tant va bé desconnectar una mica, va bé que et toqui el sol a la vora del mar, sense preses, sense pujades, sense mirar la mitja i els km, va bé deixar la carretera i les pistes de terra per anar per zones més tranquil·les, també va bé per arribar a un equilibri familiar, no tothom fa 100 km i es llença a tot dret pels camins.
Durant la ruta he anat reflexionant i pensant que a vegades hem costa entendre que hi ha gent que passeja amb la bici pausadament, sense preses, que no han mirat mai un comptaquilòmetres, que baixa de la bici i camina a les pujades, que tant li fa els pedals automàtics, que el carboni li sona a lo que porten els reis pels nens dolents, que Shimano podria seu un emperador xinès, que Campagnolo sona a marca de vi italià i que la Quebrantahuesos és la femella d'aquest aligot.
Des de aquí vull fer un petit homenatge a la gent que comença, a la gent que ho intenta, a les famílies que compren bicis als nens, a la gent gran que continua sortint amb bici encara que sigui a passejar sense preses, a la gent que no pujarà mai al Tourmalet si no és amb cotxe.
Lo important no és fer molts km, ni quants metres de desnivell puges, ni la mitja, ni la màxima, hi ha molta gent que fa tot això i no és feliç, gent que arriba rebentada a casa i no pot ni parlar amb la família. Lo important és com les fas aquestes coses, si fent tot això som feliços endavant, jo hem considero un d'ells i si hi ha molta gent que fent nomes petites passejades també ho és, doncs endavant, d'això es tracte, en definitiva tots cerquem la nostra felicitat.
Quantes bicis bones i cares estan tancades en magatzems o a casa de gent que no les fa servir, que és pensava que pagant molts diners per una màquina, podria fer molts km i ser feliç.
En aquest aspecte som poc europeus, a l'altre banda dels Pirineus, on la cultura de la bici ens passa la ma per la cara, on és pot ser cicloturista i pujar al Marie Blanque amb un quadre de ferro i 6 corones al pinyó, on els anys no són un inconvenient per anar amb bici, on portar una bosseta a davant del manillar no fa lletg, on homes i dones van a comprar al mercat amb bici, on els nens saben qui era l'Anquetil, en definitiva on la bici forma part de la vida.
Bé, he anat d'un tema a l'altre, he començat a escriure i m'ha sortit tot això, total, penso que per això estant els Blocs, per anar dient la teva.
Apa !!

4 comentaris:

Manolo Tusinu ha dit...

Sabies paraules. Si, hay q buscar un equilibrio y huir de comportamientos un tanto enfermizos. Referente al número de kilómetros, todo es muy relativo, para una persona sedentaria hacer 10 kms llanos es toda un aventura, las pulgas saltan nosecuantas veces su altura o un anciano para ir a comprar algo a la tienda de la esquina se convierte en una odisea... Llegar a fin de mes con na pesión de 400€, eso si q INCREIBLE!!!

Routier_67 ha dit...

Mientras pedaleamos nos sentimos felices. Nos evadimos en cierta forma de todo y solo pensamos en volar sobre nuestras ruedas, sentir el aire en nuestras caras, ver el paisaje pasar, rodearnos de amigos que sienten lo mismo que nosotros…
Siempre digo lo mismo, sentimos pasión por el ciclismo, con ello somos capaces de todo y cada día que salimos a rodar es una nueva aventura

alex ha dit...

Ostres nano , quan agafes carrerilla tens un ganxo que no vegis !! jo fins fa dos dies era d'aquests que nombres , incapaç de pujar el repetxo del xalet del NIN , jeje i la ultima bici kavia tocat era una BH de paseo!!Ara me'ls miro i em ve al cap el que acaves de escriure Tens tota la rao , ara et dire que n'hi ha que es xupen una kilometrada d'aquestes i es queden tan frescos, i si es el que els hi bé de gust tampoc hi veig problema , per mi no son malalts ehh manolillo y tu que? cada dia machacando rodillo , jeje !!!no huyas bribon , te estoy esperando en el xatarreroooo !!! jeje
Be cada uno kaguante su vela, devegades la situacio personal et porta a fer coses ke no t'haguessis imaginat mai, en el meu cas la dona treballa els caps de setmana i jo mato el temps amb la bici , hi haura qui de veritat deixa penjada a la familia , no comment....
Diumenge em picava altre cop el gusanillo de sortir a rodar per allò de entrenar una mica +,i el dia que feia, pero vaig preferir treure al meu gos i ens vam fotre una patejada per els colls fins al golf de Sitges, veure la cara de satisfacció del bitxu campan a les seves per aquells camins t'omple tant o mes que la bici !!!
que nostamos tan mal , salu2-6 !!!

Manolo Tusinu ha dit...

Por alusiones: igual hay un momento para todo.