La 3 Nacions i els 3 patiments

Avui diumenge he participat a la Marxa cicloturista de les 3 nacions a Puigcerdà, m'ha acompanyat la meva filla Mireia, hem sortit junts com és lògic i hem arribat separats, molt separats, ella ha arribat abans que jo, molt abans.
La organització ha estat perfecte, hem participat més de 500 ciclistes, cosa que no són gaires per aquesta històrica Marxa que aquest any feia el 30 aniversari, suposo que coincidir amb el cap de setmana de la Quebrantahuesos li ha fet molt de mal.
Jo no m'he trobat gens bé, pujant l'Envalira (2407 m) m'he trobat buit, sense forces, no sé si ha estat l'alçada o que el dia anterior vaig fer moltes hores de piscina i hem va tocar molt el sol, o el no menjar gaire, no ho sé.
Durant la ruta m'he trobat l'únic company de la Unió ciclista, en Joan Camps de Sitges
En el títol del Retall parlo dels 3 patiments, el primer ja l'he explicat, el segon ha estat el fort vent que ha fet, a sobre d'anar cascat hem tingut vent de cara pujant i el tercer ha estat el fred, baixant l'Envalira i després el Puymorens (1920 m) feia molt de fred, les mans m'han quedat gelades i he tingut problemes per poder frenar bé. A l'arribar a baix no m'he pogut enganxar a cap pilot i he anat sol fins a l'arribada a Puigcerdà on m'esperaven les fantàstiques rampes fins al poliesportiu que m'han acabat d'arreglar.
A la Marxa ha participat i guanyat el professional de btt de Puigcerdà Josep Antoni Hermida amb un temps espectacular, 3h 52 m.
Com a positiu destaco l'estada a Puigcerdà, varem arribar amb la família el divendres per la tarda i ens allotjarem a l'Hotel El Lago, una passada, piscines, jacuzzi, sol, relax ... potser massa relax.
També com a molt positiu ha estat la companyia de la meva filla Mireia, ella viu a la Cerdanya, poder compartir estones i tornar a rodar amb ella ha estat un plaer.