dijous, 29 d’octubre del 2009

Masies enrunades i btt


Aquesta tarda he agafat la btt i he anat a fer un tomb per la zona de la Casa Alta, zona molt coneguda i escola de btt pels ciclistes de muntanya de la nostra comarca, tots hi hem pujat en un moment o altre.
Mentres pujava per la pista del Mas de l'Artís, i després pel Fondo de les Oliveres, per cert està bastant malament, anava rumiant que podria escriure d'aquesta sortida curta de tarda.

L'altre dia parlant amb companys ciclistes els hi deia que calia conservar els noms dels llocs, de les masies, de les rieres, en definitiva anomenar el nostre entorn amb els noms reals, aquells noms que van posar els nostres avantpassats i que no els podíem canviar amb noms inventats, moderns o irreals. Mantenir els noms dels llocs és mantenir la nostra història.

A l'arribar a dalt de la serra he vist molt clar de lo que volia parlar, dels noms reals de les masies abandonades.
Ens hem fet un fart d'anar amb bici per les pistes de la Casa Alta i hi ha alguns ciclistes que nomes coneixen aquest nom, molts ciclistes no miren el paisatge, no saben per on passen ni com s'anomenen els llocs, lo important és arribar el primer a dalt i ser el més ràpid baixant, però si els hi preguntes per on han passat, no ho saben.

A la Serra del Miquelet que fa de frontera natural entre el Garraf i el Baix Penedes hi han uns quants masos abandonats i casi enrunats des de fa molts anys.
Estem a uns 11 km de Vilanova i les vistes de la plana del Penedès son espectaculars. En un tram curt d'un quilometre podem trobar quatre masies i amb la bici hi passem a tocar.
El primer mas que trobem pujant des de el Pla de les Palmeres i a dalt d'un turó a la nostra dreta és la Casa Alta, per arribar-hi ens hem de desviar uns metres de la pista principal, retornem enrere i continuem per la pista ample i trobem de seguida a la nostra esquerra Can Cassanyes, seguim en la mateixa direcció ja de baixada i a la nostra dreta apareix un altre mas, aquest més petit és Cal Cremat, continuem baixant i a la nostre dreta una mica aixecada apareix la quarta masia, Can Balaguer, amb bones vistes sobre el poble de Torrelletes.
He parat a cada masia a fer fotos, es respira un aire entre misteriós i solitari, però val la pena perdre una estona observant-les, totes s'assemblen i totes són diferents.
He baixat fins el pont del pantà de Foix i he tornat per carretera fins a casa, durant el trajecte per asfalt anava pensat que havia valgut la pena parar en cada masia, i que la tarda m'havia fet profit.
Jo a vegades també he passat per aquests llocs massa ràpid i no m'havia fixat en molts detalls.

Serveixin aquestes 4 ratlles per mantenir i recordar els noms d'aquests masos i saber realment per on passem.


1 comentari:

El nostre nord ha dit...

Un post molt interessant, company! Gràcies per compartir-lo i, ja que hi som, enhorabona pel bloc.

Salut!