dissabte, 14 de novembre de 2009

Esmorzar a l'Ermita de la Trinitat (el Garraf)

Sortida de BTT de 39 km com a objectiu principal anar fins a l'Ermita de la Trinitat, lloc emblemàtic dalt d'un penya segat a dintre del Massís del Garraf i a tocar de la carretera de les costes i del mar.
La sortida d'avui en teoria té 710 m de desnivell acumulat, pot semblar poc, però és puja en trams molts curts i amb rampes molt dures, tant les que pujant al Coll de la Fita per Mas Alba i les que pujant fins a Mas Quadrell des de Vallcarca.

Hem sortit de Vilanova en Julio, Carles i Toni Palacios, Joan Antoni Marín, Rafa i jo.
Avui hem portat l'esmorzar a la motxilla i ens l'hem jalat a l'arribada a l'ermita, això ha estat degut a que pel recorregut que volíem fer no hi havia cap bar a la vora, però de tant en tant va bé recordar els vells temps i fer un entrapà en plena natura, lluny del fum i sorolls dels bars, però no cal patir ja que als bars i tornarem (som mediterranis).
Fins a la Trinitat hi han uns 17 km del punt de sortida, el terreny és bo casi fins a l'arribar a peu d'ermita on hi ha molta pedra solta i de baixada, però sempre per pista.
Des de aquí dalt es podem veure totes les destroçes que han fet al territori, les pedreres, la cimentera i l'autopista de peatge amb els seus túnels, tot plegat fa pena, però diuen que és el preu que hem de pagar per viure al costat de la gran àrea metropolitana.
A l'acabar-nos l'entrepà hem baixat per pista cimentada fins a la carretera de les costes del Garraf i l'hem agafat cap a l'esquerra fins a Vallcarca (cimentera) aquí passant pel costat de les instal.lacions de la fàbrica hem agafat una pista de terra molt dura d'uns 4'5 km que ens puja fins a Mas Quadrell, aquí hem trobat la pista que a la dreta ens portaria a Jafre, nosaltres cap a l'esquerra per baixar el Coll de la Fita fins a l'entrada de Sitges, girem a la dreta per un senderol divertit que ens porta a Sant Pere de Ribes passant per Can Quadres, a l'arribar a Can Macià hem fet una cerveseta i cap a casa pel mateix camí de tornada.
Cal destacar alguna coseta : Unes caigudes d'en Rafa, Julio i Marín sense importància. Un veí ha tirat pintura verda al Marín tot just al passar pel costat d'una tanca i molt bon ambient com sempre.

1 comentari:

Manolo Tusinu ha dit...

Qué lugar mas maco!!! Os habeis ahorrado una niebla por el interior de medio par de cojones...