dilluns, 24 de maig de 2010

Digueu-me previsor o petita història d'una bicicleta

Digueu-me previsor o petita història d'una bicicleta, qualsevol d'aquests títols haguessin servit per aquest Retall, per això he posat els dos.

Digueu-me previsor.
A la foto podem veure la bici tal i com anirà la Paris-Roubaix, potser soc massa previsor i porto masses coses o massa seguretat, però vull acabar la Roubaix sense tenir problemes amb la màquina i ser autosuficient. El pes de moment no hem preocupa gaire, ja he fet molt quilòmetres amb ella i l'arrossego bastant bé. A lo millor soc jo el que no dona la talla, però aquest és un altre tema, penso que ja he fet quasi tot lo que he pogut per poder acabar-la, ja veurem.

La bici porta alguns canvis de la de serie:

1-Pneumàtics llisos de 32" Bontrager
2-Bossa i bidons de recanvis amb 4 càmeres, eines, coberta de recanvi
3-Seient més vell i tou
4-Bidó aigua més gran
5-Plats de 50 i 42
6-Doble cinta de manillar+gel
7-Rodes Màvic de 36 radis

Les rodes amb els pneumàtics és una part molt important, les gomes més gruixudes i amb menys pressió hem serviran per passar bé les llambordes, els 36 radis donen molta seguretat, en el cas de trencar-ne algun sempre tindré menys problemes, a part portarem una clau de radis.
Els recanvis són una altre part molt important, 4 càmeres per si punxem, una coberta vella plegada, un tronxacadenes per si trenquem la cadena, una multi-eina i desmuntables.
Aquest model de bici porta un enclavatge extra a sota del quadre per col.locar un tercer bidó, espai sempre fa falta.
El seient part importantíssima, és on descansarà el nostre cul. Porto un de vell i més tou de lo normal.
Un bidó d'aigua més gran amb producte isotònic, tots sabem que cal veure sovint a part de parar als avituallaments.
Plats de 50 i 42 dents per poder rodar millor pel pla, en aquesta prova ho hi ha desnivell.
El manillar es on estarem moltes hores agafats i el terreny ens transmetrà les vibracions, cal una doble cinta i tires de gel especial per trobar-nos més còmode.


Petita història d'una bicicleta.
Aquesta bici la vaig adquirir més per caprici que per necessitat. La primera vegada que vaig veure la Tricross no va ser ni per internet ni a cap botiga, la vaig veure a Siurana, repenjada a la porta del bar, la portava un ciclista de Reus que havia anat a pujar les dures rampes que porten fins aquest meravellós lloc, vaig estar molta estona mirant-la i vaig adonar-me que era la híbrida que hem feia falta, podria fer camins i carreteres, venia equipada amb pneumàtics de ciclocròs i frens cantilever, molts forats al quadre per poder col·locar portapaquets, barrejant les dues estètiques tenia bona pinta.
Que poc pensava jo en aquell moment que seria la bici Paris-Roubaix.
A l'octubre farà tres anys que la tinc hi he fet una mica de tot, pistes de terra, carretera, una volta cicloturista de 4 dies per l'Empordà, li vaig canviar el manillar per un de pla i fins hi tot vaig tornar amb ella al lloc on la vaig veure per primera vegada, vaig fer una volta per la Serra de Prades pujant a Siurana per asfalt i tornant a Prades per terra, realment es va comportar perfectament.

3 comentaris:

Rouleur_67 ha dit...

bon pepino per rodar per paves!!!!

Manolo Tusinu ha dit...

Te falta decir que la horquilla lleva un pequeño amortiguador... te iba a decir lo del tronchacadenas y la llave de radios, parafangos no llevas??? Llevas una máquina muy apropiada y para nada eso de q no estás a la altura, lo creas o no tu cuerpo lleva décadas preparando la Paris-Roubaix, la clásica de las clásicas. Toda esa sabiduría de recambios para ser autosuficente lo avala. Quiero que me cuentes qué se siente cuando entras en Aremberg, eso te ha de poner la piel de gallina y entrar en el velódromo... ni te cuento...

Carles Soler ha dit...

Tens raó Manel, m'he deixat lo del petit elastòmetre que porta la forquilla, però la veritat és que no es nota gaire.
Les sensacions t'he les explicaré a la tornada.

Salut !!