Road and out of the road

El títol del Retall d'avui no vol dir que a partir d'ara escriure amb anglès, és simplement una frase anglesa que vol dir: Carretera i fora de la carretera i que m'ha fet gràcia posar-la per la sortida que he fet avui.
Avui he tornat a aquelles sortides que de tant en tant m'agrada fer, sortir sol, gaudir del paisatge, trobar-me a mi mateix, parar si cal allà on vulgui i anar al meu ritme.
A les sortides en grup això a vegades costa de trobar, ja que vas seguint una roda, vas xerrant o pendent d'altres coses.
Tenir la sort de tenir una bici híbrida o ciclocròs et permet fet una sortida com la d'avui, han estat tant sol 50 km, però amb 920m de desnivell.
La intenció era anar fins un lloc per asfalt i la tornada fer-la per terra, i així a estat.
El lloc no ha pogut ser més bèstia, el Turó de l'Alzina freda, més conegut com Rat Penat. Dic bèstia per les rampes que hi han fins dalt i que s'han fet famoses arreu degut a la darrera Volta a Espanya. El lloc escollit com a final de l'asfalt a estat dos quilometres més avall de coronar el Rat Penat, justament al Fondo de Vallgrassa on surt una pista per l'esquerra que ha estat la que he agafat per tornar cap a casa per terra. Aquesta pista fins fa poc era un sender trialer que et portava la Bassa dels Vinyals, que toca al camí que puja de de Campdàsens.
De Vilanova a Vallgrassa he anat per la carretera de les Costes i al final d'elles a l'esquerra per enfilar les dures rampes per la urbanització, passant més tard per la Pleta i pel Pla de Querol.
A la carretera de les Costes ja he pogut observar la nova senyalització que avisa als conductors que tenen que deixar 1'5m per avançar a un ciclista, la veritat és que és necessari i molt més en aquest carretera on no hi ha ni un pam entre cotxes, ciclistes i tanca.
A l'arribar al trencall per pujar m'he adonat que avui feien la Marxa cicloturista Flecha-Rat Penat i he pensat que ja l'havia cagat, que hem trobaria molta gent pujant i cotxes de la organització, però he tingut la sort que ja havien passat feia uns 20 minuts segons un ciclista que estava parat a la carretera. De la pujada no cal explicar gran cosa, cal pujar-la com es pugui ja que és duríssima, rampes del 18, 20 i 23% (avui per la Marxa, senyalitzades) et deixen les cames i al cor per llençar.
En un anterior Retall (2006) ja vaig parlar de la pujada. Pujant, encara he pogut agafar al darrer ciclista de la Marxa, per mi que l'havien enredat, anava fet pols el pobre, més o menys com jo.
A Vallgrassa s'ha acabat l'asfalt i a donat la impressió de canviar de bicicleta, el comportament de la Tricross evidentment és diferent i cal anar més en compte, no porta suspensió i els pneumàtics són de 35, però el resultat per pistes és excel·lent. He continuat cap a Can Planes, aquí hi han algunes pistes encimentades que fan de bon rodar i aviat arribo Coll de la Fita a sobre de Sitges, avall fins a les primeres naus industrials, aquí agafo una pista que fins fa quatre dies era un sender i vaig per un bosquet al costat de l'autopista que em porta molt més endavant a Can Quadres, a tocar de la carretera de Ribes, travesso la urbanització d'els Viñedos, passo per Puigmoltó, passo per dintre del bosquet que em deixa davant de la Masia dels Cocons, continuo per davant de la Masia de Xoriguera i surto a la recta dels xiprers de Solers, giro a l'esquerra i surto al polígon Santa Magdalena a tocar de casa.
He arribat cansat i ple de pols degut a la sequedat de les pistes.
Sortida recomanable per aquest tipus de bicicletes.