Aquest matí tenia que estar d'hora a casa, i així ha estat. He sortit a 3/4 de nou i a 2/4 d'onze ja estava de tornada. A part tenia les cames una mica adolorides de la sortida d'ahir.
He agafat la plegable i Trencarroques amunt.
A vegades penso que collons ens porta a anar als llocs de tanta pujada ?? Suposo que és allò que moltes dones diuen de nosaltres, que només tenim una neurona !
Bé, Cubelles, Mas Trader, Costa Cunit, Trencarroques, Clariana, la Gornal, Camí del Moliner (foto Tusinu), Castellet, pantà i cap a casa, uns 37 km entretinguts, tot per asfalt i ciment.
2 comentaris:
hs elegido el lugar perfecto para ir con las piernas doloridas.
si es que..., tu lo has dicho, solo tenemos una neurona
pero y lo bien que lño pasamos.
Sarna con gusto no pica... además has hecho bien, has concentrado el recorrido porq venía lluvía ¿no?
Publica un comentari a l'entrada