dilluns, 28 de març del 2011

Reus, La Mussara, Vilanova amb bicis plegables Dahon



Objectiu aconseguit !!
Foto a dalt de la Mussara amb l'església en runes al darrera.



Avui ha estat un dia especial. Fa dies que el Josep i jo teníem al cap fer aquesta bogeria, travessa o petita aventura, dieu-li com vulgueu !
La idea era anar des de Reus (capital del Baix Camp) fins a Vilanova i la Geltrú (capital del Garraf) amb bicicletes plegables Dahon, amb roda de 20", una la Dahon Impulse P21 del Josep i la Dahon JetStream P8 meva, amb la dificultat afegida de pujar a la Mussara, coll d'uns 18 km i que et deixa a 975m d'alçada comptant la distància des de la carretera N-420 que va cap a Falset.
Hi així ha estat. Hem agafat el tren de bon matí per anar cap a Reus. Descarregades les bicicletes del tren hem enfilat un tram de l'antiga nacional fins el trencall de Maspujols, aquí la carretera ja comença a picar cap a munt, passem per l'Aleixar i després per Vilaplana, en aquest tram hem tingut un fort vent de cara que ens ha dificultat molt l'anada fins a sota de la serra.
A partir de Vilaplana és on comença veritablement el port, uns 12 km de pujada serpentejant, amb moltes corbes que van agafant de seguida força alçada. Les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Baix Camp i el mar son impressionants, el sol ens anava escalfant i la carretera enganxada a la paret, ens alliberava del fort vent. A l'arribada a dalt el coll, foto de rigor, estem quasi a mil metres d'alçada, 975m marca el gps. La darrera vegada que havia estat aquí va ser el 30 l'octubre del 2008, amb la meva filla Mireia, aquest cop amb la bici de carretera, cosa més normal.
Hem continuat cap a l'esquerra per anar fins a les restes de l'antic poble de la Mussara i més tard retorn fins el refugi del mateix nom on hem esmorzat. El guarda del lloc ens ha preparat una bona botifarra amb pa amb tomàquet, la qual ens ha fet veure les coses d'una altre manera i ens recupera de la dura pujada.
De seguida hem tornat a l'asfalt pel mateix lloc, fins el trencall anterior i hem tirat avall cap a Mont-ral, poble instal.lat a dalt d'un turonet a uns 880 m d'alçada. A partir d'aquí la carretera davalla fins a Alcover, ja sobre els 50 km de ruta i a uns 240 m d'alçada, això vol dir que hem baixat uns 740 m des de la Mussara.
Agafem direcció Valls per una llarga recta, entrem a la capital de l'Alt Camp, girem a la dreta, passem vàries rotondes, els tràfec de vehicles és molt alt i la carretera estreta sense voral, estant fent obres per eixamplar-la, la destrossa, com sempre és considerable. Passem per Alió, girem a l'esquerra cap a Vila-rodona, a partir d'aquí comença una altre dificultat, pujar el coll de Can Ferrer, estem al darrera de la Serra del Montmell, aquí tornem a la tranquil·litat, carretera fantàstica, molt tranquil.la, sense cotxes ni camions.
Ja portem uns 8o km a les cames i comencem a notar el cansament. Baixem fins a Aiguaviva. A partir d'aquí ens comença una altre petita dificultat, pujar el Coll de les Ventoses, però aquest cop per la cara del darrera, fàcil i curta. Som dalt i a sota nostre ja veiem la plana del Penedès i el mar. Tenim sed i ganes de menjar alguna cosa, son quarts de tres de la tarda i parem a Sant Jaume dels Domenys, (Baix Penedès), lo primer una clara fresqueta i un entrepà. Ja recuperats, ens queden uns 25 km fins a casa, passem per Lletger, Banyeres del Penedès, l'Arboç i la nostra estimada carretera del Pantà de Foix. En Josep arriba aquí punxat, vàries parades a inflar i aconsegueix arribar a casa sense canviar la càmera.
Total 120 km i 2400 m de desnivell a les cames, ha estat una bona quilometrada, però l'experiència ha valgut la pena, queda demostrat que amb aquestes bicicletes és pot anar allà on vulguis.

EL VÍDEO:






6 comentaris:

CICLISMO NINJA I ha dit...

COLLONS-COLLONS QUINS CRACKSS!!!! La cabra tira pal monteee...

CICLISMO NINJA ha dit...

Bestial nanos!!! 120kms!!! Si-si las bicis pero las q las impulsan, son unos CRACKS!!! Felicitats per l´iniciativa, cada día ens sorprendeu mes i mes, aixó es vida, hi ha q aprofitarla al 100%. FELICITATS!!!! Tinc un altre repte pel tots tres, pujar el Midi du Bigorre amb bicis de ciclocros quand no hi hagi neu... o amb plegables!!!

carlessol@gmail.com ha dit...

Manel !!
Al Pic de Midi du Bigorre pujaràs tu amb plegable, què vols que ens enterrin al costat de l'observatori ??

Amb la de ciclocròs no és descartable, però al final hi ha una part que s'ha de pujar a peu !1
Vaig veure un vídeo d'uns bascos que ho varen fer i és molt, molt dur !1
Cal recordar que abans s'ha de pujar el mític Tourmalet, nen !!

CICLISMO NINJA I ha dit...

No me seas nenaza q con las cosas q haceis... si solo es subir un puerto, alto pero solo uno, almorzamos en el bar del Tourmalet y cuando queramos para arriba, si hay 300 metros de escaleras pero ya son arriba-arriba y luego bajamos en teleferico hasta la Mongie... ¿la semana después de la Quebrantahuesos o en septimebre?

Anònim ha dit...

no et vaig coneixer, anava distret. Una bona volta, si senyor.
Joan Galimany

couto ha dit...

Em vaig creuar amb vosaltres pel pantà, però no et vaig reconèixer. Amb aquestes bicis deu ser força complicat fer tants km.