Avui fa 20 anys de la gesta d'en Miguel Indurain, del seu primer mallot groc, del seu descens vertiginós del Tourmalet amb en Claudio Chiapucci. Va ser el 19 de juliol del 1991 en l'etapa Jaca-Val-Louron de 232 km.Allà estàvem molts aficionats catalans que vàrem poder veure a un jovenet i prim Indurain en el començament de la seva brillant carrera. També hi herem el meu pare i jo, allà vaig aconseguir que ell passes la seva única nit dintre d'una tenda de campanya a peu de carretera. Va quedar bocabadat de l'ambient i va ser una jornada increïble!
A part de poder veure in situ a Lemon, Chiapucci, Bugno, Fignon, Mottet, Chozas, Lejarreta, etc... També vaig poder fer una foto a un personatge que seguíem bastant en aquella època, en Thierry Claveyrolat, un bon escalador francès, guanyador del premi de la muntanya del Tour l'any 1990 i que uns anys més tard es va suïcidar d'un tret al cap.
4 comentaris:
Coses curioses del ciclisme!.
L'Indurain va atacar baixant i no pujant com sembla que marquen els canons.
A l'any 90 els pedals ja eren els Look automàtics, em sembla que el 86 ja els portaven alguns corredors...potser el primer va ser el Hinault?. El cables dels fens per dins del manillar, però els frens encara no eren "dualpivot".
Fr&Co.
Hablando y hablando con la gente se ve q estuvimos muchos por allá, el Manuel Fernández, yo, el Jaume Simón, nosotros acampamos a un par de kilómetros del inicio de la subida y lo vimos en el km y medio de la llegada en la curva anterior a las vallas del último kilómetro.
http://manolotusinurutas.blogspot.com/2009/08/tour-1991.html
Sàvies paraules !!
El Jaume Simó estava també amb el seu pare i els vàrem saludar.
Publica un comentari a l'entrada