La Monegros Orbea 2012, hi érem !!

La Marató Monegros-Orbea 2012 Btt s'ha convertit en pocs anys en una de les Marxes de Btt més importants d'Europa en participació. Segons la organització han pres la sortida en els dos circuits (llarg 119 km, curt 66 Km) un total de 6000 ciclistes de muntanya.
La prova es pot definir en poques paraules: Molta gent, molta pols i molta duresa.


Molta gent. Pel meu gust potser massa, el terreny dels Monegros dona per molt, per més gent hi tot, però per la organització, des de el meu punt de vista és massa gent, moltes cues per poder accedir a coses tant simples i bàsiques com wc, dutxes, bar, neteja de bicis, la prova se'ls hi ha fet molt gran molt ràpid i cal un replantejament dels serveis donats als participants ja que et cobren 30€.
Al seu favor, cal destacar els avituallaments, molt ben col·locats i complerts, un 10.

 Molta pols. Segons el refranyer català, Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Sobre aquest tema res a criticar, els Monegros es una zona semi-desèrtica i és lo que hi ha, si és suma lo seques que estan les pistes, més el pas dels ciclistes i vehicles de la organització el recorregut és un autentic polsinar, molts dúiem mocadors i mascaretes, però al final no serveix de res, pols, pols i més pols.


Molta duresa. La duresa està en el quilometratge, és una prova de llarga distància i cal saber molt bé on és va i la manera que cal afrontar el recorregut, el desnivell acumulat són uns 1300m, pot semblar poc desnivell per la distància de la prova, però al final els quilòmetres van pesant a les cames i arribes a Sariñena bastant tocat. Per la meva part he patit molt de l'esquena, son molts quilòmetres dalt de la Btt.

La prova te la peculiaritat que es fa per la tarda, la sortida es dona a les 13'30 (una hora abans la sortida ja era plena de ciclistes), cada participant porta un xip en el dorsal i d'aquesta manera saps el temps que has fet, surtis en el lloc que surtis.
En els darrers quilòmetres ens ha visitat la pluja, cosa que junt amb la pols que portàvem a sobre ens ha deixat com uns autèntics porquets.
La organització t'aconsella portar llum per si t'agafa la nit, pots tenir una "pàjara" o una averia i arribar tard, però a nosaltres no ens ha fet falta, tots els del grup hem fet la ruta en unes 6h a uns 20k/h de mitja, és una volta molt rodadora.



De Vilanova, en el nostre grup hi hem anat, en David Ruiz, Toni Albà, David Ocariz, Mario i jo. També hi eren la Núria Escuer, Josep Esteve i alguns ciclistes locals més, coneguts pels seus mallots de botigues i clubs locals.