Avui un grup de 21 ciclistes amants de les bicicletes Brompton (Facebook BCN) del Barcelonès, Vallès, Maresme i Garraf fent servir el transport públic de rodalies ens hem desplaçat fins a l'estació de Sant Vicenç de Calders. D'aquí hem sortit amb les nostres màquines per fer la ruta del litoral fins a Vilanova i la Geltrú.
La ruta passa pels passejos marítims de Coma-ruga, Sant Salvador, Calafell, Segur de Calafell, Cunit, Cubelles, travessa el Riu Foix i per l'interior (Camí vell) arriba a la part de dalt de Vilanova i la Geltrú, total uns 21 km. Després ens hem arribat fins a la platja de Ribes-roges i hem fet la foto de grup a l'escultura de la Pasífae.
Hi ha hagut molt bon ambient, amb parada i tot per fer una xocolata amb xurros i porres.
Part del grup abans de tornar a agafar el tren per tornar a Barcelona ha gaudit d'una bona paella al passeig marítim de Vilanova.
Estem preparant pel dissabte 24 de novembre (jornada de reflexió) una sortida de bicicletes Brompton.
La sortida serà de l'estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders a les
10.05 h, hora que arriba el tren rodalies de Barcelona i que portarà un
grup d'aficionats a aquestes bicis plegables. Per arribar al punt de
sortida, el rodalies surt a les 9.06 de Sants, passa per Castelldefels a
les 9.25, per Sitges a les 9.36 i per Vilanova a les 9.43. Els que hi
vulguin pujar ja ho saben.
La ruta serà Sant Vicenç, Coma-ruga, Sant Salvador, Calafell, Segur
de Calafell, Cunit, riu Foix, Cubelles, camí vell de Cubelles i Vilanova
(platja) on farem un bon vermut a l'arribada.
Els que vinguin de Barcelona faran la tornada amb tren sortint de Vilanova.
La sortida d'avui ha estat de pur i dur excursionisme, si entenem l'excursionisme com a eina per conèixer i relacionar-se amb la gent i el territori, avui hem fet aquesta activitat però en bicicleta. L'excursió ha començat a l'estació del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, a les 8 del matí, aquí en Rafa, Toni Albà, José Zazo, Chema i en David Ocariz hem agafat un rodalies que ens a dut fins a l'estació de Gavà (Baix Llobregat), a Sitges s'ha ens ha afegit un company d'en David que ens ha acompanyat fins a l'hora d'esmorzar. Aquí a Gavà ha prosseguit l'excursió, després de travessar la vila hem anat cap a la zona de Can Bori i Can Tries per començar el dur ascens fins a Begues, previ pas pel cementiri de Sant Climent de Llobregat, tot el recorregut ha estat per pistes ciclables, però d'una gran duresa. Abans de Begues hem fet un petit tram de carretera, un bon esmorzar i hem enfilat cap a la Clota, plana que està abans de començar la dura pujada fins a la Morella, 594m i cim més alt del Massís del Garraf, per aquí hem pogut gaudir de bones vistes del mar i de la propera Vall d'en Joan (abocador), a l'acabar la dura pujada hem deixat les bicis i ens hem acostat a peu fins al Cim, val la pena fer l'esforç de caminar una miqueta amb les sabates de ciclisme i coronar el cim, aquí les fotos de rigor i avall fins el trencall de la carretera del Rat Penat, aquí ja amb asfalt. Un parell de tobogans fins el Coll de Vallgrasa, cap a l'esquerra i pista fins el Coll de la Fita, aquí en Chema ens ha ofert amb una bona caiguda, picant de cara al terra i fen-se un petit trau a la cella, xapa i pintura i cap a casa per Mas Alba, Ribes i Vilanova. Han sortit 46 km i 1100m de desnivell.
Aquest dilluns dia 19 comença la edició 101 de la "Volta" 2012 a Calella i acabarà el diumenge 25 de març a Barcelona.
La primera etapa, curta amb sortida i arribada a Calella i el pas pels alts de Viladrau (2a categoria), Coll Formic (1a categoria) i Collsacreu (3a categoria) a 18 quilòmetres de meta. Una etapa trenca-cames ideal per escapades.
La segona etapa, amb sortida i arribada a Girona, tindrà el seu punts culminant amb l'ascensió a l'alt dels Àngels, de 1a categoria, que es coronarà a 13 quilòmetres de meta. Serà la primera oportunitat pels corredors que lluitaran per la victòria final a la "Volta".
La tercera etapa, serà la reina de la "Volta". 210 quilòmetres entre la Vall d'en Bas i Port-Ainé passant per quatre ports de muntanya: Coubet i la Collada de Toses de 1a categoria i Cantó i Port Ainé de categoria especial. Seran gairebé 80 quilòmetres d'ascensió finalitzant l'etapa a l'estació de Port-Ainé, "Cima Peris" de la "Volta" 2012, un port de categoria amb 19 quilòmetres de pujada, una pendent mitjana del 6,5% i una pendent màxima del 12%.
La quarta etapa, entre Tremp i Ascó "La vostra energia", i de 199 quilòmetres, té tots els números per decidir-se en una escapada. Les dues ascensions finals a l'alt de les Paumeres decidiran el guanyador. A Ascó han guanyat en els darrers anys Pierrick Fedrigo i Jens Voigt, dos corredors de característiques similars i dels més combatius en el pilot internacional.
La cinquena etapa, entre Ascó "La vostra energia" i Manresa, serà la tercera consecutiva al voltant dels 200 quilòmetres de recorregut. Serà una etapa per a que els ciclistes que s'estiguin disputant la general intentin fer diferències entre ells. La pujada a l'alt de Montserrat, de primera categoria, deixarà als corredors a 24 quilòmetres de meta i en un descens vertiginós cap a Manresa, punt final de l'etapa.
La sisena etapa, entre Sant Fruitós del Bages i Badalona (Centre Comercial Màgic) pot ser la única etapa on els velocistes tinguin opcions de guanyar l'etapa. Tot i pujar-se l'alt de la Conreria a prop de meta, el circuit final pels carrers de Badalona pot permetre als equips dels velocistes controlar la carrera per disputar-se-la en l'esprint final.
La setena i darrera etapa, no serà un tràmit. Serà una etapa curta i nerviosa. Si la carrera encara no està decidida es poden veure els últims intents per canviar la classificació general. La pujada final a l'alt de Vallvidrera deixarà als corredors a només 7 quilòmetres de meta. Coronar l'alt amb uns segons d'avantatge pot ser definitiu per arribar a la línia de meta com a vencedor. L'arribada serà al passeig de la Reina Elisenda, lloc d'on va sortir la primera etapa de la primera "Volta" l'any 1911.
Ja estem a casa i la veritat que el muntatge i la ruta tenia la seva complexitat i tot ens ha sortit rodó. Tant sols una petita excepció, el primer dia vàrem sortir tard del Pont de Montanyana, cap allà les 12 del migdia i sens va fer fosc abans d'arribar a Cambrils.
1a Etapa, 107 km: La història comença l'estació de tren de Vilanova i la Geltrú, 4'42h de la matinada del diumenge 18, agafem un rodalies que ens porta a Passeig de Gràcia de Barcelona, sortim a l'exterior, pleguem les bicis i les empaquetem amb plàstic d'embalatge, no volem que ens arribin rebregades i tampoc que ens posin problemes a l'autocar. A les 6'45h agafen l'autocar de l'empresa Alsa (Alsina Graells) que ens durà fins al Pont de Montanyana, (línia BCN-Viella) el viatge es fa llarg i lent, a l'estació d'autobusos de Lleida estem quasi una hora parats i tot funciona amb un aire "campechano" i tranquil, l'autocar entra als pobles i sense preses, va agafant la poca gent d'un diumenge pel matí. Arriben a destí, desempaqueten les nostres màquines, un cafè, omplim els bidons d'aigua i a rodar, sortim quasi a les 12 del migdia. Travessem el pont penjant de fusta, bucòlic i imprescindible per començar la ruta al Pont de Montanyana, el dia està gris i no sabem si ens mullarem. Comencem a pujar el Coll de Monllobar, la primera dificultat del dia, baixem cap a Tremp, més endavant arribem a Figuerola d'Orcau on dinem. Continuem amb la panxa plena cap a Isona per començar a pujar la segona dificultat del dia, el Coll de la Faidella i més endavant el Coll de Boixols que per aquesta cara és curtet, llarga baixada de 18 km fins a Coll de Nargó, aquí parem a fer una cola per començar a pujar la darrera dificultat del dia, el Coll Alzina d'Alinyà, passem alguns túnels curts, aquí degut a que hem sortit tard s'ens començar a fer fosc i la veritat que cap dels dos hem pensat en portar llum, la foscor s'ens tira a sobre, s'ens creuen uns senglars per la carretera, coronem i ens queden uns 5 km fins a l'arribada, baixem i anem seguin la ratlla blanca lateral com podem, menys mal que per la carretera no passa cap vehicle, menys mal ! Arribem a Cambrils a 2/4 de 9 del vespre, amb fred i cansats. A l'hostal Ca l'Agustí hi ha bon sopar i bon dormir. Entre els dos ens fotem un fart de riure de la situació que hem viscut.
VÍDEO 1a ETAPA: La ruta de la 1a Etapa:
2a Etapa, 108 Km: Ens llevem d'hora per poder esmorzar a partir de les 8h, bons embotits, pa amb tomàquet i cafè. Partim quasi a les 9h. La carretera va pujant mica en mica, però a partir de Canalda comença la pujada més forta a el Coll de Jou, ens queden uns 4 km fins dalt, coronem, parada a la font i fotos de rigor. En aquest punt i lloc ens creuem amb la ruta la Travessa diagonal que varem fer fa uns mesos, l'Andorra - Vilanova i la Geltrú. El dia està clar i fa bon sol, tot i així ens hem de tapar ja que la fresqueta apreta. Comencem la baixada cap a Sant Llorenç de Morunys, travessem el poble i enfilem direcció Berga, la carretera es torna a enfilar, parem a fer un refresc i una pasta a la Cantina de Llinars, lloc peculiar i estratègic al mateix temps. Continuem pujant cap el Coll de Jouet (de la Mina), travessem el túnel que dona pas a l'altre costat, baixem cap a Berga, la carretera arriba a la capital del Berguedà i estem per sobre de la ciutat, tenim les teulades a tocar, bona vista. Agafem la C-26, travessem el Pantà de la Baells per un llarg viaducte, aviat arribem a Vilada, lloc on dinem. Continuem cap a Borredà, la carretera va pujant, però ja més suau, ens desviem a la dreta per passar per Alpens, ja baixem i arribem al final d'aquesta etapa, arribem a Sant Quirze de Besora, aquí descansem a l'Hotel Sant Quirze, lloc modern i confortable.
Vídeo de la 2a Etapa:
La ruta de la 2a Etapa:
3a Etapa, 100 km: Ens llevem d'hora per esmorzar a les 7 tal com havíem quedat amb els del bar, però no obren fins a 2/4 de vuit, sembla que hem perdut mitja hora, però la veritat és que fa fred i millor sortir una mica més tard. cap a 2/4 de 9 agafem les bicis i en marxa. Avui passarem pel Collfred, fa dies que el tenim al cap. Comencem pujant, per variar ! Passem per Santa Maria de Besora, pel Coll deVidrà, baixem una miqueta i fem un cafè a Vidrà, jo estic molt constipat i en Josep em dona unes pastilletes. A partir d'aquí comença una zona, una carretera (pista asfaltada) i un paisatge espectacular, comença la pujada al Collfred de veritat, la pujada per l'altre cara és més dura, però per aquí tenim rampes del 15% que no cal despreciar. Estem envoltats de prats, masies i vaques, les rampes son dures, però hi ha trams per poder recuperar, coronem, planeja una mica i baixada molt forta fins a Sant Privat d'en Bas, hem d'anar en compte, hi ha revolts molt tancats, les ombres i el sol fan de mal veure la carretera. A la nostre dreta tenim el cim del Puigsacalm, muntanya que ens acompanya tota l'estona. La veritat que ens pensàvem que ens costaria més, la cara que baixem és molt més dura, ens trobem algun ciclista pujant. Arribats a la Vall d'en Bas anem cap a Olot per carreteres interiors, tranquil·les i planes, arribem a Olot i per la variant exterior, amb molt de trànsit per cert, sortim de la ciutat per agafar la carretera a la dreta cap a Santa Pau, aquí comencem a pujar fins l'Alt de Santa Llúcia, és curt, però pesat per les seves rectes,passem per la Fageda d'en Jordà, i passat Santa Pau la carretera baixa cap a Mieres, previ pas per un petit pujadot anomenat Coll de Mieres. Aquí parem a fer un refresc. Continuem avall cap a Sant Miquel de Campmajor, la carretera és trencacames, ja veiem les primeres cases de Banyoles, ens arribem fins l'estany, és visita obligada, cal fer unes fotos i descansar una mica el cul. travessem Banyoles, és hora punta i sembla una gran capital, ens trobem molt de transit, però de seguida agafem la carretera que va capa Vilavenut, a partir d'ara és un costant puja hi baixa, hi han moltes rieres i molts turonets, sembla una muntanya russa. Aviat agafem un trencall cap a Sant Esteve de Guialbes, travessem la nacional i l'autopista, ja estem molt a prop del nostre final, Camallera (Alt Empordà). No havíem mirat l'hora i pensàvem que no podríem agafar el tren a les 15'08h, encara falta un quart d'hora i ja som a Camallera, perfecte podrem agafar el tren, però ens quedem sense dinar, però cap problema, sempre és millor pujar al tren aviat, mai saps si passarà el proper.
Amb ferrocarril fem Camallera-Granollers, Granollers-Castelldefels i Castelldefels-Vilanova, aquesta és la millor opció escollida per no parar a BCN i fer puja i baixa a Sants o Gràcia amb el volum de gent i amb les bicis.
Vídeo de la 3a Etapa: La ruta de la 3a Etapa:
Total uns 315 km per les comarques de La Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, Osona, Garrotxa, Pla de l'Estany i Alt Empordà.
Lo primer de la crònica que cal dir, ha estat BESTIAL !!
Si nois/noies i amb tota la modèstia possible, penso que aquest cop lo que hem fet ha estat una passada, tant pel recorregut, el paisatge, el bon temps, la companyia, els llocs on hem menjat i dormit, etc ...
2 etapes: 1 etapa: Andorra- Santuari del Miracle, 113 km i 3572m de desnivell 2 etapa: El Miracle-Vilanova i la Geltrú, 113 km i 1740m de desnivell
Desnivell total i km dels dos dies: 5312 metres i 226 km
A donat la casualitat que els dos dies sortissin 113 km, no havia estat preparat. Aquí tenim els tracks reals, gentilesa d'en Josep.
Per poder fer aquesta travessa no tot ha estat bicicleta. Tot comença a l'estació de ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Diumenge a les 4'42h de la matinada, agafem un rodalies fins a l'estació de Sants, d'aquí ens surt un autocar de l'empresa DirectBus que ens pujarà a nosaltres i les bicicletes fins a Andorra (Sant Julià de Lòira). Abans, però una petita feina prèvia, plegar les bicis i empaquetar-les una mica amb plàstic (norma de l'empresa). El viatge amb autocar perfecte, amb tres hores arribem al Principat d'Andorra, descarreguem les màquines, esmorzem una mica i comencem a rodar, feia molts dies que preparàvem aquesta sortida i la veritat que ja em teníem ganes.
1a ETAPA:
Sobre les 10 del matí comencem la ruta de cara avall, cap a la Seu d'Urgell. Baixant ens troben al gruix de ciclistes de la Marxa cicloturista 3 Nacions, que pugen. Parem un moment i saludem a companys de Vilanova, al David Ruiz, als germans Baig, Pau i Roger i al Montesó. Des de dintre del poble de la Seu agafem una carretera que s'enfila direcció Tuixén, previ pas per Cerc, el Ges, el paisatge és espectacular, vistes del Cadí i de les valls del Segre, el dia és radiant, no hi ha n'hi un núvol. Coronem el Coll de la Traba (1480m), aquest coll té una llargada d'uns 16 km. Passem per Adraén ja de baixada, omplim els bidons en una font de l'entrada del poble. continuem per Fórnols del Cadí, Cornellana, pobles petits a la cara sud del Cadí. Amb pujada arribem a Tuixent, és la 1 del migdia, aquí dinem a Cal Farragetes, lloc perfecte i un pati per desar les bicis. Després de dinar i amb la panxa plena enfilem el Coll de Port (1668m), coll que des de Tuixent té una llargada d'uns 10 km, previ pas pel Coll del Buc. Ràpida baixada i aviat empalmen amb la pujada a Port del Compte (1690m), després de coronar tenim unes bones vistes a la nostre esquerra de Sant Llorenç de Morunys i del pantà de la Llosa del Cavall. Baixem una mica i tornem a coronar un altre port, el Coll de Jou suau per aquest costat. Ara bé una llarga baixada fins a Solsona, previ pas pes Lladurs. Aquí parem en un bar a refrigerar-nos, el dia és molt calorós i el sol ens ha castigat de valent. També cal dir que passo per una de les farmàcies del poble, hem calia una pomadeta per calmar-me una mica de mal de cul que fa hores que arrossegava. Agafem un tram de la vella carretera que va a Guissona, més tranquil·la i suau que la nova. Girem a l'esquerra i en 4 km ens posem al Santuari del Miracle, lloc especial, emblemàtic, al vell mig del Principat, espai religiós i curiós, sembla que hem retrocedit 40 anys, però que ha nosaltres ens fa un bon servei, bon sopar i bon allotjament. Anem a dormir molt d'hora, el dia ha estat esgotador.
EL VÍDEO DE LA 1a ETAPA:
2a Etapa:
Sortim molt d'hora del Miracle, sense esmorzar ja que el bar està tancat, tenim previst anar a esmorzar a Pinós, lloc emblemàtic ja que és el centre geogràfic del Principat de Catalunya, a uns 820m d'alçada. Passem per Su, d'aquí fins a Pinós tenim un coll que s'ens fa dur de bon matí, el Coll de Pinós amb 7 km de pujada. Arribem a Pinós sobre 3/4 de 9 del matí, el bar ja està obert. Esmorzem de valent, un dels millors esmorzars que recordem, truita, pa amb tomàquet i una fusta d'embotits de la zona, que la veritat ens senten molt bé. Continuem la ruta, a partir d'ara la carretera és un autentic trencacames, pujar i baixar constant, el terreny és així. Arribem a la Molsosa i fem un tram nou que no estava previst, després de preguntar a la masia de Cal Claret tornem enrere i fem una carretera estreta i ombrívola que ens dur a la de Calaf. Passem per Sant Pere de l'Arç i Aleny, aviat arribem a Calaf i més endavant als Prats de Rei. D'aquí comença el Coll de les Maioles que ens portarà a Igualada, a dalt del coll estem rodejats de ventiladors - generadors per fer llum, la imatge no és massa paisatgística, la veritat. El descens és ràpid i pronunciat fins a Igualada, aquí parem a fer una clara, la veritat que ens fa falta, venim bastant deshidratats. Aquí ja estem en territori més conegut, estem en el radi d'acció dels ciclistes vilanovins. Enfilem l'antiga carretera cap a Vilafranca del Penedès, passem per la Pobla de Claramunt amb el seu castell vigilant, per Capellades, Sant Pere de Sacarrera, Sant Quintí de Mediona, Sabanell i Puigdalber on decidim parar a menjar alguna cosa, son les dues del migdia i un most i beguda ens vindrà bé, fa molta calor i el sol crema de valent. A partir d'aquí i fins a Vilanova ho trobem tot en obres, ple de transit i molts camions, no té cap gràcia excepte arribar a casa. Veiem la monstruositat de les obres del Eix diagonal, sense comentaris. Passem per Vilafranca del Penedès i Canyelles amb la seva pujada que ens acaba de posar les cames al seu lloc. Ja tot baixada i pla fins a la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, arribem sobre les 4 de la tarda, cansats, cremats del sol, però contents dels dos dies de travessa, ha valgut la pena. Objectiu aconseguit !!
Trans-Garraf o també es podria anomenar Gavà-Vilanova amb bicicleta de muntanya. És una travessa que passa pel vell mig del Massís, pujant a la Morella i passant per camins i colls emblemàtics de la zona. Aquesta ha estat la ruta d'aquest matí. He anat sol, be sol no, amb el gps, que és un bon company de ruta, no ho hagués pensat mai, la veritat ! La intenció era sortir demà, però he fet canvi de plans hi he sortit de bon matí, a les 7 ja era a l'estació de Vilanova per agafar el tren, darrerament sembla que estem abonats, el dilluns passat vàrem anar a Reus amb el ferrocarril. De Gavà (Baix Llobregat) he enfilat cap al cap d'amunt del poble, cap a Can Bori, d'aquí surt una pista de terra que en pujada va ascendint cap a la zona de la Costa Fustera entre Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat i Begues. A la llunyania, a la meva esquerra tinc les restes del Castell d'Eramprunyà a Bruguers i la carretera de Begues, tantes vegades pujada en bici de carretera. El desnivell comença a ser dur, però hi ha un moment que el camí baixa una mica per entrar en una petita vall plena de camps de cirerers florits, això cal una parada i foto de rigor.
Estic al camí Ral que a la dreta em portaria a Sant Climent. Jo giro a l'esquerra i amb forta pujada faig cap a la carretera de Begues a Torrelles. Entro a Begues per la zona de la Rectoria, travesso el poble i giro a l'esquerra per la pista ampla que va a la Plana Novella, la deixo de seguida per l'esquerra per anar cap a la Clota, bonica i verda esplanada, arribo al final, a l'esquerra surt la pista que baixa a la Sentiu (Castelldefels), jo cap a la dreta i amunt, amunt de veritat, surto a la pista que be del Coll de la Creu per la dreta, jo cap a l'esquerra, bones vistes de les Agulles i del litoral, el dia és radiant i ha bona visibilitat. Per la carena faig cap al Coll Sostrell, a l'esquerra tinc la Vall d'en Joan, que bonic és el nom d'aquesta vall, llàstima que és l'abocador més gran del país.
Davant ja tinc el cim de la Morella, però amb costara d'arribar-hi. La pista ciclable gira cap a la dreta i amb fortes rampes i llaçades em deixa al peu del cim, cal deixar la bici i caminar una mica per pujar-hi, estic a 596m d'alçada, bones vistes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, del mar i fins i tot del Pirineu nevat.
Tiro avall, cap a Campgràs, agafo la pista asfaltada que va al Pla d'en Pitxot, a l'esquerra aniria cap al Rat-Penat, jo per asfalt cap a la dreta, dos tobogans i arribo al Coll de Vallgrassa, giro a l'esquerra per anar cap a la bassa, foto i cap a la dreta, cap a Can Planes, la pista baixa i tornar a pujar fins el trencall que bé de Jafre, giro a l'esquerra, Coll de la Fita, ja estic a a tocar de Sitges, giro a la dreta per baixar a Mas Alba, travesso la urbanització per asfalt i agafo el camí que em portarà a l'entrada de Sant Pere de Ribes, passo per Can Quadres i surto a la carretera, giro a l'esquerra cap a Can Macià, continuo endavant cap a Puigmoltó, tram de carretera i m'enfilo a la dreta per anar a passar per davant de la masia de Xoriguera. Agafo la recta del xiprers de Solers i avall cap a Vilanova.
Sembla que la primavera ja ha arribat, bé en teoria ja la tenim a les portes, quatre dies. I ja hi torno a ser !! Ja començo a fer aquelles coses no gaire normals, però que a mi m'agraden tant. Deu ser el canvi d'estació o que m'agraden massa les bicis i la Single Speed (una velocitat) la tenia una mica abandonada. He anat a fer un tomb curt de carretera, Sitges, Ribes, Canyelles i Vilanova, uns 30 km a una sola velocitat, un 42X18, que equival a 4'92m per pedalada aproximadament. D'aquí bé el títol del Retall d'avui. És una volta bastant plana, exceptuant la pujadeta a Vallpineda i la de Canyelles, la veritat que la de Canyelles ja m'ha costat una mica més i a sobre avui feia vent, de cara, com sempre ! La sensació d'anar amb una Single és especial, al començament busques els canvis a la pujada i evidentment no els trobes i a les baixades et tens que deixar anar sense pedalar. Però aviat agafes "el truco" i a disfrutar, sense preses i amb una bona cadència.
Porto molts, molts anys de soci de la Unió ciclista Vilanova, més de 25 anys, però jo no soc home de club, ho reconec. Avui, després de tant de temps ha estat la primera vegada que he anat a fer-me la foto oficial, a la sortida de començament de la temporada. A més aquest any és el primer cop que m'he inscrit a la Clàssica d'Andorra després de més de 20 anys que hi van. I potser, en tans anys he anat unes 10 vegades a les sortides del diumenge. M'estaré fem gran? M'agrada fer coses en petit comitè o en solitari, els col.lectius majoritaris no m'agraden gaire, la sortida i l'esmorzar de la ruta d'avui ha estat un exemple, molta gent i molt d'enrenou. Però això no treu la bona feina que fa el club, amb gent treballadora i amb moltes ganes al davant. Penso que fan una bona tasca aglutinant un col.lectiu de gent de diferents maneres de pensar i d'actuar. Portant un grup de nanos, preparant i fent les sortides de cicloturisme, la Clàssica d'Andorra, mantenint un local, anant a marxes, fent assemblees, col.laborant en proves que passen per la ciutat i altres moltes tasques... Felicitats !! Hem anat fins a Roda de Barà, la anada per la costa ha estat ràpida. També ens han acompanyat un tram la canalla de l'escola de ciclisme. A l'arribada al lloc d'esmorzar el grup ja s'ha separat, uns ens hem quedat al casal i altres han anat al bar de l'estació. L'esmorzar ha estat etern, però comprensible amb el volum de gent que érem. A l'acabar d'esmorzar el grup s'ha tornat a partir, la majoria han tornat per la costa. Però 4, hem decidit tornar per dalt, per Bonastre, Masllorenç, Santa Cristina, La Bisbal, l'Arboç, pantà i Vilanova. El petit grup estava format pel Manel (Tusinu), Fran (de Cubelles), Vicente i jo. El ritme ja ha estat més alt, la veritat que penso que hem anat un pel massa forts pel meu gust, però si et trobes bé, li fots !! De quilòmetres no gaires, uns 84, però per avui ja ha estat bé.
