dissabte, 28 de novembre del 2009

De Castellet al Castellot


De Castellet al Castellot, sembla un joc de paraules però no !
És part de la ruta que he fet avui.

Avui he sortit sol, bé sol exactament no, he sortit amb el gps i la càmera de fotos, eines que darrerament sempre porto a sobre i que hem serveixen per poder il·lustrar l'article d'aquest Bloc i per seguir una ruta pregravada o gravar-la per després penjar-la.
En la sortida d'avui portava en el gps una ruta del company Josep Esteve que va fer pel Penedès, una volta d'uns 40 km per carreteres i pistes amples i fàcils. Però jo he fet alguns canvis, he afegit sortir de Castellet (Castell de Sant Esteve) a tocar del Pantà de Foix i pujar fins al Castellot (Castell vell de la Marca) a sobre de Les Cases noves de la Riera i a tocar de la riera de Marmellar.
He sortit de Castellet molt d'hora, sobre les 8 del matí, he aparcat el cotxe a la part del darrera de poble, a tocar del castell i del cementiri, a la llunyania és veu la serra on vull anar i el Castellot a dalt del turó.
Avui el matí s'ha aixecat frescot, però el sol començava a despuntar i he pogut fer algunes fotos a contrallum ja deixant el poble.

Alguna part del recorregut passa per trams del de la 2a Trobada de Tàndems, la majoria està asfaltat o cimentat excepte les pistes que pugen i baixen per dures rampes fins al Castellot a 465m i alguns enllaços entre asfalt. La pujada és fa dura, des de el trencall de la carretera hi han uns 4 km fins dalt, la pista és ampla i bona, però el tram final és un sender d'uns 50m que cal fer a peu, suposo que hi ha ciclistes més hàbils que el fan a dalt de la bici, però jo he arribat cansat i amb el temps he anat perdent agilitat.
La visió des de dalt és espectacular, a sota mateix tinc una gran plana plena de vinyes i masos, a la meva esquerra lluny és veu Montserrat, a darrera la serra boscosa amb la carretera de les Ventoses i a davant puc veure fins el mar. Ha valgut la pena pujar fins aquí, tranquil·litat, bones vistes, menjo una poma i avall.

Aquesta volta m'ha servit per conèixer alguna pista que no coneixia i poder passar per llocs que feia molts anys que no passava, com la Casa Murada o el mateix Castellot.
Arribant a la Casa Murada he pogut fer aquesta foto curiosa.
Total uns 47 km.


1 comentari:

CICLISMO NINJA ha dit...

Hoy he podido mirar y remirar la salida. Fantástica, memorable, una salida solo de vez en cuando también va bien para aclarar las ideas, para poner todo en su lugar. La intimidad del pedaleo en solitario, la búsqueda, los olores, paisajes... parar y recrearte con la cámara. No tiene precio. La soledad del corredor de fondo...