Etapa marató

181 km. Feia molts, molts anys que no feia aquesta quilometrada, tot és culpa de la Paris-Roubaix que ja la tenim a la vora. Hem de passar moltes hores a sobre de la bicicleta, avui n'hem estat 7 i hem de rodar molt per poder aguantar els 255 de la Roubaix.
La sortida d'avui ha estat tota pel pla, cap a Tarragona, Vila-seca, Cambrils, Miami platja, Hospitalet de l'Infant i a tocar de la central de Vandellòs ens hem donat la volta, just a dalt del Coll de Balaguer, coll que separa les comarques del Camp de Tarragona de les de les Terres de l'Ebre, just al punt quilomètric 90 dels nostres compta-quilometres. La majoria del recorregut l'hem fet per la N-340, nacional bastant tranquil.la des de que van obrir la A-7 fins a Hospitalet de l'Infant. La Tornada l'hem fet per Cambrils, per la ratlla de la costa, per Salou, Cap de Salou, La Pineda i cap a Tarragona, d'aquí cap a casa pel mateix lloc per on hem vingut.
La zona escollida per rodar és bastant lletja, hem agafat les petroquímiques del Camp de Tarragona, les zones turístiques de Cambrils, Salou i les horterades de Miami platja, és lo que tenim i ara no ho podem canviar !!
De Vilanova hem sortit 4 ciclistes, en Rafa, en Joan Antoni Marín, el David i jo. En David ens ha acompanyat fins al km 40, a tocar del restaurant Jaume I a les portes de la Imperial Tarraco i suposo que haurà tornat pel mateix lloc i n'ha haurà fet uns 80. Nosaltres hem continuat amb lo nostre hi hem parat a esmorzar a Vila-seca, sobre el km 56, al bar el Pont, lloc molt correcte, la zona a part de lletja és embolicada, l'antiga nacional a vegades a desaparegut degut a la construcció noves carreteres i costa una mica d'enllaçar, però al final n'hem sortit.
El dia de bon matí ha estat frescot i núvol, però a la tornada el sol a picat de valent, les platges ja són plenes dels primers banyistes amb ganes de sol i nosaltres hem arribat a casa amb el típic color moreno del ciclista.
Al final els quilometres han començat a pesar a les nostres cames, sobre tot a les d'en Marín, ell no participa a la Roubaix i cal agrair-li la seva companyia.
El Rafa i jo hem arribat millor de lo que esperàvem, és nota que portem hores dalt de la bici, suposo que no hi ha cap més secret, la bici vol bici !!