dilluns, 10 de maig de 2010

Terra de Remences 2010



No soc persona de participar en gaires marxes, m'agrada més la solitud de les carreteres, poder gaudir del paisatge i d'anar fent, sense seguir el ritme que marqui el grup de davant i sense mirar enrere, vull seguir el meu ritme.
Evidentment que aquest any l'objectiu és una MARXA, ho poso en majúscules ja que tinc el cap i el cor al velòdrom de Roubaix.
Aquest diumenge he fet una excepció, he anat a fer la Remences (curta) i dic curta perquè ja ho teníem previst així abans de sortir, no sóc dels que apuntats a la llarga, després es queden a Sant Esteve (molt respectable) fent la curta. Es una marxa que et dona aquesta possibilitat, que depenent com et trobis, com estigui el temps o l'hora que sigui, puguis finalitzar al km 95.
Hem sortit i arribat junts la meva filla Mireia i jo, la veritat és que jo m'he trobat bé, es noten els quilòmetres que porto a les cames, al finalitzar la veritat és que m'han agafat ganes de tornar un altre any i fer la llarga, bé això si ha d'arribar, ja arribarà.
La marxa està molt ben organitzada, tant sols una parada abans d'arribar a Olot degut a un tap en una rotonda és l'únic criticable, però portar a 3000 ciclistes per aquestes carreteres de déu no és feina fàcil.
Els dos colls primers són fàcils (Capsacosta i Canes), és pugen a bon ritme, no tenen rampes com el de Bracons.
Ens ha agafat la pluja al coronar el Capsacosta i no l'hem deixada fins a començar el de Canes, la passada per Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ha estat sota una pluja fortissíma, menys mal que la baixada fins a Olot l'asfalt era sec.
A l'arribar a la Vall d'en Bas ens esperava un fort vent de cara-costat que ha anat molestant fins a l'arribada.
Pedalar al costat de la Mireia ha estat un plaer, la veritat es que a la baixada no la puc seguir, com a triatleta és una gran baixadora, pel pla i pujant aquest any li ha faltat sortir més, però ens ho hem passat bé.
A la sortida de Sant Esteve, ha estat molta casualitat trobar a gent coneguda, allà estava el bon company Manel (Tusinu) amb la seva alegria característica i altres ciclistes de Vilanova, després com a és lògic ja ens hem perdut la pista, els ritmes són diferents.
El cap de setmana no ha estat sols la Remences, aprofitant l'estada a la Garrotxa, el dissabte ens vàrem acostar fins a la Fageda d'en Jordà, espai conegut, però sempre que hi tornem ens sorprèn amb la seva vellesa. Aquí vàrem fer una caminada d'un parell d'horetes per estirar les cames.

3 comentaris:

Manolo Tusinu ha dit...

Ostras Carles si te lo has pasado bien pese a la lluvia me alegro pues iba pensando en tí bajo el aguacero, una marcha q viene y tromba de agua, menos mal que nos hemos podido secar y la subida nos ha calentado un poco. Un placer estar contigo en la salida y hablar distendidamente de nuestras cosas... no te recomiendo la larga, si acaso hacer la corta y luego subir Bracons y bajar otra vez a meta pero cuando coronas Bracons quedan 70kms!!! y el último puerto Can Toni Gros con lo q llevas se sufre por lo largo q es. La zona si q es preciosa, es una maravilla de paisaje y tan verde, es un lugar para ir a pasar el día con la familia pero cuando sales de la Vall, ya sabes lo q hay, subidas y mas subidas. NOS VEMOS!!!!

Carles Soler ha dit...

Jo la veritat que m'ho he passat bé, evidentment que més km més patiment.
Però ja està bé.
Felicitats peer les teves 7h.
Ens veiem.

Manolo Tusinu ha dit...

La curta està molt bè, jo penso que l´éxit de Remences es sortir tots al mateix calaix i desprès que cadascun segons el día pugis fer la curta si no et troves bè i si tens ganes pujar Bracons i tornar!!! La llarga la trovo massa dura o per ferla amb molt de cap, jo ja vaig pugar Can Toni Gros fa 20 anys amb alforjes i ja sabía lo llarg i tortuos amb les cames de fullol.la!!!