He tornat a Campdàsens

Feia dies que no anava a Campdàsens. Aquesta tarda m'he animat i cap allà he fet cap (apa, rodolí i tot !).
La darrera vegada va ser per l'octubre del 2009.
Arribar-hi, no és massa bonic, la veritat. Hi has de pujar des de Vallcarca, al vell mig de la carretera de les costes del Garraf, fabrica de ciment i pedreres, però en el moment que ets dalt, val la pena, el lloc és tranquil i el paisatge s'ho val. També s'hi pot arribar a l'inversa de la volta que jo he fet. Però si vols fer una volta circular t'empasses la fabrica de ciment.
Jo he arribat a Vallcarca des de l'interior, des de el Coll de la Fita a sobre de Sitges, previ pas per Mas Alba, per pistes de terra per els caçadors i Mas Quadrell, una llarga baixada, ara en perfecte estat. Però en el moment que ets a la fàbrica de ciment comença una dura pujada per pista cimentada fins a una plana, per a mi espectacular.


Però primer passo per Ca l'Amell de la muntanya i tot seguit entre vinyes cap a la plana descrita anteriorment.
Deixo l'ermita i comença una altre bona pujada encimentada que em porta al coll que hi ha davant mateix de Can Lluçà, aquí comença una baixada, planegem, passo a tocar de Can Planes i torno a pujar per girar a la dreta cap l'interior del Massís, el descens és ràpid, deixo Can Marcer a la nostre esquerra i arribo al trencall de Jafre i Palau Novella, agafo cap a l'esquerra, cap a Olivella, passo per davant de la masia de la Fassina i molt aviat comencen una altre vegada les rampes, aquest cop la dels Masets, que agafa el nom d'uns masos abandonats que hi han al costat de la pista, a la nostra dreta, aquí la suada és considerable i en veig obligat a donar-ho tot.
Giro a l'esquerra cap a la zona de Can Pere i més endavant Can Lloses. Aquí arribo per asfalt, passo per Sant Pere de Ribes i per carretera faig cap a Vilanova.
Han sortit uns 45 km i 900 m de desnivell.