Després de llegir els comentaris fets en el Retall, un d'en Manel, un altre d'en Ferran i un del Josep, m'ha fet recordar i tenir ganes d'explicar la història de la bici de la foto.
I com que penso que el valor d'una bicicleta, va relacionat i donat a les coses que has fet amb ella, pels llocs per on has passat i dels records que t'ha quedat, aquí va la petita història d'aquesta màquina.
Aquestes ratlles i fotos igual no interessant a ningú, són coses potser massa personals, potser és com anar a casa d'un amic a veure les fotos d'un viatge que tu no has fet i et tens que empassar les imatges. Però guardo molt bons records d'ella.
La bicicleta.
D'entrada la bici no és una bici comprada, sinó muntada a peces per mi, cosa que ja em va fer disfrutar en el seu moment. Amb el pas del temps ha estat la màquina dels experiments i d'anar col·locant el materials d'altres bicis. El quadre de la marca Sangraound amb tubs Tange Double Butted va ser un regal d'en Prieto, el tenia al magatzem sense fer servir i jo el vaig aprofitar. Encara porta el famosos i antics plats ovalats de Shimano, els Biopace 48-38-24 i al darrera un pinyó de 7 corones. Els frens que portava eren els cantilever, però aquest any els vaig canviar per uns v-brake (cosa que no m'acaba d'agradar). Els carrets de les rodes son uns Deore DX, un dels millors carrets Shimano de l'època, aquest grup era el que portava les manetes de canvi per dalt. Una de les manetes la vaig col.locar fa poc a la plegable Jetstream (Dahon).
El quadre portava una forquilla rígida, la qual torno a portar ara, però per aquesta bici hi van passar dues forquilles amb suspensió, una RST i una Paioli. Tot, material reciclat d'altres bicis que he anat tenint.
La història.
En aquells moments (1996) jo tenia una Cannondale de muntanya, la idea era muntar-me una segona bici, més forta, de batalla, d'acer i amb components que aniria canviant segons el material que tingués.
Aprofitant el rotllo de la bicicleta, explicaré amb 4 ratlles i unes quantes fotos La travessa del Pirineu català, feta el maig de 1997. Enguany farà 14 anys. Les fotos de no gaire qualitat per cert, ja que han estat escanejades, en aquella època no portàvem càmeres digitals.
Feia ja temps que volia publicar alguna cosa d'aquesta travessa, ja que em porta molts bons records.
La ruta de cinc dies entre el Pont de Montanyana i el Cap de Creus va ser organitzada pel company Josep Franco. La vàrem fer 10 ciclistes vilanovins, l'Enric Miró, la Marta, la Xus i el Jordi Garriga, Josep Esteve, la Rosa i el Josep, Xavi Montaner, el Tonyo i jo.
Fins al lloc de sortida ens va pujar amb furgoneta en Jaume Rosselló, un bon company de la Unió vilanovina de l'època. La tornada des de Llançà a Vilanova, la vàrem fer en tren.
La travessa de 450 km és va fer per carreteres secundàries i pistes de terra.1ª Etapa:
70 Km. Sortida de Pont de Montanyana, creuant la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, deixant enrere el Montsec d’Ares i el Montsec de Rubies, per anar a dormir en tenda de campanya a un prat del Coll de Comiols.
2ª Etapa:
100 Km. Del Coll de Comiols a Boixols i Organyà, on seguim el Segre fins el seu afluent, el Riu Lavansa, que ens portarà fins a Tuixent.
3ª Etapa:
84 Km. De Tuixent a Bagà, deixem enrere el Cadí i el Pedraforca i seguim el Llobregat fins la Pobla de Lillet. Continuem cap a Campdevànol i arribem a Ribes de Freser.
4ª Etapa:
93 Km. De Ribes de Freser a Camprodon, desprès de la dura pujada fins a la Collada Verda, terreny descendent fins el Pont de Lierca, pujada molt dura fins al Coll de Riu i llarga baixada fins a Albanyà.
5ª Etapa:
96 Km. D’Albanyà a Figueres, Cadaqués i Cap de Creus.
En el full de l'esquerra podem veure el perfil, quilòmetres i fets ocorreguts durant la ruta.
En Josep Franco i el Josep Esteve van recuperar-la i van penjar la travessa al Wikiloc, cal recordar que a l'any 97 no hi havien gps. El Track està fet a ma a sobre del mapa.
Més endavant ha estat la bici que he fet servir per fer vies verdes (com la de la foto de l'any 2001), ha estat la bici de batalla, la bici que si es ratllava era igual, una tot terreny.
Ara li he col·locat uns parafangs i amb uns pneumàtics llisos ha quedat convertida en quasi bé una bici urbana.
Ja veurem lo que dura així !!
3 comentaris:
Quantes històries darrera d'una bici i quins bons records!.
Ara la ruta podríem dir que es ideal per una bici de ciclocros, tot i que moltes de les pistes ja estan asfaltades.
Fr&Co.
Hombreeee, q excursiones se hacían antes eh???? Mientras la contabas me venían a la memoria algunas q he había hecho con alforjas, de 1989 a 1997 la última de las grandes q recuerde. !Cuanta vida tiene esa bicicleta! Gracias por contarla. Te has pueso nostálgico, q lo sepasss!!!
Que bo, quina gran historia te la bici i les que li queda.
Molt bonic el viatge dels pirineus.
Sempre es interesant coneixer les vivencies dels altres, s'apren molt.
Salut i pedals!
Publica un comentari a l'entrada