Objectiu aconseguit !!Foto a dalt de
la Mussara amb l'església en runes al darrera.
Avui ha estat un dia especial. Fa dies que el
Josep i
jo teníem al cap fer aquesta bogeria, travessa o petita aventura, dieu-li com vulgueu !
La idea era anar des de
Reus (capital del
Baix Camp) fins a
Vilanova i la Geltrú (capital del
Garraf) amb bicicletes plegables
Dahon, amb roda de 20", una la
Dahon Impulse P21 del Josep i la
Dahon JetStream P8 meva, amb la dificultat afegida de pujar a
la Mussara, coll d'uns 18 km i que et deixa a
975m d'alçada comptant la distància des de la carretera N-420 que va cap a Falset.
Hi així ha estat. Hem agafat el tren de bon matí per anar cap a
Reus. Descarregades les bicicletes del tren hem enfilat un tram de l'antiga nacional fins el trencall de
Maspujols, aquí la carretera ja comença a picar cap a munt, passem per
l'Aleixar i després per
Vilaplana, en aquest tram hem tingut un fort vent de cara que ens ha dificultat molt l'anada fins a sota de la serra.
A partir de Vilaplana és on comença veritablement el port, uns 12 km de pujada serpentejant, amb moltes corbes que van agafant de seguida força alçada. Les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Baix Camp i el mar son impressionants, el sol ens anava escalfant i la carretera enganxada a la paret, ens alliberava del fort vent. A l'arribada a dalt el coll, foto de rigor, estem quasi a mil metres d'alçada, 975m marca el gps. La darrera vegada que havia estat aquí va ser el
30 l'octubre del 2008, amb la meva filla
Mireia, aquest cop amb la bici de carretera, cosa més normal.
Hem continuat cap a l'esquerra per anar fins a les restes de
l'antic poble de la Mussara i més tard retorn fins
el refugi del mateix nom on hem esmorzat. El guarda del lloc ens ha preparat una bona botifarra amb pa amb tomàquet, la qual ens ha fet veure les coses d'una altre manera i ens recupera de la dura pujada.
De seguida hem tornat a l'asfalt pel mateix lloc, fins el trencall anterior i hem tirat avall cap a
Mont-ral, poble instal.lat a dalt d'un turonet a uns 880 m d'alçada. A partir d'aquí la carretera davalla fins a
Alcover, ja sobre els 50 km de ruta i a uns 240 m d'alçada, això vol dir que hem baixat uns 740 m des de la Mussara.
Agafem direcció
Valls per una llarga recta, entrem a la capital de
l'Alt Camp, girem a la dreta, passem vàries rotondes, els tràfec de vehicles és molt alt i la carretera estreta sense voral, estant fent obres per eixamplar-la, la destrossa, com sempre és considerable. Passem per
Alió, girem a l'esquerra cap a
Vila-rodona, a partir d'aquí comença una altre dificultat, pujar el
coll de
Can Ferrer, estem al darrera de la
Serra del Montmell, aquí tornem a la tranquil·litat, carretera fantàstica, molt tranquil.la, sense cotxes ni camions.
Ja portem uns 8o km a les cames i comencem a notar el cansament. Baixem fins a
Aiguaviva. A partir d'aquí ens comença una altre petita dificultat, pujar el
Coll de les Ventoses, però aquest cop per la cara del darrera, fàcil i curta. Som dalt i a sota nostre ja veiem la plana del Penedès i el mar. Tenim sed i ganes de menjar alguna cosa, son quarts de tres de la tarda i parem a
Sant Jaume dels Domenys, (Baix Penedès), lo primer una clara fresqueta i un entrepà. Ja recuperats, ens queden uns 25 km fins a casa, passem per
Lletger,
Banyeres del Penedès,
l'Arboç i la nostra estimada carretera del
Pantà de Foix. En Josep arriba aquí punxat, vàries parades a inflar i aconsegueix arribar a casa sense canviar la càmera.
Total
120 km i
2400 m de desnivell a les cames, ha estat una bona quilometrada, però l'experiència ha valgut la pena, queda demostrat que amb aquestes bicicletes és pot anar allà on vulguis.
EL VÍDEO:
Les bieles per la banda de fora porten un protector de plat (Foto 6) que serà el lloc on ha d'anar el plat de 53 original i a la banda de dintre el 42 com el de la foto, però en negre.
Fent una llista del material que em faltava per fer la operació, m'ha n'adono que lo principal per començar és que els forats de les bieles siguin de mida standar (130 per Shimano) i trobar una abraçadera de la mida del tub del quadre per poder collar el desviador de plat. Lo de la mida dels plats ho soluciono ràpid, agafo el peu de rei i eureka, son de 130, primer problema resolt.
La funda del cable de canvi queda subjectada amb tiretes a la funda del fre (Foto 7).
Potser soc un privilegiat o un desgraciat !!
Acabo de tornar de tres dies estada a la Serra del Montsant, a Cornudella exactament. He anat amb la família i la bicicleta plegable, la JetStream Dahon.
La volta té uns 95 km i 2000 m de desnivell, puja el coll d'Albarca, el coll de les Crestes de la Llena, la Figuera, Gratallops, la Morera del Montsant.
Pujo xino-xano, sense preses, gaudint de l'entorn, arribo a un nou hotel que hi ha, més endavant el càmping i al final amb suau descens arribo a les primeres pedres emmurallades de Siurana.
Començo a baixar, la bicicleta s'embala com una mala cosa, això vol dir que hi ha molt desnivell. Arribo aviat al trencall de Cornudella, és molt d'hora i decideixo tirar avall per donar una petita volta fins el Pantà, fins quasi arribar a la Venta del Pubill (encreuament emblemàtic i amb molta història al Priorat), giro a l'esquerra i en pujada arribo a la presa, abans passo pel trencall que puja al poble d'Arbolí, per aquí ja hi havia baixat un dia amb la bici de ciclocròs.
