Amb bicis plegables per la via verda ( 1 )

Aquest cap de setmana hem tornat a agafar les plegables i hem fet una ruta més llarga, volíem provar el comportament de les Monty en una distància d'uns 50 km i carregats amb bosses . La ruta que hem fet és des de d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) fins a Tortosa (Baix Ebre) per la via verda.

Pleguem les 2 bicis i les col.loquem en les bosses per poder posar-les a la panxa de l'autocar i que no es ratllin gaire. Deixem el cotxe a l’estació d’autobusos de Tortosa i agafem un autocar de l’empresa Hife , els autocars d’aquesta empresa passen pels pobles que hi ha a la vora de la via verda i admeten bicicletes , arribem per la tarda a Horta de Sant Joan , un bon sopar i a dormir. L’endemà de bon matí després d’esmorzar preparem les bicis, apareix la roda de darrera punxada, no entenc cop he pogut tenir una punxada a dintre de la bossa, reparo la punxada amb una mica de feina ja que la roda de darrera costa una mica més de treure i posar. Col.loquem les bosses porta-bicis i l'equipatge al porta-paquets de les bicis i sortim d' Horta, el temps no està gaire fi, està núvol i comença a ploure, no tenim cap més remei que tirar avall ja que tenim el cotxe a Tortosa. Enfilem cap l’estació abandonada del ferrocarril d'Horta que es troba apartada del poble 1'800 km (antiga via del Val de Zafán) que anava de La Puebla de Híjar (Terol) a Tortosa , aquesta via actualment és pot fer tota d'una sola tirada des de Valjunquera (Terol) fins a Tortosa i està dividida en tres trams : Via verde del Val de Zafán , via verda de La Terra Alta i via verda del Baix Ebre , ens queden uns 47 km fins a l’arribada. Comencem a trobar els túnels i ens endinsem en ells, alguns és podem passar sense llum ja que són curts, però ens en trobem bastants que estan a les fosques i ens calen les lots. Tots els túnels estan preparats amb llums al sostre i alimentades amb plaques solars, però el bon saber fer d'una colla d'imbècils ho han fet malbé tot, menys mal que el terra d'aquets túnels ( i de tota la via) està en perfecte estat i no representa cap perill. Passem per les estacions abandonades de Bot, Prat de Comte, anem pel costat del riu Canaleta que forma uns racons molt bonics, passem pel santuari de la Fontcalda, l'estació del Pinell de Brai i la de Benifallet. De seguida arribem a l'Ebre, a la nostra esquerra podem veure l'Assut, de seguida arribem a Xerta (aquesta estació ja té una altre pinta ja que està arreglada) aquí a Xerta el carril queda tallat i hem de fer 1 km per la carretera fins a tornar a enllaçar, això amb un pont metàl.lic per sobre de la carretera quedaria solucionat. Continuem en direcció al mar, tenim a banda i banda camps de tarongers, passem per les viles d'Aldover, Jesús i al final arribem a Tortosa. Cal dir que aquest últim tram entre Jesús i Tortosa és el pitjor, està mal senyalitzat i té moltes mancances, l'arribada al final del trajecte (Tortosa) és bastant trist, la via acaba en sec, no hi ha cap estació ja que no s'arriba fins al centre de la vila, esperem que ho puguin solucionar i pugui tenir una altre pinta.

Al final ha plogut molt poc, hem pogut fer el recorregut sense problemes i hem passat una mica de calor.

El comportament de les bicis a estat correcte, alguna coseta que ha quedat desajustada, però cap avaria mecànica. El comportament del nostre cos ha estat diferent, hem acabat amb mal d'esquena ja que la posició a dalt d'aquest tipus de bici és diferent (són més curtes) i també amb mal de cul, ja que varem cometre l'error de no portar culots, però tot això ho cura el temps i una bona cervesa a l'estació d'autobusos.

Aquí podeu veure un petit vídeo de la ruta :

Amb bicis plegables per la via verda ( 2 )

El passat dia 01/10/07 vaig escriure un Retall amb el títol : Amb bicis plegables per la via verda ( 1 ), en el qual relatava la ruta feta amb bicis plegables per la via verda de la Terra Alta des de Horta de Sant Joan fins a Tortosa.

El dia 19 d'aquest mes d'Agost hem tornat a la via verda per fer l'altre tram que ens faltava, amb
sortida a Alcanyís (Terol) i arribada a l'estació d'Arnes-Lledó, aquest tram anomenat Val de Zafán i que empalma amb el de la Terra Alta passat el Riu Algars que es la frontera natural amb Catalunya. Aquesta vegada hem utilitzat els serveis de l'empresa Esgambi, aquesta empresa d'Horta de Sant Joan et porta al punt de sortida que vulguis, va be poder-la fer servir algunes vegades per poder enllaçar alguns trams i no tenir que deixar el cotxe i després tornar-lo a recollir.
La sortida des de la vila d'Alcanyís es fa de la rotonda qui hi ha a la sortida del poble en direcció a Casp, aquí ens trobem a la boca d'un túnel que ens obre les portes de la via verda i que ens porta fins a passat Valdealgorfa durant uns 16 Km per un terra sense condicionar i compartit amb els vehicles dels pagesos, que fan servir la via per poder arribar als seus camps, durant aquests 16 km de recorregut ciclable totalment, amb alguns clots i ple de pols per falta de pluja. En aquests 16 primers km hem patit una mica amb les plegables, d'entrada els primers km són de cara amunt i amb un terra ple de pedres, ens a costat una mica la adaptació al terreny, es nota en algun moment la falta de suspensió i ens hem d'acostumar a la posició a dalt de la bici, però realment aquestes maquines ens han donat molt bon resultat, per postres el dia ha estat molt calorós, però hem passat amb nota.
Passada l'estació de Valdergorfa ens trobem amb el túnel mes llarg del recorregut ( 2'300 Km) totalment recte i sense llum, anomenat el túnel de l'equinocci, ja que dos cops a l'any la llum del sol entra per una punta i surt per l'altre, ha estat molt agraïda la frescor que hi feia a dintre.
Anem passant estacions abandonades, la de Valjunquera, Valdeltormo, passem un aqüeducte sobre del riu Matarranya i arribem a l'estació de Torre del Compte convertida en un hotel-restaurant, d'aquest punt la via torna a pujar fins a l'estació de Vallderoures, d'aquest lloc ja comença a baixar fins a l'arribada a Arnes-Lledó, abans hem travessat el riu Algars per un llarg aqüeducte. D'aquí per una carretera comarcal hem arribat a Arnes, lloc on teníem el cotxe. Total 52 km força divertits.

Alcanyís-Arnes per la via verda
Cargado por carsol

Amsterdam ?

El títol del Retall es pregunta si la foto és d'Amsterdam.
Dons no! és de Vilanova i la Geltrú, és l'aparcament de bicicletes provisional que hi ha a l'estació del ferrocarril. Està en un lateral ja que l'estació està en obres i el seu aparcament està ple de tanques i bastides. Vist el volum de bicicletes que la gent aparca en dita estació, suposo que els d'Adif tenen previst en el moment que s'acabin les obres fer uns bons aparcaments de bicis, amplis, nous i en condicions??

TransGarraf amb btt

Aquest cap de setmana tenia ganes de fer alguna cosa més dura de lo que faig normalment, no tenia ganes de tocar la bici de carretera per dos motius : la caiguda del cap de setmana passat que m’ha deixat alguna ferideta i la ferida de la bici de carretera amb la maneta esquerra trencada, a part com que combino carretera i muntanya tenia ganes de trepitjar terreny pedregós.

Ara farà 15 anys que el Grup ciclista de La Unió Vilanovina va organitzar la trobada de bicicletes de muntanya anomenada La TransGarraf, prova de 2 dies que va travessar el Massís del Garraf de Vilanova i la Geltrú (Garraf) a Begues (Baix Llobregat) i viceversa, prova d’uns 90 Km i de considerable desnivell ja que el Massís és un autèntic trencacames. Volia fer una sortida per aquests llocs que feia temps que no hi passava, com Begues, la Plana Novella, Jafre, etc...

Amb els anys i amb les sortides amb bici de carretera he anat perdent la tècnica dels senders i de les trialeres, per això la majoria de vegades intento circular per pistes, no tinc ganes de complicar-me la vida, en el passat havia disfrutat molt per aquest tipus de camins i reconec que se’m donava bé.

Avui he agafat el tren fins a l’estació de Gavà (encara és gratuït), surto de l’estació i prenc la direcció esquerra cap a Castelldefels, giro a la dreta cap a la carretera que puja a Begues, passo per davant dels bombers i a la següent rotonda giro a l’esquerra cap el barri de la Sentiu, aquí agafo la pista de terra que em portarà a dalt de la serra, la pista és bona, però de seguida comencen els forts desnivells. A la meva dreta i durant tota la pujada m'acompanya una bona vista del Castell d’Eramprunya , passo pel camp de tir, continuo pujant per sota de Les Agulles (552m) i arribo desprès de 12 Km des de l’estació a la plana de la Clota, aquí hi ha un trencall de camins, per l’esquerra aniríem al Coll Sostrell i a la Morella (594m), a la dreta a dalt del Turó de la desfeta (522m), continuo recte per la plana en direcció a Begues, em trobo algunes cadenes per restringir el pas de vehicles, després d’un km arribo al trencall, a la dreta aniria cap a Begues i a l’esquerra cap a la Plana Novella, giro cap a l’esquerra i començo a pujar el Coll de Fe, la pista és molt bona, penso que massa i tot, això afavoreix el pas de molt cotxes, la pista és ràpida, es pot córrer i al cap d’uns 8km des de Begues arribo a la Plana Novella, comença un altre tros asfaltat per dintre la urbanització, hi ha una mica de pujada, però de seguida faig cap al Palau Novella (seu del Monestir Budista del Garraf), paro i faig un trago d’aigua i una barreta energètica per continuar el recorregut. Passo per Jafre tres tombs de baixada, arribo a un trencall, a l’esquerra aniria cap el coll de la Fita i Sitges, jo giro a la dreta i encaro la pujada dels Masets dura i cimentada, a dalt d'aquesta dura pujada hi ha un altre encreuament de camins, a la dreta el Gr 5 que va cap a Can Grau, recte cap a Liona i Olivella i a l'esquerra cap a Can Lloses-Can Marcer, giro cap aquesta direcció i aviat en trobo els primers carrers asfaltats de la urbanització on per cert hem trobo un carril bici acabat d'estrenar amb una pujada o baixada considerable, aquí algun nen es trencarà les banyes o pujarà a peu !! .

A davant mateix puc veure la masia de Ca l'Almirall, de pedra vista i les finestres emmarcades de blanc. Giro a la dreta per passar al costat dels murs de dit mas, baixo per asfalt per la urbanització, passo per davant del restaurant Can Lloses, surto a la carretera, giro cap a l'esquerra per arribar a Sant Pere de Ribes, travesso el poble i agafo la carretera cap a Vilanova, la que passa per l'interior per davant del Castell de Ribes, aquí giro a la dreta per pujada empedrada i passo entre el cementiri i el castell, segueixo el Gr 92-4, passo pel costat d'una petita central elèctrica fins a la vora de la Serra , aquí entro en on petit bosquet i giro a la dreta cap a passar per sota de l'autopista, surto a la pista que a l'esquerra hem porta a la gran Mas de Solers (antic casino de Bcn) agafo la carretera cap a la dreta i a uns 500m giro a l'esquerra per una recta asfaltada amb xipresos, abans del final d'aquesta recta i davant d'un plafó que marca ruta giro a la dreta, passo entre la carretera enlairada i unes vinyes, giro a l'esquerra i passo per sota la carretera, giro a la dreta i per pista em dirigeixo cap el polígon de naus ja a l'entrada de Vilanova.

Total uns 46 Km, força durs i divertits.

Cap a la vella i bella estació

A vegades les sortides funcionen segons el recorregut que vols fer o segons el lloc on vols anar a esmorzar.
Avui lo primer que hem triat ha estat el lloc per anar a esmorzar, hem anat a la vella estació de Roda de Barà, un lloc on ja no hi passen gaires trens, però que val la pena visitar, és un lloc pintoresc, guarnit com una estació d'abans, amb molts objectes, quadres, fotos i a part un bon lloc per parar a menjar alguna cosa.

Hem sortit de Vilanova en Rafa, Chema, Alejandro, Marín, David i jo. Durant el recorregut fins a Roda ens hem anat trobant diferents grups de ciclistes de Vilanova i l'anada per la costa ha estat força entretinguda, amb pinxasso d'en Rafa inclòs.
Després de l'esmorzar el grup s'ha dividit, en Rafa i el seu germà Chema han tornat un altre vegada per la costa fins a casa i els altres quatre hem enfilat cap a Bonastre, Masllorenç, La Juncosa del Montmell, La Bisbal, Llorenç del Penedès, l'Arboç, carretera del Pantà i Vilanova. A la tornada ens ha passat lo mateix que l'anada, ens hem tornat a trobar molts ciclistes de Vilanova, el grup de la Cotesua que tornava de la seva volta. Total 85 km força entretinguts.

Sortida per la via del carrilet .

Aquest dissabte una colla d'amics desafiant el fred hem agafat dos cotxes i cinc bicis de muntanya i hem marxat cap a les comarques gironines a fer la via verda del carrilet. El grup estava format per en Rafa, Chema, Alejandro, Manolo i jo mateix.
La sortida l'hem feta de la vila d'Anglès, del pavelló esportiu, del costat mateix de l'antiga estació, lloc molt adequat ja que hi ha un bon aparcament per deixar els cotxes i a més d'Anglès en amunt és el tram més bonic. De seguida hem començat a muntar les bicis i a tapar-nos ja que les prediccions eren de molt de fred, però realment no n'hem passat gaire ja que el dia a estat força solejat.
De seguida hem agafat el camí ja que surt davant mateix de l'aparcament. Hem travessat una petita passarel·la i ens dirigim direcció la Cellera de Ter, aquí hem fet un petit desviament per dintre del poble ja que estan fent obres en el carrer que toca a la via verda, la via verda continua amunt al costat del Ter, de seguida arribem al Pasteral, lloc on hi ha una petita presa del mateix nom, d'aquí si giréssim a l'esquerra aniríem cap al pantà de Susqueda i tot seguit el de Sau.
Aquí al Pasteral hem de travessar la carretera per sota, trobem una curta pujadeta, però val la pena ja que ens dona la seguretat de no anar per la carretera. El següent poble de la ruta és Amer, aquí fem una petita parada a l'antiga estació, un traguet d'aigua i algunes fotos, en Manolo no para de tirar fotos panoràmiques amb el seu mòbil, en podeu veure algunes i la seva crònica de la sortida en el seu flamant Bloc.
El camí és ombrívol ja que passa per zones retallades a la muntanya per poder passar l'antic ferrocarril, passem pel costat de la Font Picant i continuem direcció les Planes d'Hostoles, a l'arribar a les Planes travessem la carretera i fem una petita parada ja que en Chema té una mica de dolor a l'entrecuix produït per una falta de quilòmetres, esperem que a partir d'ara agafi més la màquina i de seguida agafarà el ritme. Per altre banda l'Alejandro no deixa de demostrar un ritme excel·lent, si més no competeix en bici de carretera. Aquí estem al km 20 i encara ens en falten 20 més fins a arribar a Olot, el carril dona una bona volta per salvar al poble, a la nostra esquerra tenim bones vistes de les muntanyes del Collsacabra, veiem que s'acosten uns núvols negres i no sabem lo que ens trobarem a la Vall d'en Bas.
Continuem pedalant que és de lo que es tracte, a la nostra dreta deixem l'ermita de Sant Miquel de Pineda i enfilem cap a la part dura de la sortida, el Coll d'en Bas, petita pujadeta de menys d'un quilòmetre que aprofita l'antiga carretera d'entrada a la vall, abans d'arribar al coll en Rafa punxa la roda davantera, parem 5 minuts, això ho aprofita el Chema per anar tirant al seu ritme i esperar-nos a dalt del coll. Ja som tots al dalt del coll i ara ens queda la baixada fins a Sant Esteve d'en Bas i una llarga plana fins a l'arribada, total uns 10 km fins a Olot. Comencem a tenir ganes de dinar i ens donem presa per continuar pedalant. A davant nostre tenim una bona panoràmica del Pirineu nevat i el temps pinta bé.
L'arribada a St. Esteve és bonica, es passa per alguns ponts de fusta i de seguida per dintre el poble.
Continuen cap el poble de les Preses, passem pel costat de la rotonda on té que empalmar la conflictiva carretera del túnel de Bracons, a les Preses travessem la carretera, aquest lloc és per a mi un pas dolent, caldria posar algunes mesures de seguretat per als ciclistes, es un tram amb molt de transit i a més el dia que funcioni el túnel s'augmentarà els pas de vehicles.
Anem direcció a Olot, creuem la carretera que ens duria a la Pinya, passem pel Parc de la Pedra Tosca, espai volcànic.
Ens queda poc per a Olot, travessem per sota petits ponts i al final ja es veu l'estació amb la seva gran esplanada, hem fet 40 km clavats, descansem una miqueta i busquem un lloc per dinar.
La tornada la fem pel mateix lloc, excepte un petit desviament que fem a la zona de la Font Picant per anar a buscar una font, després tornem a la via verda per Amer, la baixada és molt ràpida, reduïm en més d'una hora el tems de pujada.
Arribem a Anglès cap quarts de cinc de la tarda, cal fer tota la operació a l'inversa, desmuntar i carregar les bicis i canviar-nos de roba ja que portem una mica de fang.
Hem acabat amb 80 km a les cames, cansats però contents, ha estat una bona sortida.
Aquí a l'aparcament tenim una anècdota curiosa amb un gat, el pillo després de pujar a sobre del Rafa i de saltar al maleter del cotxe del Chema s'ens cola dintre del nostre cotxe sense veure-ho, arranquen el cotxe i de sobte apareix el gat amb el catxondeo oportú, parem i el Manolo "lo tira por la borda", de bon rotllo evidentment.




Aquí podeu veure el vídeo de la sortida :

Ja hem tornat, buf ! buf ! buf ! o Travessa de Catalunya amb Dahon's

Ja estem a casa i la veritat que el muntatge i la ruta tenia la seva complexitat i tot ens ha sortit rodó. Tant sols una petita excepció, el primer dia vàrem sortir tard del Pont de Montanyana, cap allà les 12 del migdia i sens va fer fosc abans d'arribar a Cambrils.


1a Etapa, 107 km:
La història comença l'estació de tren de Vilanova i la Geltrú, 4'42h de la matinada del diumenge 18, agafem un rodalies que ens porta a Passeig de Gràcia de Barcelona, sortim a l'exterior, pleguem les bicis i les empaquetem amb plàstic d'embalatge, no volem que ens arribin rebregades i tampoc que ens posin problemes a l'autocar. A les 6'45h agafen l'autocar de l'empresa Alsa (Alsina Graells) que ens durà fins al Pont de Montanyana, (línia BCN-Viella) el viatge es fa llarg i lent, a l'estació d'autobusos de Lleida estem quasi una hora parats i tot funciona amb un aire "campechano" i tranquil, l'autocar entra als pobles i sense preses, va agafant la poca gent d'un diumenge pel matí. Arriben a destí, desempaqueten les nostres màquines, un cafè, omplim els bidons d'aigua i a rodar, sortim quasi a les 12 del migdia. Travessem el pont penjant de fusta, bucòlic i imprescindible per començar la ruta al Pont de Montanyana, el dia està gris i no sabem si ens mullarem.
Comencem a pujar el Coll de Monllobar, la primera dificultat del dia, baixem cap a Tremp, més endavant arribem a Figuerola d'Orcau on dinem. Continuem amb la panxa plena cap a Isona per començar a pujar la segona dificultat del dia, el Coll de la Faidella i més endavant el Coll de Boixols que per aquesta cara és curtet, llarga baixada de 18 km fins a Coll de Nargó, aquí parem a fer una cola per començar a pujar la darrera dificultat del dia, el Coll Alzina d'Alinyà, passem alguns túnels curts, aquí degut a que hem sortit tard s'ens començar a fer fosc i la veritat que cap dels dos hem pensat en portar llum, la foscor s'ens tira a sobre, s'ens creuen uns senglars per la carretera, coronem i ens queden uns 5 km fins a l'arribada, baixem i anem seguin la ratlla blanca lateral com podem, menys mal que per la carretera no passa cap vehicle, menys mal ! Arribem a Cambrils a 2/4 de 9 del vespre, amb fred i cansats. A l'hostal Ca l'Agustí hi ha bon sopar i bon dormir. Entre els dos ens fotem un fart de riure de la situació que hem viscut.





VÍDEO 1a ETAPA:

La ruta de la 1a Etapa:



2a Etapa, 108 Km:
Ens llevem d'hora per poder esmorzar a partir de les 8h, bons embotits, pa amb tomàquet i cafè.
Partim quasi a les 9h. La carretera va pujant mica en mica, però a partir de Canalda comença la pujada més forta a el Coll de Jou, ens queden uns 4 km fins dalt, coronem, parada a la font i fotos de rigor. En aquest punt i lloc ens creuem amb la ruta la Travessa diagonal que varem fer fa uns mesos, l'Andorra - Vilanova i la Geltrú.
El dia està clar i fa bon sol, tot i així ens hem de tapar ja que la fresqueta apreta. Comencem la baixada cap a Sant Llorenç de Morunys, travessem el poble i enfilem direcció Berga, la carretera es torna a enfilar, parem a fer un refresc i una pasta a la Cantina de Llinars, lloc peculiar i estratègic al mateix temps. Continuem pujant cap el Coll de Jouet (de la Mina), travessem el túnel que dona pas a l'altre costat, baixem cap a Berga, la carretera arriba a la capital del Berguedà i estem per sobre de la ciutat, tenim les teulades a tocar, bona vista.
Agafem la C-26, travessem el Pantà de la Baells per un llarg viaducte, aviat arribem a Vilada, lloc on dinem. Continuem cap a Borredà, la carretera va pujant, però ja més suau, ens desviem a la dreta per passar per Alpens, ja baixem i arribem al final d'aquesta etapa, arribem a Sant Quirze de Besora, aquí descansem a l'Hotel Sant Quirze, lloc modern i confortable.



Vídeo de la 2a Etapa:


La ruta de la 2a Etapa:




3a Etapa, 100 km:
Ens llevem d'hora per esmorzar a les 7 tal com havíem quedat amb els del bar, però no obren fins a 2/4 de vuit, sembla que hem perdut mitja hora, però la veritat és que fa fred i millor sortir una mica més tard. cap a 2/4 de 9 agafem les bicis i en marxa. Avui passarem pel Collfred, fa dies que el tenim al cap. Comencem pujant, per variar ! Passem per Santa Maria de Besora, pel Coll de Vidrà, baixem una miqueta i fem un cafè a Vidrà, jo estic molt constipat i en Josep em dona unes pastilletes. A partir d'aquí comença una zona, una carretera (pista asfaltada) i un paisatge espectacular, comença la pujada al Collfred de veritat, la pujada per l'altre cara és més dura, però per aquí tenim rampes del 15% que no cal despreciar. Estem envoltats de prats, masies i vaques, les rampes son dures, però hi ha trams per poder recuperar, coronem, planeja una mica i baixada molt forta fins a Sant Privat d'en Bas, hem d'anar en compte, hi ha revolts molt tancats, les ombres i el sol fan de mal veure la carretera. A la nostre dreta tenim el cim del Puigsacalm, muntanya que ens acompanya tota l'estona. La veritat que ens pensàvem que ens costaria més, la cara que baixem és molt més dura, ens trobem algun ciclista pujant. Arribats a la Vall d'en Bas anem cap a Olot per carreteres interiors, tranquil·les i planes, arribem a Olot i per la variant exterior, amb molt de trànsit per cert, sortim de la ciutat per agafar la carretera a la dreta cap a Santa Pau, aquí comencem a pujar fins l'Alt de Santa Llúcia, és curt, però pesat per les seves rectes,passem per la Fageda d'en Jordà, i passat Santa Pau la carretera baixa cap a Mieres, previ pas per un petit pujadot anomenat Coll de Mieres. Aquí parem a fer un refresc. Continuem avall cap a Sant Miquel de Campmajor, la carretera és trencacames, ja veiem les primeres cases de Banyoles, ens arribem fins l'estany, és visita obligada, cal fer unes fotos i descansar una mica el cul. travessem Banyoles, és hora punta i sembla una gran capital, ens trobem molt de transit, però de seguida agafem la carretera que va capa Vilavenut, a partir d'ara és un costant puja hi baixa, hi han moltes rieres i molts turonets, sembla una muntanya russa.
Aviat agafem un trencall cap a Sant Esteve de Guialbes, travessem la nacional i l'autopista, ja estem molt a prop del nostre final, Camallera (Alt Empordà). No havíem mirat l'hora i pensàvem que no podríem agafar el tren a les 15'08h, encara falta un quart d'hora i ja som a Camallera, perfecte podrem agafar el tren, però ens quedem sense dinar, però cap problema, sempre és millor pujar al tren aviat, mai saps si passarà el proper.

Amb ferrocarril fem Camallera-Granollers, Granollers-Castelldefels i Castelldefels-Vilanova, aquesta és la millor opció escollida per no parar a BCN i fer puja i baixa a Sants o Gràcia amb el volum de gent i amb les bicis.



Vídeo de la 3a Etapa:

La ruta de la 3a Etapa:


Total uns 315 km per les comarques de La Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, Osona, Garrotxa, Pla de l'Estany i Alt Empordà.

Aparcabicis bruts i deixats

El company ciclista Julio Canalis, usuari del ferrocarril i de l'aparcament de bicicletes de l'estació de Vilanova, m'ha fet arribar una foto-denuncia de l'estat de brutícia en que es troba dit aparcament.

En el seu mail comenta:

Carles.
Això que sembla un bosc ple de fulles a la tardor, és on deixo aparcada la bici cada dia al nostre benvolgut i ben cuidat aparcament de bicicletes de la estació. Porta així 2 mesos o més (també hi trobes restes de bicicletes, candaus, rodes...) que els lladres han anat deixant i els seus amos també. Sento que la foto és de nit, però quan arribo i surto al matí, encara o ja és de nit.
Salutacions.
Julio.

Jo a la tarda hi he passat i he fet alguna foto més pel Premi Pinxasso. Sembla mentida la quantitat de merd... que hi ha en dit aparcament i per l'entorn !!

Vent, fred, carretera i jubilació als 67 !!

De bon matí les persianes de casa es movien, senyal de que el matí es llevava ventós, mirar per la finestra i confirmació, un dia de vent i fred. SMS del David dient-me que no ve, fa massa vent.
Però la força de voluntat pot més que la climatologia, esmorzar i a vestir-se de ciclista que a les carreteres i falta gent !!
A les 9 al museu. La nit anterior havia quedat amb el company Josep Franco, hem va dir que a lo millor vindria, ell treballa de nit i plega a les 6 del matí de la feina. Grata visita !! allà estava sense haver dormit i disposat a rodar amb la ventada i els quilòmetres que faríem.
A part d'ell, els de sempre, en Sancho, Rafa, Marín, Xavier Pastallé i el seu fill, l'Alejandro, Carles Palacios, Jaume Simó i jo. Per cert, la bici que porta el Pastallé petit és d'en Joan Antoni Flecha.
Hem sortit direcció Tarragona sense una ruta definida, aniríem sobre la marxa, el vent ens diria on giraríem i on esmorzaríem. He tingut la sensació de ser un vaixell de vela, el vent ens mana. En alguna foto és poden veure algunes banderes en moviment.
Hem anat fins a Comarruga per la costa, hem travessat la riera de la Bisbal que desemboca al mar entre Sant Salvador i Segur de Calafell per tercera vegada aquest any i encara porta 5 dits d'aigua, s'ha de passar a poc a poc.
Tot seguit, punxada d'en Carles Palacios, 5 minuts de reparació i tornen-m'hi.

Hem decidit anar a esmorzar a l'antiga estació de Roda de Barà, jo no hi havia estat mai, sempre havia anat a l'altre costat de la via, a les Guatlles. Lloc curiós aquesta estació, pintoresc i amb un aire de nostàlgia de temps passats, quan per aquí hi devia haver força moviment, ara no hi para cap tren, però el lloc val la pena.
Bon esmorzar i bones converses, com la de més actualitat en aquests moments, *la jubilació als 67, després més avall vull expressar la meva opinió sobre aquest tema.

Hem tornat cap el Vendrell per la carretera interior, la que passa a tocar de Sant Vicenç de Calders, d'aquí cap a Santa Oliva, Bellvei i la primera pujada del dia, la de Clariana. Cal dir que en alguns moments hem tingut el vent a favor. Passem per Castellet, carretera del Pantà de Foix i cap a casa. Total 75 km, menys quilometres que els que volíem fer, però amb el vent que ha fet ja ha esta bé.


* Ja fa uns dies que és parla del tema de la jubilació als 67 anys, grata notícia, la mare que els va parir !!
Ens enreden com a "xinos", el personal tota la vida treballant per que al final t'allarguin la feina dos anys més. Ara si, banquers i grans empreses pre-jubilant al personal amb 55 anys i carregats de diners.
Gastant unes milionades en exercits i envien-los a no se on, en caràcter de no se que.
El capital i un fals govern d'esquerres amb la seva societat de consum ens ha ben agafat, ens han fet creure que tot anava bé, cap problema l'estat del benestar funciona, no cal patir !! Però en el moment que no tenen diners, ens els foten a nosaltres i ens obliguen a treballar dos anys més per omplir la guardiola que ells han trencat. Estic indignat !!

Bé, menys mal que ens queda la bicicleta per anar sortint !!

Per la Via verda, entre Vall-de-roures i Xerta.

Avui dissabte hem anat a fer un tram de la via verda entre Terol i Tarragona, aquesta via té tres noms depenent de les comarques per on passa, el primer tram és l'anomenat Val de Zafán (Terol), el segon és el de la Terra Alta i el darrer és el del Baix Ebre.
Hem sortit de Vilanova en cotxes 12 ciclistes per anar a fer la ruta, però paradoxalment nomes l'hem fet 9 persones. Pregunta ??, i els altres tres ?? Dons no eren persones, així de clar !! , les persones no arriben a Xerta amb cotxe i s'acaben emprenyant com a nens petits, pel motiu que nosaltres anàvem massa ràpids en cotxe i aparcant a 100m de nosaltres i s'en van pel seu compte, ridículs.
Parlem de la nostra sortida en bici que és lo que interessa. El grup el formàvem, l'Eli, en David, Roger, Salvador, Rafa, Marín, Julio i el seu fill i jo mateix.
Ens han pujat fins a Vall-de-roures on esmorzat, aquí el Rafa ens ha mostrat com es baixa de la bici amb una relliscadeta sobre la dura terra. Tot seguit hem començat la pedalada en direcció el poble de Cretes, passem el riu Algars que fa frontera entre l'Aragó i Catalunya, aviat ens trobem l'estació d'Arnes-Lledó, passem per Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Compte i arribem a la Fontcalda, aquí fem una parada per fer un most i reparar una punxada, al reprendre la ruta passem el riu i tenim remullada de l'Eli i el David que al travessar, el verdet del terra els fa relliscar i plans a l'aigua.
Tornem a pujar a dalt de la via i enfilem cap a El Pinell de Brai i tot seguit cap a l'estació de Benifallet a tocar de l'Ebre, de sobte ens trobem la via tallada per obres i hem de continuar un km per la carretera, però tornem a retrobar la via verda i arribem a Xerta sense cap problema.
Tot seguit ens hem dirigit cap el poble cap a dinar a l'Alberg Assut, paella i fideuà.
Ha vingut a dinar amb nostres en Manel, ell a fet una ruta dura amb bici de carretera i ha aprofitat la sortida per compartir dinar i ens ha ofert la seva companyia fins a Vilanova en cotxe.
Ha estat una sortida divertida i amb bona companyia.






Després de dinar, amb la panxa plena !!